dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Entrevista a Albert Camps, periodista d'hoquei d'El 9 Esportiu

9 d'agost de 2011
  • Noticia foto

    Albert Camps treballant en la passada Copa del Rei. Darrere seu, l'Enric López

    Foto: OKCAT

Albert Camps és un dels millors periodistes que hi ha actualment al món de l’hoquei, a més de ser un bon company de premsa i una gran persona. Fotògraf de professió, té els seus orígens a El Punt i des de fa uns anys treballa a El 9 Esportiu de Catalunya cuidant-se de l’hoquei patins, junt amb altres periodistes com en Joan Martí o l’Enric López. Aparença de savi distret, però en realitat una hemeroteca vivent, l’Albert Camps ho sap tot i recorda fins al més mínim detall, cosa que li permet fer uns magnífics reportatges a El 9. En un dels darrers esdeveniments de la temporada vam tenir l’oportunitat de conversar amb l’Albert perquè ens expliqués més coses d’ell i del món de l’hoquei patins. Ah, i recordar-vos que a partir del dia 14 podrem tornar a llegir-lo, ja que és la data del retorn d’El 9 Esportiu de Catalunya que, com no, valorarà l’hoquei tal i com es mereix aquest esport.

Albert, quan fa que et dediques al món del periodisme?

Jo vaig començar l’any 1984 a El Punt i des de llavors gairebé sempre he fet hoquei tot i que en alguna altra etapa també vaig portar altres esports com el tennis taula. Quan vaig ser cap d’esports a El Punt del Maresme portava tot l’hoquei però alhora coordinava tots els esports, especialment el futbol, que aleshores era molt important a Mataró.

Tu que has estat a tantes pistes, en què ha canviat la premsa d’ara a llavors?

Quan vaig començar a El Punt escrivíem a màquina. El diari sortia el dimarts, i el diumenge cobríem les pistes per llavors picar-ho tot a casa. Es pot dir que durant tot el diumenge preparàvem la secció d’hoquei pel dimarts. Recordo que el primer ordinador que vam tenir el fèiem servir només per entrar resultats i poder fer els comptes de la classificació de forma ràpida. Ara a nivell tecnològic hi ha hagut canvis brutals. Poder estar a peu de pista amb el portàtil i tenir la crònica tancada al cap d’un quart d’hora d’haver finalitzar el partit és impressionant. Al principi jo seguia al Tordera. Llavors no tenia cotxe, així que després del partit anava amb tren fins a Girona, arribava a la redacció per picar la crònica i d’altra informació que recollíem, com per exemple entrevistes, i amb tot això ja no tornava a casa fins l’endemà al matí, amb el primer tren. Tot plegat eren altres temps, una altra manera de viure l’hoquei.

Ara molta més premsa que abans, no és així?

Ara hi ha molta més premsa seguint l’esport en general i en particular l’hoquei. Abans érem comptats. Érem nosaltres, algun mitjà local, algun corresponsal de Mundo Deportivo o Sport, alguna ràdio local... a part dels clàssics no n’hi havia més. Ara amb internet sou moltíssims els mitjans que hi ha a premsa, especialment en esdeveniments importants.

Has viatjat molt seguint l’hoquei?

Quan vaig començar, El Punt era un diari comarcal de Girona que arribava fins a Arenys de Mar, al Maresme. Llavors el diari no estava a Barcelona com ara que té abast nacional amb arribada a tot el territori. Per tant em cuidava de la zona del Maresme on l’equip més destacat era el Tordera. Amb ells vaig fer un parell de viatges de la Copa CERS, els anys 1995 i 1996. Concretament, vaig estar a Bassano, a Venècia i un parell de cops a Portugal. Actualment, quan hi ha alguna fase final propera també hi viatjo, com per exemple a la Copa de La Corunya fa un parell d’anys.

Explica’ns alguna anècdota, segur que en tens un munt.

Sí, algunes hi ha. Recordo que l’anys 1995, en una de les finals del Tordera a la CERS, com que aleshores no hi havia mòbils, vaig acabar passant la crònica com vaig poder des d’una cabina al mig d’una plaça on estaven celebrant una festa! També em ve al cap que durant la Copa del Rei de Blanes buscàvem imatges antigues, i tot remenant en vaig trobar una del primer ascens del Blanes a la Divisió d’Honor, l’any 1989. Era una fotografia d’un partit que va guanyar a la pista del Lloret. A les fotos hi surt l’Ivan Tibau, actual Secretari General de l’Esport, jugant ja amb el Lloret amb només 16 anys. I és que he vist créixer un munt de jugadors avui dia ja consagrats o que fins i tot ja ja fan d’entrenador. El mateix Tibau, també en Ramon Benito i en Miquel Àngel Sánchez, a qui he vist començar de juvenil al Tordera, on formaven part d’un equip mític que va guanyar uns quants campionats d’Espanya.

I si em demanes més anècdotes, recordo també coses que en l’actualitat seria impensable que succeïssin. Corria l’any 1986 ó 1987 i el Tordera tenia un partit de Copa CERS. Doncs bé, la Federació Espanyola d’aleshores no li va donar permís per ajornar un partit de lliga que tenia en diumenge, crec que contra el Ruan Alcobendas. Llavors no es feien jornades entre setmana com ara. Així, dissabte a la nit el Tordera va jugar a Alemanya i el diumenge al matí tenia el partit de lliga a casa. Com ho van fer? Doncs tan bon punt va acabar el partit, amb dos o tres cotxes van enfilar cap a Catalunya i van arribar ben bé el mateix matí a Tordera. Van descansar dues hores i a jugar. Tinc fins i tot una foto d’un pastís que l’afició va donar als jugadors a la seva arribada. Era de cinc o sis pisos, un per cada gol aconseguit a Alemanya. Aquesta foto és amb el pastís, els jugadors i tota l’afició al darrere.

I Albert, com ha canviat l’hoquei d’aleshores ençà?

Bufa, ha canviat molt. Per citar-te un sol exemple, penso amb les porteries, que abans eren de fusta. Segur que els més joves no n’han vist mai cap d’aquestes.

I com t’ho fas per saber-ne tant d’hoquei? Deus tenir una hemeroteca que fa goig...

Si, bé, no té massa secret. Vaig guardant dades, retalls de diaris que hem fet al llarg de tots aquests anys. I mira, ho tinc més o menys organitzat per anys. Tot és qüestió de ser ordenat i saber anar buscant quan necessites una informació per algun article.

I des de la barrera, com es veu l’hoquei, qui futur li veus?

Jo crec que ens anirem mantenint. No crec que l’hoquei evolucioni molt ni es faci molt popular, però tampoc ens perdrem. Actualment ens trobem que a nivell d’esports de pavelló, el futbol sala ens ha passat la mà per la cara, però ens mantindrem per una cosa molt important, que l’hoquei es juga a pobles i ciutats petites, cosa que fa que es mantingui el caliu de la gent.

Gràcies Albert, esperem retrobar-te aviat i molta sort amb la nova etapa a El 9 Esportiu.

Gràcies a vosaltres i fins la propera!

  • Font: not2335

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta