dt. 17

octubre 2017

Edició 4058 - Any X



Reportatge

Comença el Mundial... però n'hi falta un

24 de setembre de 2011
  • Noticia foto

    Ho sabeu resoldre? (1/2)

    Foto:

  • Noticia foto

    Aquí teniu la resposta (2/2)

    Foto:

Aquesta matinada de divendres a dissabte comença un nou Campionat del Món de seleccions, possiblement un dels millors que s’haurà viscut mai, en part per la gran passió que estan mostrant a l’Argentina. Fins ara, des d’aquí l’hem viscut amb un cert recel, perquè ens ha ocasionat un buit d’hoquei patins massa gran a casa nostra. Fa tant que va acabar l’OK Lliga... i queda tant encara perquè comenci una nova edició... Però bé, amb el Mundial a la cantonada, ja m’entren unes ganes boges de veure aquest Estadio Aldo Cantoni de San Juan ple a rebossar d’argentins animant sense parar la seva selecció. Un possible creuament dels argentins amb Espanya pot ser espectacular, i més si és en la final, ja que s’enfrontarien les que crec són les millors seleccions del món, tant per joc com per la increïble qualitat dels seus protagonistes. Però malauradament, en aquest Mundial no hi som tots, hi falta algú en aquest campionat. Ho heu endevinat, estic parlant de Catalunya!

“Amb què surt aquest ara?”, pensaran alguns. Bé, tant pels que defensen com pels que rebutgen l’oficialitat de Catalunya a nivell de seleccions, aquest és un tema espinós, no deixa ningú indiferent, crea controvèrsia. Molts en seran partidaris, d’altres en seran detractors, però penso que cal defensar les idees d’uns i altres amb molt de respecte i, sobretot, amb arguments sòlids. A OKCAT mai hem amagat les nostres cartes, tenim ganes de veure un dia competir Catalunya en un Europeu o en un Mundial, ho desitgem com tantíssima gent per moltes raons que ara explicaré, però abans deixeu-me explicar el perquè d’aquesta imatge que acompanya el text.

Qui més qui menys, a la universitat, a escola o en qualsevol conversa informal prenent una cervesa, s’ha trobat amb l’enigma dels 9 punts que veieu a la imatge, un clàssic dels problemes d’enginy. El repte és unir els 9 punts utilitzant com a màxim quatre línies rectes i traçant-les sense aixecar el llapis del paper en cap moment. Alguns ja sabreu de què va, els que no, intenteu resoldre-ho. Ara el veig molt fàcil, però us confessaré que quan me’l van plantejar fa molts anys vaig ser incapaç de resoldre’l per molt que hi vaig rumiar. Penseu-hi una mica va.

Si ja hi heu pensat, passeu a la segona imatge, veureu quina era la solució. Ben simple, oi? Es tractava simplement de no deixar-se enganyar per la vista ni per l’instint més bàsic que estava dient al nostre cervell que allà davant teníem un quadrat, quan en realitat només teníem 9 punts. La clau era sortir del quadrat, sortir del més obvi. On vull anar a parar si estàvem parlant d’hoquei patins?

Doncs bé, això m’ha fet adonar que els límits, i en aquest cas les normes, ens els imposem nosaltres mateixos i que ens cal mirar més enllà. Potser és el moment de deixar-nos estar de sistemes tan clàssics a l’hora de competir i començar a trencar esquemes. Hi sortirem guanyant. És innegable que si al Mundial de San Juan afegíssim Catalunya a la llista formada per Espanya, Argentina, Itàlia i Portugal, a més de seleccions emergents com Angola o França, el nivell i l’emoció d’aquest campionat del món i els següents farien un salt qualitatiu important. Repeteixo tots hi sortiríem guanyant.

Sí, ja sé que Catalunya no és un país ara mateix, i als que defensem l’oficialitat de la camiseta de la selecció catalana, sovint ens deixen anar aquella afirmació -que també s’haurien d’aplicar ells- que diu “no barregeu política amb esport”. Bé, doncs és fàcil, ha arribat el moment de deixar de fer-ho: Comencem a pensar a nivell de federacions i no de països. Els resultats seran espectaculars.

Us podríeu imaginar d’aquí a poc temps un Europeu o un Mundial amb una final Espanya – Catalunya? Vinga va, pensem-hi i deixem de tenir la pell tan fina o de fer cas per una vegada a la vida de tot allò que ens han ensenyat. Fem que sigui possible, només és un joc, és esport. Tanco els ulls, imagino aquest partit i m’excito! Veig un pavelló més ple que l’Aldo Cantoni aquests dies –potser un Sant Jordi?-, apareix un munt de gent nova enganxant-se a l’hoquei, imagino diaris parlant d’hoquei a la portada, televisions barallant-se pels drets televisius i un munt de països pendents del partit del “morbo”. Per què no?

Existeix un llibre que va arribar l’any 2006 al número 16 de la llista de Best-Sellers a Nova York que es titulava “Controversy creates Ca$h”, traduït de forma matussera, diríem que “la controvèrsia dóna pasta”. El va escriure Eric Bischoff, un visionari de l’sport-entertainment americà que va ser saber treure molt de suc al seu negoci, bàsicament perquè donava al públic allò que volia veure. Dit d’una altra manera, ens queixem que no sabem com fer evolucionar l’hoquei, que no sabem què fer per atreure l’atenció dels mitjans i que no sabem com fer-ho per evitar que les graderies cada cop estiguin més buides. Doncs fixa’t, tenim una potent bala a la recambra i potser seria el moment d’utilitzar-la: Un Catalunya – Espanya. Va siguem adults, no ens barallem com nens petits i tinguem clar que el resultat és el de menys. Sense cap mena de dubte, el dia que es produeixi aquest partit en una final del nostre bonic esport, en traurem molta emoció, expectació màxima i, sobretot, molts i molts diners. Deixarem aquest espectacle per a una altra generació?

Bé, no és més que la meva humil opinió. Que cadascú es formi la seva. Endavant amb el Mundial de San Juan! Gaudiu-ne!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta