dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa Amèrica, dia 3

24 de juny de 2010
  • Noticia foto

    Les nostres seleccions sèniors han homenatjat a dues seleccions catalanes d'hoquei base

    Foto: OKCAT

Dia de revetlla de Sant Joan a la Copa Amèrica. Avui ha estat una de les jornades més fluixetes en quant a partits. Com vaig apuntar, només n’hi havia un que prometia, el Catalunya – Argentina de noies, però n’hi ha hagut un altre de destacat, l’Estats Units – Alemanya, que ha estat el més disputat a dia d’avui pel que fa a marcador. I això que no ho semblava quan els americans guanyaven 4 a 0. Alemanya ha estat capaç d’aixecar el partit. És d’aquelles coses que et posen l’adrenalina pels núvols quan et passa a favor, però quan et passa en contra et vénen ganes de deixar l’esport. Per sort o per mala sort, depèn de la banda des d’on ens ho mirem, ho ha vist poca gent. L’Èric Bertran, cap de premsa de la Federació Catalana de Patinatge, diu que a la seva banda de graderia estava ben sol. És el que té jugar en horari laboral.

Abans d’això, un parell de golejades més sense gaire història. Alemanya de noies guanyava 8 a 2 també als Estats Units i l’Uruguai ha vençut Equador per 7 a 1 en nois. Hora de dinar i a les 5 de la tarda hi hem tornat. He assistit al Xile – Uruguai de noies, que ha acabat amb un duríssim 12 a 0 per les xilenes. M’he fet un fart de tirar fotos per enviar-les a Xile. Allà un bon grup de fans viuen amagats a l’ombra i resisteixen com els gals d’Astèrix i Obèlix. La trentena de fotos d’ahir han estat molt ben aprofitades i difoses per les seves xarxes socials on tenen unes 3000 persones agregades m’han dit. Fins i tot una de les fans de les “marcianitas” –m’encanta aquest nom per definir les jugadores xilenes- ja n’ha muntat un vídeo que ha penjat al You Tube. Les fotos no són res de l’altre món, bàsicament perquè les vaig tirar jo i no en Marc, el meu company i gran amic. La imatge no és el meu fort però sí el seu, a més de ser tot un geni informàtic responsable del disseny i funcionament d’okcat. En tot cas, m’ha fet il·lusió veure que les meves fotos els han fet servei. Si voleu podeu visionar el vídeo en aquest enllaç a youtube. L’únic que fa una mica de mal d’ulls és quan posa “Vic es un municipo español...”. No patiu, els ho he explicat així per sobre i m’han promès tenir-ho en compte des d’ara. Per cert, l’Albert Camps, d’El 9 Esportiu de Catalunya, m’ha dit que avui hi havia dues jugadores uruguaies castigades sense jugar per motius disciplinaris. Són noies molt joves i em ve al cap que potser van fer una escapada nocturna de l’alberg... Qui sap. Bé, jo al seu lloc també ho faria.

Després d’aquest partit han jugat Sud-àfrica i Brasil, partit clarament guanyat pels segons. Tot i així, el començament ha estat molt dinàmic, potser el més bonic i ràpid que he vist fins el moment. El joc anava d’una banda a l’altra i els porters han estat esplèndids, molt. Però quan Brasil ha obert la llauna, la història s’ha acabat. La majoria de seleccions més febles s’ensorren ràpidament en encaixar el primer gol, és una llàstima. He vist un Brasil molt seriós amb jugadors de molta qualitat, com els veterans Karam i Didí, jugador aquest darrer al que havia perdut la pista des que va deixar l’OK Lliga. Temps al temps, però veig al Brasil ben capaç de donar alguna sorpresa en aquesta Copa Amèrica.

Cap al tard he parlat amb un dels jugadors de sud-àfrica i he quedat amb ell per després del partit d’aquest dijous, per fer-li algunes preguntes sobre l’hoquei al seu país. M’ha donat la idea la Monste Mir, que aquests dies va entrevistant gent per a Catalunya Ràdio. Probablement mai més en la meva vida podré entrevistar un jugador sud-africà, així que anem a veure què puc fer. Intentaré parlar-li del Mundial de futbol només si en un moment donat el meu anglès em falla i em quedo en blanc a mitja pregunta. A veure què m’explica, crec que serà molt interessant. La veritat és que hi ha gent que critica aquesta Copa Amèrica pel baix nivell que hi ha, però en èpoques de facebooks, twitters i històries fredes d’aquestes, una trobada amb gent de tants països amb una mateixa cosa en comú –l’hoquei- és impagable. I si a més succeeix al costat de casa ja no es pot demanar més. La veritat és que tot i els partits tan fluixos que estem veient, m’ho estic passant molt bé. A més, qualsevol cosa és millor abans que quedar-se a casa i mirar la tele amb la finestra oberta per la calor. Sí, m’ho estic passant molt bé en aquesta Copa Amèrica.

Parlant de conèixer gent, avui he tingut el gust de parlar amb en Joan Riera, que és vocal de la Junta de la Federació Catalana de Patinatge. Durant 12 anys va ser vicepresident de la FECAPA i president de la Territorial de Girona. En Joan M’ha felicitat per les (contra)cròniques de la Copa Amèrica. M’ha fet molta il·lusió, la veritat. A vegades escrius i intentes imaginar qui ho pot llegir, i quan t’hi trobes cara a cara, doncs fa molta gràcia i s’agraeix. Bé, la idea de fer aquests escrits va sorgir veient com seria d’avorrit llegir cròniques típiques i tòpiques plenes de golejades. Celebro que algú trobi interessant aquests escrits, al cap d’un temps seran un bon record.

També he conegut gent de Costa Rica. Ahir deia que a falta de mitjans de premsa estrangers caldria voltar una mica pel pavelló si volia conèixer noves experiències i altres realitat en el món de l’hoquei. Doncs bé, aprofitant un mail d’un company portuguès que em demanava si Costa Rica jugaria el Mundial B, he anat a parlar amb un dels tècnics de la banqueta, l’Òscar Jiménez. Hem intercanviat correu electrònic arran del que m’ha explicat. Resulta que estan intentant rescatar l’hoquei a Costa Rica, ja que ara com ara estava extingit. Mica en mica volen anar enganxant gent jove, ja que ara per ara l’únic que tenen és una selecció molt veterana, sense gens de forma ni físic. A més, tots provenen de l’hoquei línia. Espero que ho aconsegueixin i agafin un nivell mínimament acceptable amb els anys, perquè avui se’ls ha vist molt malament. Avui Catalunya l’ha encertada jugant a un 15%. Una golejada no m’hauria agradat gens, és més, ho consideraria una falta de respecte. I això potser el faria passar les ganes de tirar endavant aquest projecte tan bonic. La veritat és que té molt mèrit el que han fet els jugadors catalans, perquè costa no fer més gols davant un rival tan innocent.

Per seleccions com Costa Rica, estar aquí Vic és tot un èxit i un gust increïble. Mentre s’anunciaven els jugadors del seu equip i de Catalunya, tots els integrants de Costa Rica aplaudien picant l’estic a terra i al final del partit se’ls ha vist molt feliços d’haver pogut jugar contra Catalunya. El mateix hem vist amb l’equip de noies d’Uruguai i en tants d’altres. La majoria, al final, es fa una gran foto de grup amb l’altre equip per tenir el bonic record d’una gran experiència.

La nota esportiva negativa ha estat la derrota de les noies de Catalunya conta l’Argentina. El resultat ha estat contundent, 4 a 0, i les noies de Barberà hauran de millor molt si volen guanyar la Copa Amèrica. Aquest dijous no hi ha torneig femení. Ha estat una gran idea ajuntar el torneig de nois i el de noies, però s’ha de reconèixer que tants partits en un sol dia carrega bastant i no pots gaudir com gaudiries amb menys enfrontaments. En tot cas, doncs, aquest dijous només quatre partits en la categoria masculina. Tinc interès pel Sud-àfrica – Estats Units, penso que serà molt igualat i podrem veure cosetes . El Xile – Costa Rica ens oferirà ben poca cosa, però l’Alemanya – Argentina de després ens tornarà a oferir un partit amb més nivell, tot i que segurament ja sabem qui guanyarà. Si Alemanya comença bé el partit, pot fer “picar” als argentins i llavors aquests ens mostraran el seu millor hoquei,ràpid i directe. L’últim partit de la jornada serà un calc del Catalunya – Costa Rica. Els de Jordi Camps jugaran amb Equador que, a diferència de Costa Rica, no crec que busquin massa sortida, així que veurem un atac i gol.

I així repassant les meves idees just abans d’anar de revetlla, veig que em falta comentar dues coses. La primera és el correu rebut d’un periodista argentí, Sergio Caballero, que treballa a Radiopatinando. Ens ha agraït la nostra tasca i, com en el cas de les xilenes, ens ha demanat fotos i n’hi hem passat un bon grapat. Fa il·lusió que des de l’altra punta del món es doni importància al que fem. I bé, la segona cosa a comentar és l’excel·lent tasca dels voluntaris de la Copa Amèrica. Molts d’ells hi dediquen un munt d’hores de forma desinteressada i deixant-s’hi la pell per ajudar. Sense anar més lluny, un d'ells, en Jordi, que hi és cada dia, ha estat a punt de renunciar al seu entrepà de sopar que li estaven preparant al bar per tal de no arribar ni un segon tard als autobusos que porten els jugadors a l’alberg. Al final, per sort, ho ha pogut fer tot, però això és només un exemple de com de bé està treballant tothom i de quin és el grau de compromís i il·lusió dels voluntaris.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta