dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa Amèrica, dia 6

27 de juny de 2010

Això entra a la recta final. Avui diumenge es juguen els últims partits de la Copa Amèrica de Vic després d’un grapat de dies que semblaven eterns però que hauran passat volant. Ja vindrà l’hora de passar balanç, però ara el més important són les dues finals, tant masculina com femenina, que seran idèntiques perquè enfrontaran en ambdós casos a Catalunya i a l’Argentina. Espero i confio, després de l’acceptable entrada de públic de les semifinals, que el pavelló presenti un gran aspecte. L’hora i el dia conviden, però per si algú encara no ho té clar, us diréque l’enfrontament Catalunya - Argentina és possiblement el millor que hi pot haver en el món ara mateix. En altres paraules, que es veuran les cares les millors seleccions del món, amb els millors jugadors del món. L’espectacle està garantit.

La jornada d’aquest dissabte, doncs, no ha tingut massa sorpreses a no ser que considerem com a tal la golejada de Catalunya a Brasil. La veritat és que esperava més dels brasilers, especialment després del partidàs de fa dos dies contra l’Argentina. Potser el cansament els ha passat factura, o potser la selecció catalana està a un nivell esplèndid i inabastable. Penso que és la gran favorita per guanyar la Copa Amèrica. En noies tinc més dubtes després del 4 a 0 que Argentina va clavar a les catalanes en el partit de la lligueta, però també penso que les noies de Barberà ho tenen tot a favor, estan en millor condicions, són molt bones i tenen el públic a favor.

Avui he parlat amb diverses persones i m’han passat per davant diversos projectes. Un és el de Toni Sariol, un home veterà i que en sap un pou d’hoquei. No el coneixia en persona, només per correu electrònic i perquè és autor de dos llibres d’hoquei centrats en l’ensenyament d’aquest esport. Abans de les semifinals ha fet una xerrada a la qual hi ha assistit poca gent perquè crec que no s’ha difòs prou, però m’ha servit per veure com n’és d’important una bona base i un bon ensenyament dels nens i nenes, cosa que en molts països ara mateix fa molta falta. El seu llibre té un munt de fitxes i un CD didàctic que estan realment molt bé. Un dia d’aquests en parlaré més a fons. Els meus coneixement pràctics d’hoquei són molt bàsics i autodidactes, i avui, amb una estona veient a Toni Sariol donant quatre indicacions sobre com agafar l’estic i com colpejar la bola, m’he adonat que fins ara no en tenia ni idea. En Toni Sariol té una escola a Sant Cugat, n’està a punt d’obrir una altra a Barcelona –tot està en mans d’una monja que li ha de deixar la pista- i m’ha parlat d’un project molt engrescador que pot donar una sorpresa a mig termini als amants de l’hoquei.

També he après molt amb l’entrevista que he fet a en Sergi Punset, entrenador de l’Equador, i que també publicaré un dia d’aquests quan tot estigui més calmat i tingui temps de fer-ho i, sobretot, de fer-ho bé. Per resumir-ho, us diré que amb el suport de la Federació Catalana de Patinatge, es vol impulsar l’hoquei en altres països, i l’arribada de Punset a Equador va ser el primer pas. Allà va trobar gent que després d’anys es va reenganxar a l’hoquei i jugadors que provenien de l’hoquei línia. Després d’un intens mes d’entrenament, els resultats han estat força positius tot i que puguem pensar que aquesta selecció era molt fluixa. En parlaré a fons, és molt interessant la vivència d’en Sergi Punset a l’Equador. El que ell m’ha respòs ho havia de preguntar a un dels seus jugadors però no el vaig localitzar en el seu moment i avui l’he vist i li he ensenyat el que estic fet i li he promès que li enviaria fotos. L’anècdota de la conversa amb Sergi Punset és que un dels jugadors d’Equador és el mateix president de la Federació equatoriana. La raó és ben simple, es va haver de calçar els patins perquè a tres joves no els van deixar sortir del país pel fet de ser encara menors d’edat.

Aquest dissabte també em van presentar el President de la FECAPA, en Ramon Basiana. Ens ha felicitat per la feina i ens ha explicat així per sobre les pressions que es van rebre per impedir l’organització d’aquesta Copa Amèrica. Tan ell com els seus companys es veuen molt satisfets d’haver-ho aconseguit. Com vaig dir, Basiana parlava de tots els contratemps en una entrevista a El 9 Esportiu que aquest diumenge miraré de publicar per si algú encara no l’ha llegida.

A premsa tothom molt enfeinat escrivint cròniques, preparant imatges i muntant vídeos, alguns fins i tot s’han portat l’entrepà per falta de temps, però sempre hi ha estones per compartir converses o per passar-nos una capsa de galetes. En Carles Alonso, cap de premsa del GEiEG m’ha fet una proposta molt interessant a nivell informatiu de cara a la temporada vinent. Llavors ho hem comentat amb en Marc, el meu “webhàmster”i fotògraf i també li ha semblat fantàstic i, el més important, relativament senzill de portar-la a terme.

Avui també ha tornat pel pavelló en Dani Fernández, germà del porter de la selecció catalana. Hem xerrat un bona estona d’hoquei, hem compartit imatges i m’ha donat la bona notícia que m’ha aconseguit una camiseta molt especial per mi que li vaig demanar a principis de setmana. No m’ho esperava pas. Ja tinc ganes de tenir-la. També s’han passat per premsa un munt de jugadors, com els sud-africans, algun dels quals m’ha demanat que li enviï fotografies del seu equip. Normalment, a darrere nostre aquests dies hi havia una graderia buida però avui s’ha omplert de jugadors d’altres seleccions que ja han acabat la seva participació al torneig i se’ls veia molt distesos. Els millors, els sud-africans, que han portat les mítiques vuvuzeles i han estat una bona estona cantant i ballant donant caliu a una semifinal que ja agonitzava perquè el resultat era massa clar. Si dues o tres vuvuzeles fan aquell soroll, no m’imagino el maldecap que deuen estar passant els futblistes del Mundial de Sud-àfrica amb camps de futbol on n’hi deu haver a milers. Això podria explicar l’eliminació de tantes seleccions favorites, amb aquest soroll és impossible concentrar-se.

Abans d’acabar, cal fer esment a les mitges parts dels partits, que és quan un munt de nens i nenes de la base del Patí Vic han fet una mostra de les seves habilitats i progressos amb els patins i els estics. Em sembla una iniciativa excel•lent, sobretot pels nens, ja que els deu fer molta gràcia sortir a jugar amb una pista tan plena de gent. La veritat és que ho fan molt bé! Qui fa anys era un nena era la Carla Giudici, jugadora que va tenir un munt de problemes perquè no la deixaven competir amb nens a partir de no sé quina edat. Recordo que es va crear un bon embolic. Per aquells temps, que tampoc fa pas tant, no hi havia tants equips femenins com ara, ni molt menys. Està bé que vagi creixent el nombre d’equips anys rere any. En tot cas, he quedat amb la Carla per tal que m’expliqui un munt de coses de l’hoquei femení, del seu equip, de la selecció i de tot el que faci falta.

Tinc la sensació que podria explicar un munt més de vivències i anècdotes, però és tard i aquest diumenge també es preveu molt mogut, cal anar a agafant forces.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta