dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa: Tot ens ha portat cap al clàssic...

27 de febrer de 2011
  • Noticia foto

    La part alta de la Sala de premsa. Arran de pista també hi som un munt de periodistes

    Foto: OKCAT

Serà el clàssic dels darrers anys: Barcelona Sorli Discau – Tecnol Reus. Els dos favorits de les semifinals van passar i es trobaran per aconseguir la Copa del Rei de Blanes en la final d’avui diumenge a les 15:30h (Esport 3 i Teledeporte). Serà la número 18 dels blaugrana o la número 8 dels reusencs. Ahir dissabte es van veure dos partits molt diferents. El Barça Sorli Discau – Coinasa Liceo va estar dominat de dalt a baix pels de Pujalte, que no van donar ni una opció als de Carlos Gil. Es veu d’una hora lluny que el Barcelona ha canviat el xip de la lliga, possiblement perduda, per aconseguir el triplet amb la ja aconseguida Continental, més la Copa del Rei i la Lliga Europea, aquesta última a disputar durant el maig. La veritat és que creia fermament que el Liceo podria donar la sopresa, ja que és un tot un equipàs i està en un gran any, però ahir el Barça el va fer petit.

Això ho diu tot i converteix el Barça en el favorit número 1 en aquesta final. Ho deia ahir Alejandro Domínguez en roda de premsa: El Barça sempre és el favorit en qualsevol competició i condició, no hi ha volta de full, té els millors jugadors del món i té una plantilla d’on en surten dos cincs inicials altament competitius. Si a això li sumem que el Reus va curt d’efectius i molt més carregat perquè ha tingut dues eliminatòries duríssimes, ens trobem que el favorit és encara més clar. De totes formes, i com deia per exemple el jugador del Reus Xavi Caldú al seu canal de Twitter, ells guanyen en il•lusió. I possiblement, també en suport a les graderies, ja que probablement es desplaci un bon nombre de reusencs cap a Blanes. El Barcelona tindrà els seus incondicionals, els Sang Culé, un grup d’animació petit però persistent.

Com deia, d’ahir dissabte em quedo clarament amb la segona semifinal. Realment tot un partidàs d’aquells que fa afició i que converteix en gran el sistema actual de Copa del Rei. Una primera part pel Reus on semblava que ho tenia tot de cara amb el 3 a 1 i una segona per un Vic que durant molts minuts va fregar els millors moments de la temporada. Malauradament, els de Quim López no van saber sentenciar quan havien convertit el 3-1 en un 4-3 favorable. Les forces els van fallar i el Reus va aprofitar a la més mínima per refer-se, cosa habitual en l’equip de Domínguez enguany: quan la tenen no perdonen.

Penso que al Vic no se li pot retreure res, poc més se li pot demanar. Els últims anys ha anat veient com alguns dels seus millors homes eren fitxats pel Barcelona: fa anys Ordeig, i darrerament Adroher, Torra i Sergi Fernández. Per cert, quin mal a la vista veure aquest gran porter a la banqueta, però bé, només hi ha una porteria i s’ha de reconèixer que Egurrola és un porteràs i que si juga és perquè també ho mereix, el seu estat de forma en la Copa és magnífic. Però tornant al Vic, veig que és un equip que s’ha anat reinventant aquests últims anys i que té un mèrit enorme arribar a semifinals de la Copa fregant la final, estar lluitant pel quart lloc a l’OK Lliga i deixant-s’hi la pell per accedir a la final a vuit europea. Penso que en aquest moment el Vic, més que lluitar per títols, el que ha de fer és lluitar per mantenir-se entre els gran i de mica en mica anar refent l’equip. A més, no em cansaré de dir que té en el jove Lucas Ordóñez un diamant en brut que comença a adaptar-se al joc vigatà i que en alguns moments ja es posa l’equip a l’esquena com es va veure amb el Reus. També voldria destacar a Sergi Pla, ue cada cop gaudeix de més minuts i més confiança, començant a fer lluir tot l’hoquei que té dins.

Tornant a la final, avui l’Albert Camps publicava a El 9 Esportiu l’estadística. Barça i Reus s’han trobat en quatre finals de Copa. La primera l’any 1972 a Sabadell amb victòria blaugrana per 3 a 1. L’any 1979 de nou vencia el Barcelona per 2 a 0 en la final d’Alcobendas. I els altres dos cops han estat l’any 2006 a Lloret, amb victòria reusenca pe 3 a 2, i el 2007 amb victòria del Barça per 3 a 1, aquest cop a Alcoi. Aquesta serà la 26a final pel Barça i la 15a pel Reus. Crec que tot i el cansament del Reus, avui veurem una final molt distreta i, un cop més, aconsello tothom qui pugui a arribar-se a Blanes.

De la jornada d’ahir destacaria l’oportunitat que vaig tenir de parlar amb en Quim Paüls, un home d’hoquei. La veritat és que 5 minuts parlant amb ell són poquíssims, vénen ganes de preguntar-li mil coses però a la Copa s’ha d’anar per feina. Va ser molt amable i atent amb nosaltres i quan tinguem un moment publiquem el que ens va explicar. També vaig tenir l’ocasió de conèixer personalment en Miquel Àngel Sánchez, recent fitxatge del GEiEG i comentarista aquests dies per ràdio Reus.

Parlant de premsa, comença a sortir el cansament a tots plegats. El cap de premsa, en Xavier Serra, va quedar sense veu, segurament els nervis de tants dies patint perquè tot surti rodat. La resta anem aguantant... Els entrenadors es queixen amargament dels horaris, però els periodistes també, ahir sortíem a les 00:30 del pavelló amb una pregunta al cap: on es pot menjar a aquestes hores? La resposta va ser ràpida, al Viena. Si dissabte fèiem el sopar oficial, ahir se’n va muntar un de segon improvitzat. “No volem que s’acabi la Copa”, deia la majoria. Un fins i tot feia broma dient que demanaríem que tornessin a començar. I és que ens ho hem passat força bé, no ho podem negar. Avui a la final tocarà comiats fins al proper esdeveniment, possiblement la Lliga Europea. De nou mil gràcies a tots els company que en un o altre moment ens donen un cop de mà.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta