dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Copa Amèrica, dia 2

23 de juny de 2010
  • Noticia foto

    Un grup d'aficionades qu no ha parat d'animar Catalunya

    Foto: OKCAT

Avui dimarts hem viscut la segona jornada de la Copa Amèrica. Per què negar-ho, planyo els que s’han hagut d’empassar la jornada matinal perquè ha sigut un autèntic avorriment, amb poca gent i un nivell de partits molt baix. El més interessant ha estat el debut del torneig femení, però com en el masculí, les diferències són abismals. Alemanya ha guanyat 11 a 2 l’Uruguai i després, en categoria masculina, els nois d’Uruguai han golejat Costa Rica per 12 a 0. Si el nivell d’Equador dèiem ahir que era baix, sembla ser que el de Costa Rica és pitjor. No vull haver de veure-ho. Per fer-nos una idea, Catalunya va guanyar a Uruguai 9 a 1 i aquests han guanyat a Costa Rica 12 a 0. Extreieu-ne les conclusions que us sembli...

M’he escapat cap al pavelló al migdia i el primer que he vist és l’Argentina – Sud-àfrica de noies. M’he trobat l’Albert Camps, d’El 9 Esportiu i l’Èric Bertran, cap de premsa de la Federació Catalana de Patinatge i que a més té la feinada de portar al dia la web oficial de la Copa Amèrica on, per cert, trobareu les cròniques de tots els partits. Els dos han passat el dia allà fent la seva feina. L’Albert m’ha comentat que les sud-africanes s’han avançat amb el 0 a 1 i això ha agradat poc a les argentines que no han parat fins l’últim segon. El resultat, d’escàndol, 17 a 1. L’Albert m’ha fet notar una cosa. En les dues jornades algun jugador ha aparegut amb el cap rapat a clapes, "look" horrible; i també hem vist una noia de sud-àfrica amb cuetes i les galtes pintades. Pensava que era qüestió de manca d’assessor d’imatge, però no, l’Albert m’ha explicat que això són “novatades” que han rebut alguns/es debutants a les seves seleccions. Curiós, perquè aquí aquestes coses només les fem quan guanyem.

Tot seguit jugava el Brasil contra els Estats Units, en categoria masculina. El partit semblava molt interessant, amb dues seleccions que anaven a per totes. Però l’hora de dinar i les obligacions posteriors no m’han permès seguir-lo gaire estona. Al final, pronòstic complert i el Brasil ha guanyat 7 a 3.

Per la tarda Xile de noies ha golejat els Estats Units per 10 a 2 i l'Argentina 11 a 0 a Sud-àfrica. Fa pocs dies em va enviar un correu una noia xilena que m’explicava que al seu país el seguiment de la selecció d’hoquei és nul, i que s’assabenta de tot plegat gràcies als mitjans catalans d’internet. És una fan de las “marcianitas”, així és com anomenen a les jugadores de Xile. Li he enviat una quarantena de fotos. El primer dia vam publicar-ne tres o quatre de Xile i va estar encantada així que he pensat que li agradaria tenir-ne força. Llavors, a través de xarxes socials, al seu país les poden compartir tots els aficionats de l’hoquei. Té mèrit. A vegades menyspreem equips i seleccions pel seu baix nivell i resulta que a darrere hi ha molta gent que estima el nostre esport tant o més que nosaltres.

La tarda ha continuat amb la roda de premsa del Tecnol Reus. Joan Sabater i Alejandro Domínguez presentaven Felipe Quintanilla com a nou porter del primer equip. Hi ha hagut força gent. La roda de premsa ha sigut poc interessant en si, ja que el jugador avui dia no és molt destacat i tampoc hi ha hagut massa a explicar. Qui més coses ha comentat ha estat Joan Sabater, el president reusenc. Les noves regles no li agraden massa perquè es perd contacte físic, i a la seva època de jugador l’hoquei era molt dur. Ens ha dit que rebia molt però també ha reconegut que ell repartia força. Es nota que el càrrec del president del Reus porta tensió i molta feina. Però també hi ha moments de molta satisfacció, així, Joan Sabater treu pit quan diu que és l’únic equip del món que té tots els títols possibles.

Prèviament a la roda de premsa, hem conversat amb l’Albert Camps i la Montse Mir. Ells, per la seva feina, han de parlar amb un munt de gent i anar fent entrevistes, així que en saben molt de tornejos com aquest. Parlant parlant, la Montse ha comentat que per aquests equips tan fluixos, jugar contra equips com Catalunya és com anar a jugar amb els Lakers. Ara que me n'adono és una comparació excel·lent. També comentàvem que per aquests països convidats, organitzar un club d’hoquei, cosa molt natural en qualsevol lloc de Catalunya, és tot un repte. Sona estrany sí, però imagineu que ens diuen que muntem un club o una lliga d’esquí, criquet o quslevol esport poc habitual al nostre territori. Costaria, oi?

A les vuit ha començat la jornada de debò. I és que a partir d’aquesta hora entren en joc les seleccions catalanes i això arrossega més públic, és com si comencés un altre dia. Possiblement n’hi havia una mica més que ahir de gent, especialment a la zona de la grada jove. Avui eren més colla i més cridaners. Espero que no es desinflin en les properes golejades. El partit inaugural amb Uruguai va ser acceptable; el d’aquest dimarts ha estat més emocionant amb una Xile que ha demostrat més nivell del que creia. Però abans cal dir que han jugat les noies, que han ofert un igualat partit amb el Brasil. Les catalanes han guanyat 3 a 0 però han tingut un munt d’ocasions per fer més gols. Namie Nishi és la portera brasilera i avui ha fet un partidàs. Crec que no desentonaria gens a l’OK Lliga Femenina, que algú s’hi fixi a veure si sempre juga així de bé. Els nois han guanyat 4 a 1.

Tot i ser un marcador força igualat, no s’ha patit en cap moment, igual que amb les noies. Així que a la zona de premsa i rodalies hem anat xerrat. Ara amb els companys de portal (els dos Marcs i la Núria), ara amb un argentí que no podia engegar l’ordinador... Avui també he conegut en Carles Alonso, cap de premsa del GEiEG amb qui hem parlat una mica de tot. Té molta experiència ja que havia treballat en premsa a l’ACB i allà tot és molt més gran. També hem conegut en Lluís, un noi a qui agrada molt viatjar i ara mateix vol anar per Anglaterra i Romania a veure si pot sembrar-hi una mica més d’hoquei, especialment a Romania, on diria que no hi ha res.

Una altra visita interessant i inesperada ha estat la d’en Manel Buron, excap de premsa de la Federació Catalana. Ja no es dedica això per una bona raó, des de fa cosa de 2 mesos és el nou president de l’Igualada i està preparant un projecte esportiu que segurament farà goig i, si a més la bola entra, pot arribar força lluny. Segur que em deixo gent, perquè la jornada a nivell social ha estat intensa. No puc deixar de citar en Jordi, el voluntari informàtic que dilluns ens va ajudar amb el wi-fi, i en Joan Urbano, responsable del web del Patí Vic, que des de fa temps és pioner en les noves tecnologies, i encara és dels pocs webs de clubs que fan els partits del primer equip en directe. Acompanyat d’en Joan hi ha el més jove però el més gan, en Dani Fernández. En Dani és el germà del porter de Catalunya, Sergi Fernández, i aquestes últimes temporades ha tirat un munt de fotografies als partits del Patí Vic. Ara ja no ho podrà fer més perquè en Sergi va al Barça l’any vinent. Se’ls trobarà a faltar a tots dos. Sóc un gran admirador d’en Sergi, penso que és el millor porter que he vist en molt de temps i la seva humilitat el fa encara millor. I en Dani, tres quarts del mateix, és d'aquelles persones que sempre fa il·lusió saludar. A més, professionalment tira unes fotografies fantàstiques perquè també té una càmera fantàstica. Espero que mai es cansi de deixar-nos imatges!

Bé, uns i altres, persones que val la pena de retrobar o conèixer. La nota negativa és que trobo a faltar presència de premsa de mitjans d’altres països. Confiava veure’n més i poder xerrar-hi i intercanviar experiències, però ara mateix som gairebé els de sempre, que també és bon senyal! Ens haurem de barrejar pel públic, a veure qui coneixem. Aquest dimecres, revetlla de Sant Joan, hi tornem. Crec que no m'equivoco si dic que només hi ha un partit que serà emocionant de debò: el Catalunya - Argentina de noies que es juga a les 20h.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta