dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa Amèrica, dia 4

25 de juny de 2010
  • Noticia foto

    La selecció catalana s'ha fet una foto conjunta amb la d'Equador

    Foto: OKCAT

Et lleves molt tard, gairebé a l’hora de dinar, perquè has anat de revetlla, i et lleves amb una esgarrifosa notícia que parla d’un munt de morts per un accident. T’entra una sensació de “no som res” i una mala llet veient que és una cosa que es podia haver evitat, però hi segueixes pensant i veus que això ha passat ben bé perquè havia de passar i et resignes. La jornada d’avui a la Copa Amèrica ha estat marcada pel dia de dol a tot el país i per quatre minuts de silenci, un per a cada partit del dia.

Ajuntar el torneig masculí i el femení ha estat una gran idea, però en un dia com avui que véns de dormir poc per la revetlla de Sant Joan, s’agraeix que no hi hagi hagut partits al matí per així descansar. Tot i això, es comença a veure el cansament a les cares dels que estan al peu del canó des del principi a la fi de cada jornada, periodistes, esportistes, voluntaris...

Dels partits d’avui dijous, cap sorpresa a destacar. Sud-àfrica ha guanyat el seu primer partit (3-2) contra els Estats Units i ho els jugadors ho han celebrat gairebé com si haguessin guanyat un títol. Per ells ha estat una victòria important en un torneig de prestigi com la Copa Amèrica. En el segon partit, Xile ha golejat a Costa Rica (10-1) (els costa-riquenys busquen una còpia del partit d’ahir amb Catalunya perquè tot i la derrota va ser un partit històric per ells). I tot seguit l’Argentina i Alemanya han jugat un partit més igualat però amb victòria lògica dels sud-americans (5-1). I al partit que tancava la jornada, Catalunya ha tornat a tenir una victòria plàcida contra Equador (8-1) i ja espera rival a semis perquè aquest divendres li toca descansar. Aquests partits pels jugadors catalans són fluixíssims i la prova és que al descans Catalunya ha fet un quatre contra quatre entre si per agafar una mica de ritme. El més curiós ha estat veure en Sergi Fenández i en Jaume Llaverola fent xuts per escalfar el porter equatorià. També m’han dit, no sé si és així, que ahir Catalunya va fer un entrenament just abans de jugar amb Costa Rica.

El més destacat del dia per mi ha estat l’entrevista que he fet a un jugador sud-africà, Ricardo de Sousa. Ahir vaig pensar que seria curiós poder parlar de com viuen l’hoquei a altres lloc i vaig enxampar en Ricardo que, molt amable, ha estat encantat de concedir-me l’entrevista. He estat molt al cas del seu partit i li he tirat unes quantes fotos per publicar amb l’entrevista que li he fet i que penjaré tan bon punt tingui una mica de temps. L’últim minut del partit ha tingut de tot, amb 2 a 2 ell ha fet una falta una mica absurda que, ni més ni menys, era la desena d’equip, així que Estats Units ha tingut a mig minut del final l’opció de guanyar amb una falta directa. He pensat que era un error de principiant fer aquella falta, però després, quan a l’entrevista m’ha explicat que era el primer cop que competien amb les noves normes, he entès algunes coses del joc d’alguns equips. Però bé, tornant a l’errada, en Ricardo s’ha quedat a quadres perquè s’ha adonat que potser perdrien per culpa seva i m’ha sabut molt greu, però els americans han fallat i a la contra posterior Sud-àfrica ha marcat el gol de la victòria. I encara quedant 5 segons el mateix Ricardo ha quedat sol davant el porter per fer el quart però no ha estat encertat.

I bé, el que deia, que l’entrevista amb ell ha anat molt bé, he après un munt de coses que ja explicaré i m’he adonat que sé més anglès del que creia. L’única errada ha estat no portar la gravadora de veu, no la trobava per casa. Quan he tornat al vespre ha aparegut finalment. Estava a l’únic lloc que no he mirat, i no hi he mirat per culpa d’aquell pensament que tots tenim quan busquem alguna cosa “aquí és impossible que hi sigui”. Però bé, he pres notes i crec que el més imporant ho tinc al cap. L’experiència de parlar amb algú de fora sobre hoquei ha estat maquíssima i enriquidora i demà la vull repetir; he quedat amb un jugador de l’Equador, també molt amable amb la meva petició. A veure què descobreixo de l’hoquei d’aquell pais. Seria molt fàcil entrevistar jugadors ja consagrats i sobradament coneguts per tothom, però us asseguro que l’experiència de parlar amb una persona desconeguda que viu a milers de quilòmetres és altament recomanable. Si esteu per la Copa Amèrica aquests dies, us ho recomano, coneixeu gent.

Just abans d’acabar la jornada, quan ja apagaven els llums i nosaltres els ordinadors, he fet una última ullada al correu electrònic i he trobat un altre mail de sud-amèrica, concretament d’una noia de l’Equador, en referència a l’equip femení de Xile que, pel que veig, allà crea furor. Ens ha agraït la informació de la Copa Amèrica, cosa que un cop més ens anima a seguir endavant, i ens ha explicat que ella forma part d’un altre famós grup de facebook seguidor de Xile, però concretament d’una jugadora, la número 7, Francisca Puertas, una jugadora que fins ara m’havia passat per alt. Resulta que aquest grup té la més que respectable xifra de 12 mil seguidors d’un munt de països diferents. I per què té tants seguidors aquesta jugadora? Doncs curiosament, perquè la marcianita en qüestió –recordo que és com anomenen a les jugadores xilenes- va participar en un reality show anomenat “pelotón”. I m’he dit: Això s’ha d’investigar!, així que intentaré xerrar amb aquesta jugadora, a veure què m’explica.

Avui també he conegut un parell de directius més de la Federació Catalana de Patinatge. Me’ls ha presentat en Joan Riera però, sincerament i fa vergonya dir-ho, m’he oblidat dels seus noms, tinc mala memòria per aquestes coses. Però bé, he pogut conversar amb ells una miqueta i m’ha fet molta il·lusió saber que coneixen OKCAT. Amb ells també hi havia en Fredi Verdaguer, President de la Comissió Organitzadora de la Copa Amèrica. Mica en mica estic arribant a la cúspide de tot plegat, en Ramon Basiana, crec que és l’únic que em falta per poder saludar. Si us el cito és precisament perquè avui l’Albert Camps li ha fet una molt bona entrevista per El 9 Esportiu de Catalunya, i sortirà publicada el proper dissabte amb el diari. L’Albert n’ha sortit més que satisfet i m’ha comentat que ha parlat d’un munt de temes interessants. Haurem de llegir-la.

Pel que fa a l’aspecte estrictament esportiu, comentar que en la categoria masculina l’Argentina i el Brasil ja estan classificats al grup A i avui divendres, en el partit de la jornada a partir de les 21:30h, es disputaran el primer lloc que en aquest cas té molta importància perquè qui guanyi esquiva Catalunya a semifinals. I és que al Grup B, Catalunya ja és primera de grup i el seu acompanyant es decidirà en el Xile – Uruguai d’avui divendres també. Qui guanya es classifica i en cas d’empat, el gol-average afavoriria a Xile. I en noies, Xile i Alemanya ja són a semifinals al grup A, mentre que al B tot està més obert. Catalunya haurà de guanyar a sud-àfrica i, per anar bé, hauria de golejar per si es produís un triple empat a sis punts amb l’Argentina i el Brasil.

Així, de la jornada d’aquest divendres, amb vuit partits, en destacaria tres de femenins: el Brasil – Argentina a les 12:30h, el Xile – Alemanya on es disputaran el primer lloc del grup, i el Catalunya - Sud-àfrica. En nois només destacaria el citat Catalunya – Argentina de les 21:30h. Un altre acte destacat d’aquest divendres és la presentació del jugador del Patí Vic, Lucas Ordóñez. La roda de premsa serà al pavelló mateix i pot ser una bona oportunitat per conèixer una mica aquest jugador i fer-li alguna pregunta.

I de la resta de jornada destacaria l’estona amb els meus estimats Marc i Núria, amb els quals sempre em faig un bon fart de riure. Gràcies a gent com ells passen més ràpides les estones de Copa Amèrica en què, o bé no succeeix res, o bé hi ha amb massa golejades. Amb en Marc, que no s’ha de confondre amb el Marc dissenyador i fotògraf del que us parlava ahir, vam tenir la idea de crear el portal OKCAT una tarda anant cap a Reus, farà uns quatre anys, concretament quan estàvem pagant un dels molts peatges que hi ha per arribar-hi. La seva ajuda va ser clau per començar i poc ens pensàvem ser avui aquí.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta