ds. 16

desembre 2017

Edició 4118 - Any X



Reportatge

Diari de la Copa del Rei: Benvinguts a l'hoquei 2.0

28 de febrer de 2011
  • Noticia foto

    Una representació dels que vam ser a Blanes cobrint la Copa del Rei

    Foto: Laia Solanellas

La Copa del Rei d’hoquei patins ha arribat a la seva fi. Han estat quatre dies intensos de molt bon hoquei en una competició consolidada que fa d’aquest torneig potser el més atraient del món. Sí, Blanes ha estat seu del millor aparador de l’hoquei patins mundial, amb grans equips i grans jugadors competint en un marc incomparable com és la nova ciutat esportiva de Blanes, una meravella per a l’esport. A més, l’organització ha estat impecable, no en va, comença a sonar Blanes com a possible seu de la final a vuit de la Lliga Europea de maig, unint-se així als noms d’Andorra i Igualada. A nivell personal ens hem sentit molt ben tractats i meravellosament acollits.

La final va ser la millor possible, un Barcelona Sorli Discau – Tecnol Reus Deportiu. Certament, han estat els millors equips de tota la fase final i mereixien disputar-se el títol. Després de tres dies intensos i amb molta feina a premsa, un s’agafa la final molt més amb calma per poder-la gaudir de valent. Sembla estrany però encara que hem vist tots els partits, ens queda la sensació d’haver-nos perdut moltes coses. Penjar cròniques, recollir declaracions, prendre fotos i editar-les, picar textos i corregir-los ocupa molt de temps a tothom i sempre s’ha d’anar escopetejat per tenir-ho a punt quan toca.

Així que ahir diumenge vaig decidir, per un cop, prioritzar el partit tant com vaig poder, i va ser una gran decisió. Barça i Reus van oferir un gran espectacle, sobretot al segon temps. La primera meitat va ser molt més tàctica i les defenses van estar impressionants. A la segona, amb la davallada de les forces i les ganes de vèncer, es va veure un hoquei més ofensiu i amb més contraatacs. Em trec el barret davant el desgast físic dels dos equips i davant de dos homes, un de cada equip. Són l’Aitor Egurrola, que va fer un autèntic partidàs aturant-ho tot i més, i en Raül Marín, que penso que ha fet una Copa del Rei molt bona, aconseguint ser el màxim anotador amb set gols.

El 9 Esportiu de Catalunya publicava algunes dades més com que es van fer 162 faltes d’equip, s’han marcat 47 gols i s’han xiulat 22 faltes directes i 12 penals. De les faltes directes només cinc han acabat amb gol i de penals n’han entrat 7. Personalment, he trobat a faltar alguna pròrroga amb penals perquè enguany el reglament preveia que enlloc de penes màximes es llançarien faltes directes. Hauria sigut una forma espectacular de desempatar un partit i menys aleatòria que la fatídica tanda de penals.

La foto que acopmanya aquest últim diari personal de la Copa recull a uns quants dels que hem estat a premsa aquests dies. Hem acabat exhausts de molta feina i poc descans, però contents, perquè no negarem que ens ho hem passat bé fent la nostra feina i gaudint d’un munt de coses que només aquesta Copa de Blanes ens podia oferir. La foto de comiat és un “fins aviat”, de ben segur que ens retrobarem en una pròxima competició.

El que ha quedat demostrat en aquesta Copa és que les noves tecnologies estan canviat l’hoquei patins. El nostre esport, allunyat dels grans mitjans de comunicació de forma regular, troba gran resposta en competicions de petit format com la Copa del Rei o la Lliga Europea, però la resta de l’any, sabem tots prou bé que no se’ns fa massa cas. A partir de la Copa de Blanes s’ha iniciat de forma definitiva una transformació gràcies a un munt de gent que hem apostat per aquest esport i hi estem posant el nostre granet de sorra. Tots plegats hem format una potent xarxa d’hoquei que crec que ajuda a fer-ne més difusió i, a més, de bona qualitat. El munt de premsa que ens hem trobat a Blanes ja portàvem temps interactuant, ajudant-nos mútuament en el dia a dia de l’hoquei patins, i aquesta Copa ha reforçat encara més aquests lligams i aquestes ganes. És l’anomenada Copa 2.0 on eines com el potent Twitter comencen a revolucionar l’hoquei al que estàvem acostumats fins ara. I no només em refereixo a la premsa, sinó també entre els mateixos jugadors, doncs cada cop són més els que utilitzen aquest món per fer-se escoltar. Posaré només un exemple de com ha canviat l’espectre en poc més d’una dècada, tot recordant el que m’ha explicat més d’un cop la Montse Mir de Catalunya Ràdio. L’any 1999, a la Copa del Rei d’Alcobendas ella estava pràcticament sola a premsa. Enguany la premsa ocupava tota la zona a peu de pista i gairebé tota la part alta d’un dels laterals del Pavelló Blau de la Ciutat Esportiva. Alguna cosa està canviant.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta