dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

'No ens ho podem permetre', un article d'Aleix Ramírez

6 d'agost de 2010

Us deixem amb un article que el company Aleix Ramírez publicava fa uns dies reflexionant de forma personal sobre l'actual situació de l'hoquei:

"Ens trobem en una etapa en què, malauradament, la notícia predominant a totes hores en els mitjans és la crisi econòmica que està deixant a la ruïna a multitud de persones. L’esport es un dels sectors més afectats, entre ells l’hoquei patins, una disciplina que sentimentalment té un arrelament profund al nostre país. D'aquí sorgeixen el 80% dels jugadors a nivell mundial, però aquest esport a dures penes té la suficient repercussió mediàtica que faci visible aquesta realitat.

Descriure tota la problemàtica que gira al voltant de l’hoquei és una missió gairebé impossible perquè ens hi estaríem hores i hores i en cap moment en trauríem aigua clara. Per resumir la situació, podríem dir que l’hoquei és un esport que es troba com un vaixell navegant sense patró. Tenim els millors jugadors i el podi de totes les competicions està copsat per equips catalans. En definitiva, una base ja feta, la qual hauria de ser un punt de partida prou motivant per portar aquest esport a altres nivells.

Uns fets que queden en entredit quan s’observa que la realitat ofereix altres imatges, com la gent no assistint a veure partits amb tanta freqüència o que els nens desitgen competir a futbol o a bàsquet i jugar a la play abans que calçar-se els patins i els guants. Tot plegat pot fer pensar que és degut a una pèrdua de qualitat i interès en l’hoquei, quan en realitat no és així. El motiu principal d’aquesta situació és que l’hoquei s’està adaptant als nous temps a un nivell inferior que els altres esports. Exemples com el binomi ACB-FEP, demostren que amb el consens de tots els implicats, gran part del problema estaria solucionat. Aquí és on apareix el punt conflictiu, ja que tots els clubs han de saber cedir i mirar pel bé de l’esport. Cert que el context actual de l’hoquei es basa en una competició entre Barça i la resta d’equips, però això és un fet irremeiable que encara que s’intenti evitar sempre existirà i per tant s’ha de relativitzar aquesta particularitat. El que s’ha d’entendre és que els clubs són els que tenen la paella pel mànec, i els que tenen la solució a molts dels problemes organitzatius i burocràtics que hi ha.

Malgrat que sempre hi ha i hi haurà reticències cap als organismes federatius, en alguns casos justificables, tot s’ha de dir que no sempre les federacions tenen la culpa. Aquestes ja voldrien que fossin els clubs qui proposessin horaris, busquessin la possibilitat d’oferir retransmissions de TV i altres accions encaminades a la promoció de l’esport i, de pas, acabar amb situacions esperpèntiques que només fan que donar una imatge irreal del que representa de veritat l'hoquei.

En definitiva, que parlant des de la perspectiva de l’espectacle, s’ha d’oferir al client/espectador, un producte de qualitat i prou atractiu per atrapar al públic, perquè l’hoquei és un esport que una vegada vist costa de desentendre-se'n. La part de les categories d’elit queda en mans dels clubs, però n'hi ha d’altres més importants, com l’etapa formativa. Queden pocs llocs, com per exemple l’Ateneu de Sant Sadurní, on els "nanos" puguin anar a jugar en el seu temps lliure, on les tardes mortes les puguin passar xutant a porteria o fent partidets. Són aspectes senzills i a la vegada importants i necessaris, perquè la canalla és el futur. A vegades, no ens adonem que volem arribar a certs objectius saltant la fase inicial i arribant al final directament. El camí és llarg i sobretot complex, però no es tracta de borrar tot el que s’ha fet i començar de nou sinó adaptar-ho tot als nous temps, ja que en cas de no reaccionar correm el risc de condemnar l’hoquei a ser considerat un esport de tercera".

  • Font: Aleix Ramírez

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta