dc. 13

desembre 2017

Edició 4115 - Any X



Reportatge

Entrevista a Carles Cantarero, porter del Saint Omer francès

1 de desembre de 2010
  • Noticia foto

    El porter Carles Canterero

    Foto:

  • Noticia foto

    La pantilla del Saint Omer d'aquesta temporada 10/11

    Foto:

  • Noticia foto

    Cantarero atura l'u contra u davant d'Adroher

    Foto:

  • Noticia foto

    Adroher encara Cantarero en el partit de Lliga Europea

    Foto:

El porter Carles Cantarero ha passat per uns quants clubs de l'OK Lliga, però enguany és una mica més lluny, concretament a França, on ha iniciat un projecte molt il·lusionant al Saint Omer. Tot i la llunyania, hem pogut contactar-hi perquè ens parli d'ell, de la seva experiència a l'hoquei francès -on és molt feliç- i de com veu el nostre hoquei des de la llunyania. Admirador des de petit de Carles Folguera, Cantarero s'ha convertit en un porter que gaudeix de l'hoquei i que gaudeix encara més ensenyant-lo als equips base que entrena.

Carles, fes-nos una mica de memòria de tots els llocs on has jugat des que vas començar.

Vaig començar a jugar als 4 anys al SHUM, després 2 anys al Girona però al GEiEG hi vaig passar 10 anys, així que em considero un jugador del planter d’aquest equip. Ja com a sènior vaig estar dos anys amb el SHUM a l’OK Lliga, dos més amb el Barça també a l’OK Lliga, després un any a l’Oliveirense, a l’Alcoi, on vaig jugar a l’OK Lliga i a Primera Divisió, i ja darrerament amb el GEiEG a primer i l’any passat a l’OK Lliga.

Déu n’hi do com has voltat. Amb tota aquesta trajectòria deus tenir un bon palmarès.

Doncs he estat campió de Catalunya i d’Espanya júnior amb el FC Barcelona l’any 2004, campió d’Europa i campió del Món 2002 amb la Selecció Espanyola Júnior. Amb el Barça vaig guanyar l’OK Lliga 2003/04 i la 2004/05, la Copa del Rei 2004/05 i les Copes d’Europa 2003/04 i 2004/05. Ja a Alcoi vaig aconseguir l’ascens a O Lliga l’any 2007/08 i de nou amb el GEiEG també vaig ascendir l’any 2008/09.

Fes-nos cinc cèntims de la teva estada al Barça, al SHUM i al GEiEG.

Al GEiEG és on em vaig formar com a jugador. Quan tenia 17 anys vaig fitxar pel SHUM i allà vaig jugar dos anys a l’OK Lliga de la mà de Lluís Galbas. És on vaig debutar. Després vaig fitxar pel Barça dos anys, on vaig aprendre moltes coses i vaig guanyar molts títols, però lamentablement no vaig tenir gaires minuts de joc. Vaig decidir marxar a un equip gran de Portugal com és l’Oliveirense, on vaig coincidir amb jugadors com Tó Noves, Fortunato, Paulo Alves o Dídi. L’experiència no va resultar ser gaire positiva i vaig tornar cap a casa abans d’hora. Després vaig fitxar 3 temporades per l’Alcoi però només me n’hi vaig estar dues. El primer any vam perdre la categoria i el segon any vam aconseguir l’ascens. Llavors vaig tenir l’oportunitat de tornar a casa, al GEiEG, amb l’objectiu de pujar-lo a l’OKLliga. Un repte molt maco. I vam aconseguir-ho. La temporada passada vam aconseguir la permanència però malauradament no vaig disposar de gaires minuts i és quan vaig decidir canviar d’aires i venir a França.

Ara parlarem de la teva experìencia a França, però de tota la teva trajectòria, quins són els tècnics que més t’han marcat?

He tingut uns quants entrenadors i de tots he après coses bones i dolentes. Si haig de destcar alguns serien, en Toni Alcaraz i en Miquel Umbert amb qui vaig créixer. Ell em va formar i va ser tota una referència. Després recordo també en Lluís Galbas, l’entrenador que va apostar per mi a l’OK Lliga.

I si ens fixem en els porters, en quins t'has emmirallat al llarg de la teva carrera, especialment quan jugaves a la base?

Doncs en Carles Folguera. Per mi sempre va ser un ídol, tot i que no el vaig veure jugar gaires vegades. He intentat aprendre molt de tots els porters amb els que he compartit equip, com ara en Ferran Serra, l’Aitor Egurrola, en Jordi Mellado...etc. Crec que s’aprèn molt dels companys amb els que has treballat.

Apart de jugar tu també ets educador en el món de l'hoquei. Parla’ns d’aquesta tasca.

Bé, sóc llicenciat en INEFC i la meva vida sempre va lligada al món de l’esport. Des de fa temps tinc vocació d’entrenador. Intento aprendre i millorar cada cop més. Em fixo molt amb els entrenadors que tinc com a jugador. Aquests dos últims anys al GEiEG he començat de forma més seriosa la tasca com a entrenador de base. He après molt d’en Miquel Umbert, ja que he tingut la sort de poder treballar diàriament amb ell i he intentat agafar les coses bones i separar les que no m’agradaven tant.

L’any passat estava fent cursos de porters, vam llençar l’iniciativa a Girona i va sortir força bé, però aquesta temporada, per raons òbvies no he pogut seguir, ja que estic a França. De totes maneres, penso que és un projecte de futur.

Pel que fa a l’actualitat, on estic ara, aquí a Saint Omer, és on realment comença el repte de veritat, començant per l’idioma. Entreno un equip aleví i un infantil, i tots dos tenen com a objectiu ser campions nacionals. Per primera vegada tinc total llibertat a l’hora de treballar i és ara quan puc posar en pràctica tot allò que he après fins ara. No és fàcil, la filosofia d’hoquei que tenen aquí és una mica diferent de la que podem trobar a Catalunya, però mica en mica estic aconseguint transmetre-la. Realment són gent molt treballadora i disciplinada. Hi ha un bon nivell, m’he sorprès especialment amb el nivell de la base, doncs no dista tant del nivell que podem trobar a Catalunya.

Parlem, ara sí, de la teva marxa a França. Què et porta a anar-te-n’hi? És una oferta que busques, o potser et va arribar inesperadament?

Bé, la temporada passada vaig començar com a titular al GEiEG a l’OK Lliga però vaig acabar la temporada sense jugar. Vaig passar un any complicat. Més o menys per Setmana Santa em va arribar la proposta del Saint Omer a través d’una altra persona. Vam estudiar-ho a consciència amb la dona i finalment vam decidir fer un canvi d’aires. Ens ho vam agafar com una aventura. A més de ser una oportunitat de descobrir un nou idioma, un nou país, una cultura diferent, el nord de França està molt ben situat geogràficament. Tenim països com Bèlgica, Anglaterra i Holanda a poques hores amb cotxe. És una bona oportunitat per descobrir món i tot gràcies a l’hoquei. Sempre he estat una persona que no he tingut problemes per estar fora de casa, ja que m’adapto bé.

El Saint Omer és un club que realment m’ha sorprès molt. És el club més emblemàtic de França i un dels tres equips grans que lluita per guanyar tots els títols. És un club familiar on es respira molt bon ambient. M’ha sorprès molt la professionalitat del treball diari. El seleccionador francès sènior, Fabien Savreux és el nostre entrenador. Sincerament, m’he trobat amb un treball i una planificació molt millor feta que a molts clubs on he estat arreu d’Espanya.

A més, ens han tractat molt bé des de que vam arribar, ens han donat totes les facilitats. Per exemple, a la meva dona li van buscar feina, i al cap de tres setmanes d’arribar ja treballava, la qual cosa facilita molt l’adaptació a un lloc nou.

Ara que ja hi portes uns mesos, parla'ns de com es viu l'hoquei a França, a nivell d'aficionats, de clubs, de mitjans de comunicació...

La lliga francesa va a l’alça. Cada cop hi ha més jugadors estrangers que fan pujar el nivell. A més, s’ha fet un molt bon treball de base que comença a donar fruits com s’ha vist a l’últim Europeu sènior amb la medalla de bronze o al darrer campionat del món femení, aconseguint la plata. Els pavellons sempre estan plens i hi ha molta afició. El seguiment dels mitjans de comunicació no és gaire millor que a Espanya. En edicions locals podem trobar articles especialitzats, però en diaris de tirada nacional, és complicat.

Quin nivell hi ha a l'hoquei francès? Com funcionen allà les lligues?

L’hoquei francés té un bon nivell. Jo crec que la lliga en general podria ser equivalent a un nivell de la 1º nacional espanyola. També és cert que els tres o quatre equips capdavanters de la lliga podrien lluitar tranquil·lament amb els equips de la part baixa de la classificació de l’OK Lliga. Aquí hi ha la N1 Elite i després trobem la D2 i la D3....però crec que el nivell baixa considerablement.

Estàs content d’haver fet aquest salt a l’hoquei francès?

La veritat és que estic molt content, realment no sabia què em trobaria quan vaig venir. Tenim un equip molt competitiu, de garanties i a la lliga lluitarem pel títol. A tothom li agrada guanyar...

Tens pensat seguir-hi l'any vinent o tornaràs cap a Catalunya?

A partir del més de gener començarem a parlar-ne amb el club. Jo estic content i per la meva part no tindria inconvenient en quedar-me, però ja se sap que això fa de mal dir. Podríem dir que hi ha uan bona predisposició.

Aquest pas a França no et desvincula del tot amb Catalunya, ja que jugueu la Lliga Europa. Com afrontes aquest torneig i com va ser el debut contra el Barça? Deuria ser especial per a tu...

El nostre objectiu a la Lliga Europea és fer un bon paper i ser competitius. Tenim com a objectiu guanyar dos partits a casa i un fora. Ens agrada el grup que ens ha tocat. No tenim l’obligació de classificar-nos ni molt menys, però tenim molta il•lusió. El partit contra el Barça per a nosaltres era una festa. Pel club, per la ciutat i per l’afició era un esdeveniment importantíssim. El pavelló estava ple i hi havia molt d’ambient. La cobertura mediàtica va ser el triple que l’habitual.

A títol personal va ser un partit maco de jugar. Tinc molts amics al FC Barcelona i inclús jugadors amb els que he jugat des de petit. Mai m’hagués imaginat que jugaria contra el Barça amb el Saint Omer. Coses de la vida.

I tornant a casa nostra, com veus enguany l'OK Lliga des de la distància?

La veig molt igualada, encara que és cert que hi ha equips a dalt que marquen les diferències, com sempre. El fet que el Barça no hagi arrancat bé, li dóna un punt d’emoció que ja li convenia a la competició, tot i que personalment crec que acabaran guanyant la lliga. A la part baixa, la pell es vendrà molt cara.

Els millors porters per tu quins són actualment?

Ja se sap que tot és qüestió de gustos, però per a mi Aitor Egurrola i Sergi Fernández, per aquest ordre, i amb diferència.

Parlant d’aquests dos porters, què et sembla la situació al Barça on sembla que els dos es van combinant sense que n'hi hagi cap de titular?

És una situació molt poc habitual. A títol personal és una situació que a mi no m’agradaria viure. Crec que un porter necessita regularitat, tranquil·litat, confiança i jugar molts minuts. En aquest cas, aquesta situació imagino que és el resultat d’un cúmul de raons que desconec. Considero que el paper de l’entrenador és vital i no dubto de la seva capacitat de gestió envers aquesta situació. Evidentment, a molts entrenadors els agradaria poder comptar amb dos porters d’aquesta talla, però crec que és una arma de doble fil. De moment, és obvi que si el Barça té problemes, segur que no són a la porteria.

Ja per acabar Carles, quins són els teus projectes de futur?

Sincerament, molts i pocs a la vegada. Mai se sap el que passarà. Ara mateix estic disfrutant com feia temps que no ho feia i m’agradaria seguir gaudint del dia a dia. Em considero jove i em sento amb la mateixa o més il·lusió que fa 10 anys, i vull seguir jugant fins que el cos em digui prou.

Carles, moltes gràcies pel teu temps i et desitgem que les coses segueixin anant igual de bé per França.

Moltes gràcies a vosaltres i fins la propera!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta