dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

'Serà la millor copa'

Albert Camps entrevista el president del Blanes, Josep Ridaura, a El 9 Esportiu

23 de febrer de 2011
  • Noticia foto

    El president Josep Ridaura entregant un trofeu en la Golden Cup a Ernest Freixes

    Foto: B.H.C. (El 9 Esportiu)

Fa quinze anys que és president del Blanes Hoquei Club i ara li toca presidir el cinquantè aniversari de l'entitat, que se celebra amb l'organització de la copa, i el trasllat del club a la nova ciutat esportiva.

—Fa deu anys el Blanes va guanyar el títol de copa. Ara que es juga a casa, es pot repetir l'èxit?

—«La veritat és que a Sant Sadurní estàvem malament en la lliga i érem la ventafocs del torneig. Ara, no ens enganyem, és poc factible. La copa s'organitza perquè és un acte molt important a Blanes i perquè celebrem els cinquanta anys, però hem participat en moltes copes i hem caigut en els partits inicials. De tant en tant, hi ha sort, i el 2001, n'hi va haver.»

—El que sí que s'espera és un èxit organitzatiu i de públic.

—«Sí, hi hem posat moltes hores i dedicació. Penso que amb les instal·lacions de la nova ciutat esportiva serà la millor copa, si em permeteu per una vegada que sigui una mica vanitós. Serà la millor copa que s'ha organitzat en molt de temps i en les millors instal·lacions.»

—L'entitat fa cinquanta anys i estrenen casa. S'inicia una etapa?

—«En aquests moments, en què l'economia està colpint el nostre país, tenir aquestes instal·lacions ens dóna la possibilitat de promocionar molt més el nostre planter. Espero i desitjo que el fet d'estar a la ciutat esportiva ens faci incrementar el tema de l'escola i els equips de base i que superem les 150 llicències que tenim ara.»

—El nou pavelló també potenciarà el primer equip?

—«El primer equip es potenciarà, i bé. Tindrem un equip que faci honor, com ja el fa, al nostre poble. Volem potenciar el nostre equip en els paràmetres actuals. El que no farem serà estirar més el braç que la màniga, però el que sí que volem és tenir un equip que lluiti per alguna cosa més que per mantenir la categoria, que ja és prou difícil.»

—Com a entitat passen el millor moment?

—«Normalment sempre es valora que un està en el millor moment quan guanya algun títol, però he de dir que el 2001 vam guanyar la copa, que va ser un èxit molt important per al club, però que no estàvem en el millor moment. El nostre millor moment és ara. En els últims anys, l'equip s'ha consolidat en la màxima categoria, hem jugat tres vegades la copa d'Europa, hem jugat cinc o sis CERS, hem estat en les fases finals de la copa. Jo faria una valoració conjunta dels darrers anys.»

—Era necessari fer aquest canvi de pavelló per a l'entitat?

—«Per a la nostra entitat, i per a totes les entitats, crec que sí. El pavelló actual fa molts anys que es va construir i ha quedat bastant obsolet pel que fa a instal·lacions. Quan plou tots sabem les goteres que hi ha. Crec que era necessari fer un pas endavant per a totes les entitats, fer aquesta ciutat esportiva.»

—És una gran millora?

—«Tot millora, però aquí hi ha un repte important que és la rendibilitzar aquestes instal·lacions. Suposo que des de l'Ajuntament i la Generalitat vetllaran perquè això no quedi arraconat. Això té un manteniment i unes despeses grandioses i aquí tothom hi ha de posar el coll.»

—S'haurà d'amortitzar d'alguna manera?

—«Penso que a Catalunya tenim dos grans centres: un el CAR de Sant Cugat i l'altre, la ciutat esportiva. Crec que en aquests moments la ciutat esportiva de Girona, de Blanes demarcació de Girona, està molt per sobre del CAR. Esperem que els polítics de Catalunya ho tinguin en compte i que puguem fer-hi tota mena d'estades i clínics. Tot el que es feia al CAR, que es vagi repartint. El CAR no pot assumir tot Catalunya, per tant seria bo que les comarques de Girona i una part de Barcelona poguessin utilitzar aquestes instal·lacions mitjançant convenis amb la secretaria general de l'Esport o altres estaments, i el CAR agafés l'altra part de Barcelona, Tarragona i Lleida. No hi ha cap instal·lació a Catalunya com la ciutat esportiva de Blanes i ho dic conscientment.»

—Quins altres actes faran pel cinquantè aniversari?

—«Tal com està el tema econòmic haurem de ser curosos amb el tema de la selecció dels actes del cinquantè aniversari. Hem començat amb la copa. Volíem fer més coses, però ens haurem d'estrènyer el cinturó. Per tant, farem un acte a l'inici de l'estiu amb els socis i expresidents que serà molt emotiu, i volem fer un campionat d'escoles i poca cosa més.»

—Fa molts anys que és president. Què fa que s'hi presenti i què fa que encara hi continuï?

—«Diversos cops he ofert la possibilitat que algú altre agafés la presidència, però la gent, suposo, que prou feina té en aquests temps. Suposo que han confiat en la meva tasca i jo tinc la màxima il·lusió. Tinc dos fills que juguen a hoquei i aquest és un dels motius, jo diria el principal, perquè vaig començar en aquest esport. Vaig ser vicepresident en la junta anterior, he continuat, m'agrada i em fa il·lusió tirar endavant el projecte.»

—És un president difícil per als entrenadors. Intervé molt en el tema esportiu o només el que creu necessari?

—«No, en absolut. Jo el que vull són resultats i si no hi ha resultats s'han de fer canvis. No ens enganyem, una junta directiva està supeditada als resultats. Podem dir que som molt feliços, però si els punts no se sumen, pots estimar molt l'entrenador, però l'entrenador al final... És més fàcil canviar el tècnic que deu jugadors.»

—Sempre manen els resultats i els diners?

—«Al llarg de la nostra trajectòria hem estat molt autoexigents amb els resultats. Quan dic resultats vull dir resultats a la mida del nostre pressupost. Nosaltres el que sí que volem tenir clar és que s'ha de salvar la categoria i estar en una zona mitjana, que és el que ens toca per pressupost. Normalment, els equips estan on el pressupost els posa. Un president no pot anar lluitant per aconseguir ingressos i que resulti que l'equip esportivament va caient. Arriba un moment que s'han de prendre decisions. Al llarg dels anys, hem tingut molts entrenadors, però alguns s'hi han estat molt de temps, tres o quatre anys. Crec que amb els meus entrenadors he tingut bona relació.»

—Té fama de tenir personalitat, d'anar molt de cara i també de ser polèmic.

—«Evidentment no sóc polític i com que no sóc polític puc dir el que penso. Si fos polític diria millor que ningú el que no penso i llavors seria un bon polític. Per la gent que estem en el món de l'esport és més honest que anem de cara, que diguem el que pensem, que no pas que ho amaguem i al darrere actuem fent el que pensem. I jo crec que la gent ho agraeix, que sigui sincer. Com diu la dita: dient les veritats es perden les amistats, i de vegades passa, però també moltes vegades guanyes moltes amistats sent una persona sincera.»

  • Font: Albert Camps, El 9 Esportiu

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta