dt. 17

octubre 2017

Edició 4058 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa Amèrica, dia 7 i últim

28 de juny de 2010
  • Noticia foto

    La seleccio catalana masculina ha aconseguit la Copa Amèrica

    Foto: Dani Fernández

S’ha acabat. La Copa Amèrica arriba al seu final després d’una setmana que ha estat llarguíssima amb un munt de partits, però que ha passat volant, almenys a mi. Ara és el moment de reposar tots, jugadors, tècnics, organitzadors, voluntaris, premsa... tothom està molt cansat i necessitem desconectar de l’hoque, però en certa manera tinc una mica de nostàlgia ara que som al final. Queda una sensació de descans però alhora una mena de síndrome d’Estocolm que m’ha aparegut a mesura que desava els trastets per última vegada. I és que aquests dies he compartit un munt d’hores amb gent mola maca, alguns dels quals espero retrobar aviat, mentre que a d’altres potser no els veuré mai més.

És cert que esportivament el torneig ha tingut un nivell que és el que és. A excepció de la final, la resta de partits han estat poc atraients pel gran públic, però si algú critica la Copa Amèrica per aquest fet és que no ha entès res. Aquí es venia a promocionar l’hoquei i a reivindicar les seleccions catalanes. Vaja, a fer que aquest esport fos més gran i penso que s’ha aconseguit. El pavelló estava pleníssim avui i si algú no s’ho creu el convido a fer una ullada a les fotografies de la galeria de la portada d’OKCAT. Feia molt goig veure el pavelló tan ple i tothom se’n sentia orgullós. A nivell de resultats, Catalunya ha guanyat en nois (3-0) i Argentina en noies (2 a 1) en dos partits força entretinguts. De totes formes, penso que tot i que guanyar és important, en una festa com la d’avui era el de menys. Evidentment, si guanyes et sents molt millor i si Catalunya ho hagués perdut tot en aquestaa Copa Amèrica, ara estaríem decebuts. Però hi ha un munt de coses que no són materials que ja les teníem guanyades abans de la final.

En la jornada d’avui he recollit una altra entrevista, aquesta a un periodista. En podria haver entrevistat uns quants, però he escollit en Joan Ramon Vallvé, que per si no us sona és l’encarregat de fer les retransmissions dels partis d’hoquei a Televisió de Catalunya. M’ha explicat diverses coses que ja ampliarem els propers dies quan publiquem l’entrevista, però em quedaria amb un parell d’idees. Una és que la desorganització de l’OK Lliga a nivell d’horaris i jornades és un handicap molt important perquè la televisió ens pugui ajudar a créixer. L’altra idea que m’ha fet veure és que mentre un partit televisat el poden veure unes quatre mil persones tirant baix, una simple peça de mig minut dins el Telenotícies migdia o vespre pot arribar a un milió d’espectadors. Fa pensar.

Aquests dies, com he dit, he compartit espai amb molts professionals i amics. Els meus estimats Marc i Núria m’han ajudat amb les imatges i m’ha fet bona companyia. Com sempre he rigut molt amb ells i la seva ajuda no té preu. Ja farem un sopar! També he conegut a fons a grans periodistes (i d’ells he après molt) com l’Albert Camps, que avui ha tingut una bona feinada per fer les cròniques de la final, l’Èric Bertran, nou cap de premsa de la Federació Catalana que ens ha tingut sempre al corrent de tot, en Carles Alonso, del GEiEG, el ja citat Joan Ramon Vallvé de TV3, la Montse Mir de Catalunya Ràdio, en Joan Urbano del web del Patí, en Lluís, que encara no sap on anirà a viure aquest any, en Dani Fernández, gran fotògraf i millor persona... Bufa, perdoneu si em descuido algú.

A més, no em puc descuidar en Jordi Masoliver, un dels voluntaris més simpàtics i treballadors que ha tingut aquesta Copa Amèrica, en Santi Almató d’hockeymania i que ha tingut el detall de regalar-me una bola d’hoquei de la seva botiga, i tot de persones que sense aquesta Copa Amèrica no hauria tingut tampoc la sort d’haver conegut. Em vénen al cap en Joan Riera, en Fredi Verdaguer, en Ramon Basiana i d’altres membres e la FECAPA, en Sergi Punset, tècnic d’Equador, Toni Sariol, tot un mestre de l’hoquei, l’Alberto, amb qui hem de fer un intercanvi de camisetes (la catalana per l’argentina) i jugadors com la mediàtica Francisca Puertas, el simpàtic Ricardo de Sousa, Daniel Rodríguez... i un munt més que han vingut aquí a passar-ho bé i a aprendre. Resumiria l’esperit d’aquests jugadors en la portera del Brasil, Silvana Nishi. Ella no s’ho esperava però les seves grans aturades li han fet guanyar el premi a la millor portera i s’ha emocionat moltíssim perquè poc s’ho esperava. Segur que ni ella ni la gran majoria de jugadors oblidaran mai Catalunya i aquesta Copa Amèrica. Com sempre estic segur que podria explicar més coses, però després d’una setmana ha arribat l’hora de descansar.

Només una última cosa. Aquests dies hem tirat més d’un miler de fotografies, i algunes ja les hem anat passant i les passarem a gent interessada, però si algú en volgués, ens les podeu demanar i estarem encantats d’enviar-vos-les. Res més, una abraçada a tothom i ja ho sabeu, aquí estem. Visca l'hoquei patins!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta