dc. 18

octubre 2017

Edició 4059 - Any X



Reportatge

Entrevista a Joan Ramon Vallvé, comentarista d'hoquei a Televisió de Catalunya

20 de juliol de 2010
  • Noticia foto

    Foto: TVC

Joan Ramon Vallvé és des de fa molts anys el comentarista de l’hoquei patins a Televisió de Catalunya. Aprofitant la seva experiència i la seva presència a la Copa Amèrica disputada el passat mes de juny a Vic, ens va coincidir una entrevista per preguntar-li quatre coses sobre ell, sobre el nostre esport i sobre la relació de l’hoquei amb la televisió.

**Joan Ramon, com vas començar en el món de la premsa esportiva i de l’hoquei?

-Jo sóc de Reus i aleshores, cap als anys setanta, a Reus es vivia un moment en què a l’escola tothom anava amb patins. Era l’època més bona del Reus Deportiu i a l’hora del pati tothom jugava partits d’aquells de cinquanta contra cinquanta. Vaig estudiar periodisme i vaig fer alguna cosa a Reus fins arribar a TV3.

**Vas entrar directament per hoquei o per esport en general?

De principi vaig entrar per esports, llavors l’Imma Pedemonte es va quedar embarassada i van dir: “algú ha de fer l’hoquei... doncs que ho faci aquest que és de Reus”. I des de llavors fins ara, uns 22 ó 23 anys fent retransmissions.

**Déu n’hi do! I com ha canviat l’hoquei des de fa 23 anys fins avui?

-Pel que fa a la gent ha canviat molt poc perquè els directius són si fa o no fa els mateixos. I en quan al joc, l’hoquei va tenir cap al 1992 una època molt bona, coincidint amb el període en què l’Igualada i el Liceo estaven al capdavant de l’hoquei i amb l’eufòria dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores ha anat baixant de mica en mica, penso que cada vegada més, potser també perquè s’ha tornat un xic avorrit amb aquests més de deu títols de lliga consecutius del Barça. I ara sembla que amb el nou reglament va repuntant i s’ha animat una mica. És el que diuen a les empreses: “És més fàcil retenir un client que fer-ne un de nou”. L’hoquei ha anat perdent afició i implantació i ara costarà recuperar-ho. Els pavellons s’han anat buidant i això és una realitat.

**En una ocasió vas comentar que l’hoquei actual t’avorria, ho continues pensant?

Sí. Jo crec que és un sentiment general de molta gent que va als pavellons o que mira els partits per la televisió. Molts s’avorreixen mirant hoquei i els que seguim veient partits en directe o per la pantalla és ben bé per militància a aquest esport i no perquè ens entusiasmi, perquè actualment no entusiasma. A més, tot això ha coincidit amb l’època de tots els pals a la roda que la Federació Espanyola i el govern espanyol han posat a les seleccions catalanes, cosa que ha desanimat molt.

**Hi ha molts entrebancs per part dels clubs a l’hora de voler retransmetre partits d’hoquei per televisió?

-A veure, el primer problema rau en la mateixa competició que no té una estructura organitzada. Hi ha caos en l’organització a l’hora de fer els calendaris, els horaris... i això fa que sigui difícil buscar una certa coherència en les retransmissions perquè el que necessita la televisió és una regularitat i poder escollir els partits bons. En aquest sentit el que volen els clubs és que s’ofereixin partits des de cada pista i aquí cal dir que hi ha pistes que no tenen les condicions per fer una bona retransmissió. A més, val més poder donar els partits que són realment importants en una jornada que no un partit que saps que tindrà uns índexs d’audiència baixíssims. Fixa’t que hi ha partits que han tingut una audiència de només tres o quatre mil persones. El cost que representa això per la televisió és molt elevat.

**La gent es queixa que costa molt seguir les retransmissions d’hoquei, especialment pel que fa al seguiment de la bola. Com es podria millorar?

-Quan tu vens un producte atractiu pots fer una inversió econòmica important. Una final a quatre o una final a sis és un producte interessant així que és quan pots fer una bona inversió. Per exemple, en alguns esdeveniments d’aquesta magnitud hem utilitzat càmeres “superslow” que tenir-les dos dies ja costa uns 12 mil euros de lloguer. I és clar, com comprendràs, la televisió no pot gastar 20 mil euros per una retransmissió per segons quins partits. Si l’hoquei és capaç d’oferir un producte atractiu que tingui una resposta d’audiència, llavors la televisió fa també una aposta per això.

**El futur de l’hoquei a Televisió de Catalunya està garantit?

-Jo crec que sí pel que et deia abans de la militància. TV3 és una televisió pública i sap que l’hoquei és un esport nacional de Catalunya, així que mai el deixarà de banda. Si anéssim a mirar, probablement l’esport per qui més esforç ha fet Televisió de Catalunya és l’hoquei, deixant de banda si s’ha gastat més en futbol o amb bàsquet. I si comparem l’esforç posat amb la repercussió obtinguda i la manera com a vegades se li ha agraït... De totes formes, on ha primat més el criteri nacional que l’estrictament esportiu i periodístic, és amb l’hoquei.

**Amb el nou canal esportiu que estrenarà aviat Televisió de Catalunya, l’hoquei hi tindrà més cabuda?

-Tots els esports han de tenir-hi més cabuda. El que hauríem de saber, per exemple, és quins són els interlocutors per tal que vagin en una mateixa direcció les intencions del canal i les de l’hoquei. Es donaran partits, però és clar, no els pots donar als matins o un dilluns a les 2 del migdia. Els partits s’han de donar en horaris en què al públic li vagi bé, perquè la televisió és la primera interessada en oferir retransmissions en què es vegin bones entrades de públic als pavellons, sigui de l’esport que sigui. Perquè si no és així, aleshores et preguntes què hi fa la tele allà si la mateixa gent d’aquell lloc ja no hi dóna importància i no hi assisteix. Però bé, jo penso que si l’hoquei es sap moure amb habilitat es pot fer un bon lloc dins el nou canal.

**I la possibilitat de tenir un programa d’hoquei tal i com fan altres esports com el futbol, el bàsquet o l’handbol?

-A veure, és possible. Però ho seria si l’hoquei tingués un calendari lògic i coherent. Per exemple, podríem fer un programa d’hoquei de mitja hora cada dimarts repassant la jornada del cap de setmana. Perfecte. Però llavors et trobes que en aquell dia ja s’estan jugant alguns partits de la següent jornada. Tampoc pots fer un “carrussel” de gols dels partits perquè en una mateixa jornada es juguen partits en cinc horaris diferents. Fins i tot una mateixa jornada s’ha arribat a jugar en cinc dies diferents. Per no parlar dels partits que s’arriben a ajornar... Tot això ho complica molt tot. En d’altres esports es fa més fàcil, es juga en un màxim de dos dies diferents i saps perfectament que en cert moment ja tindràs tots els resultats. Amb l’hoquei mai ho saps del cert. Sincerament, jo no crec que sigui tan important tenir un programa propi com tenir una presència habitual a la televisió. Per exemple, potser no es dóna un partit d’hoquei que mirarien unes 20 mil persones, però en canvi es parla d’aquest partit durant un minut en un telenotícies, cosa que pot representar una audiència de 800.000 o un milió d’espectadors. Tanta gent no et mirarà aquell partit però sí que un munt de gent sabrà que allò ha passat.

**Moltes gràcies per les teves reflexions Joan Ramon i fins la propera.

-Gràcies a vosaltres!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta