dt. 17

octubre 2017

Edició 4058 - Any X



Reportatge

Entrevista a Quim Paüls, secretari tècnic del Barcelona Sorli Discau

13 de març de 2011
  • Noticia foto

    Quim Paüls durant la passa Copa del Rei de Blanes (1/2)

    Foto: www.akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Quim Paüls en un moment de l'entrevista que ens va concedir a Blanes (2/2)

    Foto: www.akopsdstick.blogspot.com

Aprofitant el magnífic marc de la passada Copa del Rei de Blanes, vam aprofitar la mitja part de la semifinal entre el Barcelona Sorli Discau i el Coinasa Liceo per parlar amb en Quim Paüls, història vida de l’equip blaugrana. Primer com a jugador i aquests darrers anys ocupant el càrrec d’entrenador fins fa dues temporades i el de secretari tècnic en l'actualitat. Com podeu imaginar el seu palmarès és impressionant, però el seu bé més preuat és el gran bagatge que porta a la maleta. Quim Paüls és una persona que viu i desprèn hoquei per tots costats. Qualsevol aficionat d’aquest esport es passaria hores i hores parlant amb ell, en sap un munt, i les seves explicacions són didàctiques. L’únic problema és el temps... La veritat és que li preguntaríem mil-i-una coses, però ens conformem amb uns quants minuts per conèixer la seva opinió sobre alguns aspectes de l’hoquei patins.

Quim, com veus aquesta Copa del Rei, com la valores?

Per mi és la competició que millor es pot exportar i vendre. A més s’ha celebrat en un escenari únic. Crec que l’aposta que ha fet l’Ajuntament de Blanes per tenir una ciutat esportiva d’aquesta qualitat, enalteix encara més aquest esdeveniment. Pel que fa a la vessant esportiva, hi veiem hoquei de grandíssim nivell. Més enllà del fet que la pista és blava i fa que per televisió es vegi molt més bé, crec que l’aficionat gaudeix perquè els equips desenvolupen un hoquei molt bo, tots els equips juguen al màxim i això es nota en la qualitat de l’espectacle. S’està demostrat, a més, que l’hoquei és un dels esports que té més igualtat, ja sigui comparant-nos amb l’esport professional o el no professional. Tots els equips han ofert emoció i espectacle.

Durant la Copa, en una entrevista per ràdio parlaves de com es podia millorar l’hoquei. Si el comparem amb l’època en què tu eres jugador, què ha canviat des d’aleshores? Ens hem estancat? Et posaré un exemple clar i entenedor: el futbol sala ens ha passat la mà per la cara.

Sí, és cert, és cert. A veure, nosaltres hem de ser molt exigents amb el nostre hoquei i hem de ser molt crítics per millorar-lo. Però també és cert que quan ens comparem amb els altres, també hem de veure quines prestacions tenen i una de les coses que té el futbol sala és, primerament, que té la Federació Espanyola de Futbol al darrere; segon, que és un dels esports amb més llicències del món; tercer, que hi aposten per ell països tant de l’est, com d’Amèrica, com de l’Àsia i la resta d’Europa. Tot això fa difícil comparar-nos-hi, però sí que és un esport que ha crescut molt ràpid i sí que hi hauran moltes coses amb les quals ens hi haurem d’emmirallar, a l’igual que amb el bàsquet o el futbol, però hi ha coses que són absolutament diferents. La realitat nostra és la que és, nosaltres tenim un esport que es juga molt als pobles, no només a Catalunya, passa el mateix a Itàlia, a Portugal, Alemania, Suïssa, Anglaterra... Així doncs, ens hem d’adaptar a aquesta realitat diferent i ens hem d’adequar al que tenim. Hem de mirar on es produeix hoquei, i amb això de produir em refereixo a nivell de promoció: canalla que juga a hoquei, aficionats que van als partits... I d’altra banda, dins de la modèstia del nostre esport, sí que crec que no estem fent les coses prou bé, així com tampoc estem rebent els ajuts que crec que necessita l’hoquei a molts nivells. Però tot això comença primer per nosaltres, en la mesura que nosaltres fem les coses més bé a nivell de clubs i federacions, possiblement tindrem un marge de millora prou ampli, i això és el que em fa ser optimista. Si sabem aprofitar aquest marge de millora hi haurà un moment que podrem anar a més.

Tu també ets dels que està treballant per portar l’hoquei a d’altres països.

Sí, països com l’Equador, per citar-ne un. Nosaltres hem ajudat a què, per exemple, ODESUR accepti l’hoquei de cara al 2012 ó 2013. ODESUR és com una Olímpíada a nivell de sud-amèrica. Per ells, gairebé és un esdeveniment més important que els mateixos Jocs Olímpics, ja que als Jocs Olímpics ells treuen poques medalles i a ODESUR se les reparteixen entre els diferents països de sud-amèrica. Ara aquí hi hem entrat però està clar que necessites almenys cinc o sis països que juguin a hoquei. I qui els ha d’ajudar? Doncs les potències, i nosaltres, Catalunya, som una potència en aquest moment. Si tenim sensibilitat per millorar el nostra esport, hem d’intentar entrar a llocs on l’hoquei no està arraigat. L’Olimpíada d’ODESUR, per exemple, es dóna per televisió, hi ha diners, es fan pistes amb valles... són factors a aprofitar. Això de les pistes amb valles, pot semblar una tonteria, però molts pavellons a vegades es fan sense i això impedeix que s’hi pugui jugar a hoquei per molt bona que sigui la pista.

Quina és la teva visió del paper de la selecció catalana en tot plegat. Veus positiu que competeixi oficialment a la confederació sud-americana i que potser algun dia ho pugui fer a tot el món?

Sempre és positiu que la Federació Catalana i la selecció catalana competixin. La llàstima és que a vegades es polititzen tant les coses que aquest fet acaba sent més polític que esportiu. Això és el que a mi em preocupa. Jo crec que l’esport no es pot utilitzar mai a favor de la política. En la mesura que això sigui així, fantàstic. Cadascú té les seves idees polítiques i les ha de defensar on toca, però mai barrejant-les amb l’esport. Si em preguntes: “Vols que Catalunya competeixi a nivell mundial?” Sí, vull. Però no a qualsevol preu.

Enguany el Barcelona Sorli Discau té la lliga molt complicada. Si no la guanya és un drama?

Contesta-m’ho tu, portem 13 lligues guanyades de forma consecutiva!

Sí, això és ben cert, la xifra és impressionant, però valoraríeu de forma molt negativa el fet que aquesta temporada no es guanyés?

Jo valoro negativament un resultat quan l’equip no dóna tot el que ha de donar. Un títol es pot guanyar o perdre, però el gran fracàs d’un equip no és perdre un títol, sinó la forma com el perd. I jo penso ara mateix que el Barça està lluitant, està competint, està jugant i guanya partits i en perd perquè la lliga és molt disputada. I ja veurem què passarà al final, però el que està clar és que les valoracions les fem a final de temporada.

Ja per acabar, play-off o lliga regular?

Serà el que decideixin els clubs. A mi personalment m’agrada el sistema de lliga regular. Portem dues lligues regulars molt igualades. L’any passat la va guanyar el Barça per tres punts de diferència i aquest any el Tecnol Reus i el Coinasa Liceo estan a dalt de tot separats per distàncies mínimes. Per tant, entenc que, almenys de moment, la lliga regular dóna joc, ja veurem què passa més endavant.

Quim, moltes gràcies per haver-nos dedicat aquesta estoneta.

Gràcies a vosaltres!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta