dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Entrevista a Josep Enric Torner a El 9 Esportiu

6 d'agost de 2010
  • Noticia foto

    El CP Tordera campió de la Copa CERS 1985/86

    Foto:

  • Noticia foto

    Josep Enric Torner davant el pavelló del CP Tordera

    Foto: Albert Camps

Fa cosa de dues setmanes, El 9 Esportiu de Catalunya, mitjançant Albert Camps entevistava en relació al reportatge sobre el CP Tordera, a un dels millors jugadors de la història, Josep Enric Torner:

—Va ser un dels grans jugadors de l'hoquei estatal. Què li ha aportat aquest esport?

—«A qualsevol persona que estigui tants anys de la seva vida implicada en qualsevol cosa, li deixa empremta. Esportivament estic molt content de com em van anar al seu moment les coses, no tenia en principi cap aspiració i després sobre la marxa vols una mica més. Potser esportivament vaig arribar allà on qualsevol esportista voldria arribar. Vaig tenir uns companys fabulosos, vam conquerir títols, vaig ser a les seleccions, vaig compartir vivències amb companys i contraris, i amb tot això una persona no pot demanar més.»

—Al final va tornar al club de casa d'on va sortir, el CP Tordera.

—«D'alguna manera és allò que es diu, els jugadors que han sortit d'un lloc hi tenen un deute esportiu. Vaig considerar que aquell era el moment, juntament amb el meu germà, de ser el jugador veterà d'un equip de jovenets, que després han estat tots a l'elit de l'hoquei. Tots eren joves i nosaltres érem una mica el seu mirall, i va ser una experiència molt positiva poder compartir el final de la meva carrera esportiva amb aquests grans jugadors.»

—Què és Tordera en el món de l'hoquei sobre patins?

—«Tordera, igual que alguna altra població petita, diria que és el bressol de grans jugadors, com el temps ha demostrat. Jo sempre havia dit que si Tordera econòmicament pogués tindria els millors equips del món durant una pila d'anys passats i futurs. L'economia, però, no permet mantenir aquí els jugadors que surten. Són jugadors que han sigut números 1 en hoquei i n'hi seguirà havent, n'estic segur. Cada vegada estiren més aviat els jugadors i això vol dir que a Tordera les coses se segueixen fent ben fetes, perquè si no els equips no tindrien tant en compte els jugadors de Tordera.»

—I què té Tordera perquè surtin tants jugadors? Sempre s'havia comentat que aquí s'aprenia a patinar abans que a caminar.

—«És veritat. Al seu moment l'hoquei, juntament amb el futbol, era l'únic esport del poble. L'hoquei va arrelar i des que és a dalt ha seguit estant a dalt. Hi ha una gran tradició de famílies. També crec que si haguessin tingut un pavelló nou amb la seva calefacció, el seu bon estat, possiblement encara tindrien més gent jugant i més possibles bons jugadors. Entenc que el fet de no tenir un pavelló amb les condicions que altres esports de Tordera tenen ens ha tret possibles jugadors.»

—Creu que el CP Tordera té futur?

—«Tenim l'handicap que cada vegada hi ha més esports al poble, i també diria que la joventut està més adormida, se'n va per altres vessants no tan cansats ni amb tant d'esforç com per fer qualsevol esport, però entenc que estem en línia. La base de Tordera està formada per nens i nenes molt petits i diria que estem en la línia, però sempre voldries tenir més gent. Tordera ha de seguir amb la tradició d'hoquei de fa tants anys.»

—Segueix vinculat a l'hoquei de Tordera en aquests moments?

—«Des que vaig deixar de jugar, sempre d'una manera o altra he estat implicat en l'hoquei d'aquí a Tordera i també en l'hoquei de la selecció catalana perquè era el seleccionador femení. D'alguna manera sempre vols donar un cop de mà a la gent que amb tota la bona fe del món porta en aquests moments l'hoquei de Tordera. Tots són gent voluntària totalment i crec que se'ls ha d'ajudar perquè és una tasca que la gent no sap com és de complicada i de feixuga, i d'alguna manera he anat ajudant.»

—Sí que hi continua vinculat com a pare de jugadors.

—«Realment tota la família d'alguna manera o altra hi hem estat implicats i hi seguim implicats. El meu pare va ser fundador del CP Tordera, el meu germà i jo vam jugar, i en aquests moments juguen els meus fills –la Paula, al Sant Cugat femení, i l'Enric, a l'Igualada–, i d'alguna manera o altra com a pare m'agrada seguir-los.»

  • Font: Albert Camps, El 9 Esportiu

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta