dc. 18

octubre 2017

Edició 4059 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa Amèrica, dia 5

26 de juny de 2010

Ha acabat la primera fase de la Copa Amèrica. Esportivament s’ha fet un xic llarga amb partits poc interessants i intrascendents, però socialment l’esdeveniment ha estat fantàstic fins ara per totes les raons que ja he anat explicant aquests dies aquí. Ara comencen les semifinals, aquest dissabte, i les finals el diumenge. Això ja seran figues d’un altre paner, s’ha acabat de veure els favorits a mig gas guardant forces i tenint pietat dels rivals. Ara volen el títol i hauran de passar per sobre de qui faci falta. I de res hauran servit les golejades dels partits anteriors si es comet una sola errada, per petita que sigui. Les semifinals són:

MASCULÍ: Catalunya – Brasil i Argentina – Xile
FEMENÍ: Catalunya – Alemanya i Argentina – Xile

Aquest dissabte també marcarà l’adéu de les seleccions que juguen per les posicions que van del 5è al 10è lloc. A algunes d’aquestes els he agafat simpatia, com és el cas de sud-àfrica arran de l’entrevista que vaig fer al jugador Ricardo de Sousa, o Equador i Costa Rica pel fet de ser dues seleccions febles que estan intentant fer renéixer l’hoquei al seu país. Possiblement mai més veurem en directe i a casa nostra aquests equips i els seus jugadors, així que els desitjo tota la sort del món i els agraïm que hagin vingut a Catalunya.

Aquest divendres s’han començat a deixar veure algunes personalitats vinculades a l’hoquei, com és el cas de Carlos Figueroa o Joaquim Paüls. El primer ha comentat que la copa Amèrica gaudeix d’una organització espectacular amb un pavelló idíl·lic i ha dit que sent una sana enveja de Vic pel fet que pugui tenir dos pavellons d’aquest nivell. Figueroa també ha dit que li agradaría molt que Catalunya pogués competir de manera oficial ja que així l’hoquei tindria una selecció més de primer nivell. Tot i així, pels impediments polítics i legals ara ho veu inviable. Sobre aquest tema i a nivell personal, hi he estat donant voltes i sóc incapaç de veure quin mal hi ha en el fet que Catalunya pugui competir en tornejos oficials. Només hi veig beneficis i no hi veig cap perjudici per a ningú. L’esport no és més que un joc, així que no veig quin mal suposaria l’acceptació de Catalunya. M’agradaria que m’ho expliquessin sense recórrer a arguments buits de continguts com el de “la parte no se puede enfrentar al todo”. Però bé, només és la meva opinió, que cadascú vegi els fets, els analitzi, i opini com li sembli, que ja som grans.

Tornant al tema “celebritats”, m’han comentat que en Quim Paüls volta per aquí per establir contactes amb gent d’altres paisos i ajudar, amb la seva experiència, a què altres països vagin desenvolupant el seu hoquei. Si el veig m’agradaria poder-hi parlar i que m’ho expliqués millor. Penso que és una tasca important, com la que fa la Federació Catalana des que és membre de la Confederació sud-americana. S'ha d'ajudar aquestes federacions i no només dedicar-nos a golejar-los. Si ells milloren tots hi guanyem.

Al migdia, tot i l’empatx d’hoquei, hem seguit parlant d’aquest esport amb l’Albert Camps, de El 9 Esportiu, i en Carles Alonso, cap de premsa del GEiEG. Els tres hem anat a dinar a un bon restaurant de Vic. Ens volíem emportar l’Eric Bertran, cap de premsa de la FECAPA, però ell sempre aguanta al peu del canó penjant les cròniques al web oficial de la Copa Amèrica. Possiblement l'Èric és la persona que més hores s’haurà passat aquesta setmana al pavelló del Castell d’en Planes. Té mèrit. Tot dinant, l’Albert ens ha parlat de l’entrevista a Ramon Basiana que surt avui dissabte a El 9 Esportiu. Sembla que serà força interssant ja que Basiana explica en l'entrevista que han rebut pressions per tal que no organitzessin la Copa Amèrica. Altre cop no entenc per què, ja que aquesta setmana aquí només hi han passat coses bones per a l’hoquei i per a la seva gent. Ja a les postres, el tema comentat per en Carles són les dificultats econòmiques cada cop més gran que tenen i tindran els equips d’hoquei.

Prova d’això ha estat la roda de premsa de presentació de Lucas Ordóñez, nou jugador del Vic. Allà el president ha confirmat que el Vic perd el principal espònsor d’aquests darrers sis anys i que caldrà moure’s per no haver de tenir problemes de diners. Si la crisi s’ho carrega tot, l’hoquei no en serà pas excepció. Caldrà reinventar-se. Respecte a la presentació, la sala s’ha fet petita i semblava una sauna de la calor que hi feia. En Lucas se’l veia una mica espantat amb tanta gent a l’expectativa. La seva timidesa contrasta amb el seu joc sempre ràpid i vistós. Crec que farà molts gols amb e Vic.

Aquest divendres també tenia la "missió" de parlar amb un parell de jugadors, un d’Equador, que se m’ha escapat, i una de Xile, la Francisca Puertas. Arran del seu èxit a Xile, pel qual m’han escrit diverses fans de la selecció, he decidit preguntar-li quatre coses. De seguida que pugui ho penjo a la web, però per fer-vos cinc cèntims us diré que la Francisca ha estat molt simpàtica i amable, m’ha parlat de l’hoquei a Xile i de per què les anomenen “marcianitas”. Es veu que arran de guanyar el mundial i davant el seu gran joc, algú va dir que semblaven del planeta Mart de tan bones com eren. I d’aquí van sortir les marcianitas. També m'ha comentat una cosa curiosa arran de la meva pregunta sobre l’any en què va estar a Vilanova jugant. M'ha dit que li havia encantat Catalunya i que la van tractar fantàsticament bé durant aquell, i que si a més parlava en català, doncs encara la tractaven millor. De seguida que pugui us passo tot el que m'ah explicat perquè ha estat interessant i m'ha servit per aprendre més coses.

Dels partits d’aquest divendres poca cosa a destacar, només el darrer, l’Argentina – Brasil. Ha estat el més emocionant i me l’he perdut. En part perquè ja estava cansat. El dia ha estat llarg i dur, la calor ha apretat de valent i déu n’hi do la feina que hi ha hagut. També nervis, m’he estat mitja hora repassant OKCAT de dalt a baix intentant descobrir perquè no se’m publicava la notícia de presentació d’en Lucas Ordóñez. Quan ja llençava la tovallola he descobert que el problema el tenia la maleïda lletra Ñ! Efectivament, el fet de posar-la en portada em feia petar la notícia. Em pregunto si només és un error de codi o la meva web s’està tornen perillosament nacionalista i separatista.

Bé, el que deia, que m’he perdut el partit per aquests motius però també per anar a passar la nit al PopArb, un festival de música independent a Arbúcies que es fa aquest cap de setmana. La veritat és que necessitava canviar la clausura del pavelló per música a l’aire lliure; i com no, canviar l’aigua però un parell de cervesetes fresques. Al PopArb es poden descobrir nous grups emergents i d’altres de consolidats com Els Amics de les Arts, Delafé y las flores Azules o Sanjosex, del qual us en deixo un vídeo i un altre, per si voleu canviar de tema. Bé, perquè vegeu que no només penso en hoquei.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta