dc. 18

octubre 2017

Edició 4059 - Any X



Reportatge

Entrevista a Francisca Puertas, jugadora de la selecció de Xile

1 de juliol de 2010
  • Noticia foto

    1/5 Francisaca Puertas, sempre amb el 7 a l'esquena

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    2/5 Concentració abans de començar el partit

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    3/5 Puertas durant la presentació dels equips

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    4/5 Xile sempre és una pinya abans del partit

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    5/5 I al final, màxima esportivitat amb l'equip rival, en aquest cas l'Uruguai

    Foto: OKCAT

Arran de la disputa de la Copa Amèrica a finals de juny i degut al seguiment que vam fer-ne a OKCAT, un grup d'aficionades xilenes es va posar en contacte amb nosaltres per intentar estar ben informades de l’esdeveniment, però sobretot de la selecció femenina de Xile i les seves jugadores. Una de les jugadores més interessants i amb més fans de totes és Francisca Puertas. Ens vam sobtar de veure que la selecció té diversos grups de xarxes socials amb moltíssims fans, alguns dels quals mostraven el seu suport a Francisa Puertas. Un d'aquests grups arribava fins i tot a les 12.000 persones! I és que resulta que Francisca Puertas, a més de ser una excel·lent jugadora d’hoquei, és molt famosa al seu país per haver participat en un reality show. La veritat és que aquest és un tema que no li agrada massa a ella i vol parlar-ne poc. En tot cas, el motiu principal de l’entrevista és parlar de l’hoquei a Xile.

**Francisca, com està ara mateix l’hoquei femení a Xile?

-La veritat és que ara com ara, l’hoquei femení no té massa competència. Aquí teniu tres lligues, amb la nova OK Lliga que està a un gran nivell. Jo vaig jugar aquí un any i vaig jugar contra equips de molta qualitat, cosa que em va ajudar molt de cara al Mundial del 2006. La veritat és que a Xile no hi ha la competència que teniu aquí.

**Hi ha pocs equips a Xile?

-Hi ha uns vuit equips i de potents solen ser dos, els que habitualment juguen la final. Juguem una lliga els caps de setmana i al ser pocs, juguem gairebé sempre contra els mateixos, cosa que a vegades és una mica avorrit.

**Actualment en quin equip estàs jugant?

-Ara estic jugant amb la Universitat Catòlica de Xile.

**I a Catalunya vas estar al Vilanova, oi?

-Sí, va ser durant la temporada 2005/2006.

**I quina diferència hi ha entre l’hoquei de Catalunya i el de Xile?

-Aquí hi ha un munt d’equips, molts dels quals són molt bons. Això és perquè a Catalunya hi ha moltes noies jugant a hoquei, des de les més petites fins a les ja consagrades, com moltes del Voltregà, club d’on surten grandíssimes jugadores.

**Això té mèrit perquè fa uns quants anys això no era així i l’hoquei femení no tenia ni el ressò la quantitat de jugadores i equips que té ara. Amb aquest panorama, com és que no et quedessis més temps a jugar aquí?

-Va coincidir el meu any aquí amb el Mundial que vam guanyar el 2006 amb Xile, i fruit d’això es van obrir algunes portes en diversos aspectes no només d’hoquei que econòmicament eren interessants.

**Perquè tu ets professional de l’hoquei, o no és així?

-No no, en absolut sóc professional. Ni allà, ni aquí, ni enlloc es pot viure només de l’hoquei. A Xile, per exemple, la majoria de jugadores ha de pagar per jugar als clubs. Jo gràcies a Déu ara no haig de pagar.

**Com va ser que anessis a parar al programa de televisió, aquell reality show anomenat “pelotón”?

-Doncs mira, em va sortir aquesta possibilitat després de guanyar el Mundial i la veritat és que em pagaven molt bé i vaig pensar que era una bona oportunitat.

**En què consistia aquest programa?

-Era un programa de competència i de competició extrema esportiva.

**Però en aquest programa hi vas anar com a jugador d’hoquei o com a Francisca Puertas, persona anònima?

-Hi vaig anar com a jugadora d’hoquei arran de la victòria al Mundial. Les marcianitas, com ens anomenaven, ens vam fer molt famoses llavors.

**Precisament això et volia preguntar. Quin és l’origen de las marcianitas, per què us anomenen així a les jugadores de la selecció xilena?

-Doncs com que vam fer tan bona selecció i tan bon paper al Mundial, ens deien que érem de Mart, que veníem del planeta vermell. A partir d’aquí, aquest nom va començar a sortir a la premsa i aquí ha arribat.

**Quines diferències hi ha entre l’hoquei masculí i el femení a Xile?

-En l’hoquei masculí hi ha molta més competència, molts més equips, però curiosament, l’hoquei femení té més públic i arrossega més gent, en part degut a l’èxit mundialista del 2006. La veritat és que els pavellons estan força plens, més que per exemple aquests dies a Vic, ja que m’han dit que la gent es mobilitzarà més a partir de les semifinals i les finals de la Copa Amèrica. Per la meva experiència a Catalunya, també he observat que la gent té més interès per la competició de lliga que no pas per esdeveniments de seleccions.

**Tornant al tema de la selecció, tot i la teva joventut, tu ja ets una de les més veteranes, oi? Ets de les líders del grup?

-No, jo de líder no m'hi considero, però la veritat és que hi ha moltes jugadores joves que estan sorgint ara i unes quantes més grans som la base i les ajudem tant com podem en la seva projecció. Les noies que pugen ara, de 13 ó 14 anys, vénen molt millor preparades que no pas les de la meva generació, així que en el futur crec que seran molt bones.

**A més de la Copa Amèrica o el Mundial, on més competiu a nivell de selecció?

-Ara mateix no hi ha res més. Abans hi havia el sud-americà i el panamericà però ara ja no. En canvi, aquí Catalunya teniu sort de tenir moltes competicions, encara que siguin a nivell de clubs, com la Copa de la Reina, la Copa d’Europa... això us dóna molta competència, que és el que ens falta a nosaltres, molts partits i molt ritem.

**T’agradaria tornar a jugar a Catalunya o és una cosa que ara mateix descartes?

-Sí, i tant que m’agradaria, però ara mateix les ofertes que tinc no han estat molt bones, però si en rebo alguna d’interessant vindria molt encantada. I més ara que el campionat femení, amb la creació de l’OK Lliga està més competitiu que mai.

**Ja per acabar, què opines de Catalunya, de la seva gent...

-Doncs l’any que vaig estar aquí em van acollir molt i molt bé, m’ho vaig passar molt bé. M’agrada molt la cultura catalana, perquè defensa el seu país i la seva llengua i això ho trobo molt positiu. La veritat és que el temps que vaig viure aquí em vaig adonar que si a més parles una mica el català, encara et tracten molt millor.

**Bé, moltes gràcies per aquesta petita entrevista Francisca. Ens ha agradat conèixe't i poder explicar a tothom qui ets i saber més de l’hoquei xilè.

-Gràcies a vosaltres i envio una cordial salutació a tots els lectors i als seguidors i seguidores de Xile. Espero que ens segueixin recolzant!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta