ds. 16

desembre 2017

Edició 4118 - Any X



Reportatge

Copa Amèrica, dia 1

22 de juny de 2010
  • Noticia foto

    La selecció Catalana abans de començar el seu partit inaugural amb l'Uruguai

    Foto: OKCAT

La Copa Amèrica d’hoquei finalment ha començat a la ciutat de Vic. Hi havia ganes! Poques sorpreses pel que fa a l’espectacle, però un ambient d’hoquei molt agradable al llarg de la tarda/vespre d’aquest dilluns. La previsió de veure una estona del Brasil – Alemanya (5 a 3) que obria el torneig ha quedat anul·lada per la recerca d’una acreditació per entrar. Mitja hora de cua per entregar dades i fer una foto, i mitja hora més per poder passar a recollir-la, sort que mentrestant ens han deixat passar. Excés de burocràcia o més aviat falta de personal... però tampoc passa res per perdre’ns el partit inaugural.

Només entrar al pavelló vells i nous coneguts pels passadissos i un munt de voluntaris que demostren les ganes d’hoquei que hi ha per Vic. A l’arribada d’una zona de premsa amb poc personal em trobo amb l’Albert Camps, un dels millors periodistes d’hoquei patins que he conegut mai. Escriu a El 9 Esportiu de Catalunya i els seus articles són genials, em pregunto on té l’hemeroteca d’hoquei, perquè el que no sàpiga o recordi ell, no ho sap ningú. A mitja conversa amb ell i el webmàster del web oficial de la Copa Amèrica, ens quedem més que parats del nivell de l’Equador – Xile (0-8). Xile, sense ser cap gran potència, ha manegat com ha volgut a un equip d’Equador molt jove i amb un nivell baixíssim. S’han passat gairebé tot el partit fent una defensa en quadre estàtic dins de l’àrea. Certament, i ja ho sabíem, el nivell de moltes seleccions és molt inferior al d’equips com Catalunya i Argentina. Només Xile o Brasil sembla que donaran la talla. Però en tot cas, és important que aquestes seleccions més fluixes siguin aquí i vegin com vivim l’hoquei a casa nostra. Tan de bo puguin exportar coses del que aprenguin cal seu país i any rere any puguin millorar una mica més.

Em trobo la Montse Mir a la zona d’acreditacions, igual de desesperada que jo fa poca estona. Mentre espera la seva acreditació m’explica un munt d’anècdotes de les seves anteriors Copes Amèrica. La Montse fa anys que és la veu de l’hoquei a Catalunya Ràdio. Recordo perfectament fa anys quan jo esperava des de casa les seves connexions en fases finals de copa o en partits de play-off. Realment em deixa sorprès quan m’explica les seves vivències de la Copa Amèrica de Brasil o Argentina, algunes dignes de pel·lícula de suspens. Mereix que li paguin un plus de perillositat! Recordo també que a la Copa del Rei de Galícia l’any passat, em va explicar que fa uns anys ella estava pràcticament sola en tots els esdeveniments hoqueístics on anava. Per sort, els últims anys se li ha acabat tant d’avorriment perquè li han anat sortint companys d’altres mitjans de ràdio, televisió o digitals. Un d’ells tot un històric, en Joan Ramon Vallvé de TV3. Espero que li deixin posar una mica de crònica als esports de les notícies del migdia de dimarts, l’hoquei s’ho mereix.

El tercer partit de la primera jornada, ja amb entrepans de botifarra a la mà, enfrontava l’Argentina amb els Estats Units. Tot i la golejada d’11 a 1, la intensitat dels argentins i l’orgull dels americans han fet que el partit fos més dinàmic. Mentrestant, el públic anava entrant fins arribar a una mica més de la mitja entrada. La veritat és que esperava més gent per a la inauguració i el debut de Catalunya, però déu n’hi do, tampoc ens podem queixar. Espero més gent els propers dies, especialment quan arribin les semifinals i les finals. Fa una mica de respecte dir això però potser el partit d’Espanya al Mundial de futbol hi ha tingut alguna cosa a veure. En part espero que sí... en part espero que no...

La inauguració ha sigut molt bonica, en especial l’actuació de patinatge. Una seixantena de voluntàries han fet un espectacle molt bonic, sense grans opulències, però molt ben treballat. El públic ho ha sabut valorar amb aplaudiments en els moments més preciosos. La desfilada de seleccions ha tingut el seu encant i, per sort, els himnes de les seleccions han estat retallats perquè sinó encara hi podríem ser. Recordo la final de l’última Copa Amèrica, quan vaig descobrir que l’himne argentí dura moltíssim. La sorpresa ha estat amb l’himne de Catalunya. Quan tothom es pensava que fallava la megafonia perquè no sonava res, de cop i volta un grup de grallers ha aparegut per les graderies per tocar la seva versió dels Segadors. I tot seguit els discursos de les autoritats, encapçalats per l’Anna Pruna i Armando Quintanilla, president de la Confederació sud-americana de patinatge.

Finalment, el partit inaugural de Catalunya. La superioritat ha sigut total (9 a 1), amb una segona part ja molt pesada, però amb una primera molt entretinguda, amb un públic assitent molt implicada amb la seva selecció. Cal destacar la grada jove, que no ha parat d’animar i que ha tingut rèplica a l’altra lateral del pavelló on un grup de noies ha animat de forma força original als jugadors catalans, aconseguint força seguidors del seu estil. El partit no ha tingut massa història a partir del 4 a 1, així que els meus companys/amics i jo hem aprofitat l’avinentesa per parlar de tot menys d’hoquei. I amb això no vull dir que ho passéssim malament, al contrari. L’ambient d’hoquei que es respirava, sense la pressió dels resultats, era esplèndid, hi estàvem molt a gust i ja esperem a demà per trobar-nos de nou. Per cert que demà entra en joc el torneig femení des del matí. Hi haurà partits tot el dia, concretament vuit i lògicament no els podrem pas veure tots, no ho aconsello a ningú. Però si aconsello de mirar-ne algun o altre, destacant el Catalunya – Brasil de noies a les 8 del vespre i el Catalunya – Xile de nois a les 21:30h. Us guardem lloc!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta