dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Entrevista a Pablo Avarez, jugador del Coinasa Liceo i de l'Argentina

15 d'abril de 2011
  • Noticia foto

    Pablo Álvarez és una malabarista amb l'estic i la bola (1/15)

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    Amb el seu equip, el Coinasa Liceo (2/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Conduint la bola per davant de Lluís Teixidó (3/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Una altra imatge de Pablito a la passada Copa del Rei de Blanes (4/15)

    Foto:

  • Noticia foto

    Celebrant un gol (5/15)

    Foto:

  • Noticia foto

    Pablo Álvarez és un home d'àrea i viu del gol (6/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Tirant a porta (7/15)

    Foto:

  • Noticia foto

    S'ho passa molt bé jugant a hoquei (8/15)

    Foto: OKCAT

  • Noticia foto

    Marcat de prop per Xevi Armengol (9/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Controlant la bola en la semifinal de Copa contra el Barça (10/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Pablo Álvarez no dóna cap bola per perduda (11/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Desequilibrant Mia Ordeig (12/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Un jugador elegant dins la pista (13/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Escoltant les indicacions del tècnic Carlos Gil (14/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

  • Noticia foto

    Pablo s'amaga darrere la porteria i està a l'aguait per sorprende (15/15)

    Foto: akopsdstick.blogspot.com

Pablo Álvarez és un dels millors jugadors de l’OK Lliga i del món. Fa sis anys que és a l'OK Lliga on va arribar provinent d'Olimpia. És un jugador jove, de talent indiscutible i un gran golejador. Porta ja uns anys al Liceo de la Corunya on s’ha fet com a jugador. Seriós i concentrat a la pista, però molt simpàtic, agradable i atent quan és fora. Pablo Álvarez ens va atendre durant la passada edició de la Copa del Rei de Blanes i ens va explicar com va començar a jugar a hoquei, com va arribar a la nostra lliga i com veu els seus pròxims reptes: L'OK Lliga, la Lliga Europea i el Mundial de San Juan.

Pablo, com vas començar a jugar a hoquei patins?

Doncs vaig començar molt jovenet, als 5 anys, imagina’t! I va ser ben bé de casualitat perquè ens vam canviar de casa i just darrere de la nova casa hi havia el Club Olimpia. Com que quedava molt a prop d’on vivíem i a més els meus pares em van obligar a fer algun esport, em vaig posar uns patins i allà em vaig quedar.

I sempre has jugat allà o has estat en més clubs?

Doncs sempre a l’Olimpia, allà hi vaig estar des dels 5 anys, com et deia, fins als 18 que és quan vaig venir cap a La Corunya.

Déu n’hi do això de deixar el teu país i la teva familia tan jove. Et deuria costar molt. Com et va arribar aquesta oferta i què et va fer decidir acceptar-la?

Doncs el 30 de setembre d’aquell any vaig cumplir els 18 anys i pel gener ja havia fitxat pel Liceo. Vaig tenir una altra oferta d’Espanya i algunes d’Itàlia fins que, finalment, va arribar la del Liceo. Jo aleshores no tenia massa idea de quina era la millor opció per a mi, però preferia jugar a Espanya perquè sabia que l’hoquei seria més competitiu. A més, l’oferta del Liceo va ser la més bona i també em van aconsellar que l’acceptés. Per cert, haig de dir que estic molt agraït a Miguel Gómez, exseleccionador de l’Argentina i per aquells temps persona de confiança del Liceo a l’hora de buscar jugadors. Gràcies a ell i també a les bones referències que van donar de mi grans jugadors com Raúl Montserrat, vaig acabar arribant al Liceo. Va ser complicat i alhora contradictori. Per una banda estava molt content de venir a Europa, ja que era un dels meus somnis, però per altra banda també sabia que enyoraria molt la meva família, i més a la meva mare, amb qui estic molt unit. Però bé, quan vols aconseguir un somni has de lluitar de valent per aconseguir-lo.

Què és el que més enyores de l’Argentina després de 6 anys a La Corunya?

En sis anys està clar que les coses canvien i el millor per mi ha estat conèixer un munt de bona gent. Però lògicament, l’enyorança cap a la familia sempre hi és, encara que els amics t’ajuden a portar-ho millor.

De petit, quan eres a l’Argentina aprenent a jugar a hoquei, tenies algun ídol en qui t’emmirallaves?

Un tiet meu, Santos Álvarez, va ser el primer seleccionador argentí. Va morir fa un temps i mai el veig arribar a veure jugar, però sempre m’han explicat que va ser molt bo, que jugava de davanter i era un home d’àrea, com jo. De petit volia ser com ell! També hi havia d’altres jugadors en qui em fixava i a mesura que anava creixent n’anava afegint. M’agradava molt l’habilitat de Panchito Velázquez, m’encantava en Gaby Cairo, la tècnica del Negro Páez i el seu germà David i, darrerament, un dels preferits era en Carlitos López, el meu jugador de referència per la posició on juga. Qui m’havia de dir que un dia acabaria jugant contra tots aquest!

Quins jugadors destacaries de l’actualitat?

Ara mateix em quedo amb Reinaldo García i Marc Gual, són boníssims.

Parlant ja més de l’actualitat, com valores la passada Copa del Rei de Blanes?

Va ser una gran Copa pel que fa a l’organització. Hi teníem moltes il·lusions dipositades, però bé, per desgràcia vam caure a semifinals. Això va així, en un torneig com la Copa no et pots permetre errors de cap tipus i a la mínima et quedes al carrer.

I a tres jornades del final, com veus les possibilitats del teu equip a l’OK Lliga?

Per sort la Copa no era l’únic torneig en joc per a nosaltres i ara tenim l’OK Lliga i la Lliga Europea a l’horitzó. A veure, depenem de nosaltres, ho tenim molt a prop, tenim moltes ganes de triumfar i ho podem aconseguir, però els partits que ens esperen en aquest final de lliga no seran gens fàcils. Més que mirar el que fan els nostres rivals, Reus i Barça, hem de mirar per nosaltres i preocupar-nos de guanyar els partits que queden per intentar assolir el títol. I pel que fa a la Lliga Euopea, havíem de guanyar el Geneve aquest cap de setmana i ho vam fer. Ara ja estem a la final a vuit d’Andorra, que era l’objectiu, i ja hi pensarem quan s’acosti el dia.

En tot això, vau tenir un contratemps i va ser la baixa de Carlos Gil durant uns dies per problemes de salut. Com es va viure dins el vestidor?

Quan ens en vam assabentar no ens ho podíem creure. Va ser dur i més en saber que no es tractava d’una tonteria, sinó d’una cosa seriosa. No només perquè perdíem l’entrenador, sinó per la seva salut. En aquell moment vam haver d’estar més units que mai i mirar de tirar endavant. Per sort vam tenir l’ajuda d’Stanis Garcia que va fer d’entrenador i va tirar l’equip endavant fins que Carlos Gil va estar recuperat.

Parlant de tu, a nivell individual ja ets per tothom un jugador consagrat i un gran golejador, però tinc la sensació que la teva verdadera explosió com a jugador encara ha d’arribar. Què en penses?

La veritat és que vaig arribar al Liceo en unes condicions i amb el temps, gràcies als meus companys, entrenadors i a la mateixa OK Lliga, he anat aprenent un munt de coses, així que estic molt agraït a tothom. Però sóc conscient que encara em queda molt per aprendre i millorar.

Parla’m una mica de l’hoquei del teu país, com n’és de diferent respecte al de l’OK Lliga?

L’hoquei argentí és molt vertical i la principal característica del jugador argentí és la seva tècnica. En canvi, a l’OK Lliga l’hoquei és molt més ordenat, hi ha més control i cada equip té la seva forma de jugar. Una altra diferencia és la competitivitat, a l’Argentina jugues contra l’últim i saps que guanyaràs amb facilitat, en canvi a l’OK Lliga no pots pensar això ni relaxar-te en cap moment, ja que l’últim classificat o qualsevol altre equip de la competició té molt de nivell i et lluita totes les boles fins a l’últim minut.

I com es viu l’hoquei quan et poses la camiseta de la selecció argentina? Què suposa per tu?

És una sensació única posar-te la “celeste” i blanca. La veritat és que quan me la poso se’m posa la pell de gallina, i quan estàs dins l’equip es viu tot encara amb més intensitat.

Recordes la primera convocatoria?

Sí, i tant! Va ser increïble, no m’ho podia creure i em sentia molt feliç, de fet com qualsevol altre a qui li toqui viure aquest moment.

Ara el pròxim repte és el mundial, que el teniu a casa, a San Juan. És un gran repte i una gran pressió guanyar-lo?

El pròxim mundial s’ha de guanyar com sigui. Jugar un mundial a San Juan és del més bonic que hi ha per com es viu l’hoquei allà. A mi em va tocar de petit veure un mundial a San Juan, tan de bo pugui ser present en el pròxim com a jugador! I jugant-lo allà, sí que hi haurà una mica de pressió suposo, perquè estarem a casa, però els rivals encara la notaran més, ja que no només juguen contra la selecció de l’Argentina sinó contra un pavelló ple al màxim, amb un munt de gent animant el seu equip.

Ja per acabar Pablo, deixa’m que et pregunti sobre el teu futur l’any vinent. Arribats a aquest punt de la temporada comencen a sortir molts rumors i tu no n’ets una excepció...

Sí, és veritat, de rumors en surten molts, però bé, la veritat és que jo deixo que parlin, l’únic en què penso ara com ara és en el meu equip, que és el Coinasa Liceo. Estic molt centrat en ajudar l’equip a aixecar l’OK Lliga i la Lliga Europea i a finals de temporada és quan es veurà què faig amb el meu futur.

Pablo Álvarez, moltíssimes gràcies per concedir-nos aquests minuts i et desitgem tota la sort del món en aquest final de temporada tan important.

Moltes gràcies a vosaltres i fins la propera!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta