dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

A propòsit de l'Espanya - Holanda... el precedent de 1991

26 de setembre de 2011

Aquesta nit de dilluns, a les 11 de la nit, Espanya s’enfrontarà a Holanda en un partit en què el combinat espanyol no hauria de tenir cap mena de dificultat per guanyar i, a més, amb golejada. Aquest partit porta vells mals records. Molts dels que estaran en pista per un i altre banda, segurament no ho recordaran, però algú els haurà explicat que fa 20 anys l’equip holandès va derrotar el combinat espanyol causant-li la pitjor classificació de la història en un Mundial d’hoquei patins.

Era el juliol de l’any 1991, en l’edició número 30 d’un Mundial. Es disputava a Oporto, Portugal, i el combinat espanyol era entrenat per Carlos Trullols. A les files de la selecció hi havia jugadors de gran renom i avui gairebé mites del nostre esport, com els porters José Luis Huelves i Carles Folguera, i els jugadors Ferran Pujalte, Ramon Peralta, Alejandro Avecilla, Joan Ayats, Joan Carles, Toni Rovira, Santa Carda i Germà Polo. Una selecció de luxe on la qualitat sobrava i l’hoquei practicat meravellava. Espanya venia de guanyar el Mundial de l’any 1989, precisament a San Juan, i era favorita per revalidar el títol.

En aquest equip, semblava que la decisió més compromesa era escollir quin porter jugaria, i poc abans del Mundial es va saber que Trullols optaria per Folguera, tot i que als partits de la primera fase els va anar combinant. Aquella primera fase va ser impecable pels interessos espanyols, guanyant tots cinc partits. El primer era el que havia de provar la fiabilitat d’aquella selecció, i Espanya va derrotar l’Argentina per 2 a 1. Els gols els van marcar Toni Rovira per Espanya i Pablo Cairo per l’Argentina.

Aquell partit, com tots els altres, va ser emèsen directe a les 20:30 hores de TVE2 (avui LA 2), luxe que avui en dia no ens podem permetre. En aquella Argentina hi havia noms espectaculars com els germans Cairo (el citat Pablo i Gaby), Roldán, un joveníssim José Luís Páez, Gonella, Allende o el porter Hermann. Es comenta que en aquell partit hi havia 40 graus de temperatura a la pista i fins a 48 a les cabines de ràdio i televisió. Una altra anècdota la va protagonitzar Santi Carda, qui va necessitar una hora i vint minuts i quatre litres d’aigua per poder passar el control antidòping.

El segon partit va ser un passeig per Espanya en vèncer Anglaterra per 8 a 1. Avecilla amb dos, Ayats amb tres i Pujalte, Polo i Carda amb un, van ser els golejadors d’un partit que servia per sobre de tot per aclimatar-se a una complicada pista.

La tercera jornada va significar una altra golejada, en aquest cas contra Alemanya per 10 gols a 3. Carlos Trullols es va enfadar molt amb l’arbitratge d’un australià que va posar nerviós a més d’un durant la segona meitat. El tècnic d’Espanya va comentar, segons recull l’hemeroteca de Mundo Deportivo, que aquell àrbitre “en la seva vida només havia vist cangurs”. En aquest partit, Alejandro Avecilla, gran davanter del desaparegut i històric Dominicos, va anotar quatre gols. Però aquest registre golejador el superaria el dia següent Santi Carda, que en va anotar 6 en la golejada contra Suïssa (10 a 0) en el quart partit de la primera fase.

Espanya arrassava i va confirmar el seu bon moment davant d’Itàlia guanyant l’equip transalpí per un contundent 4 a 0. En aquella Itàia hi havia noms temibles com els de Cupisti, Crudelli, Massimo i Enrico Mariotti, Bernardini, Marzella, Rigo, Amato i Collamaria. Per cert que Bernardini va deixar Rovira fora del Mundial en fer-li mal a un dit amb l’estic. En tot cas, aquella gran victòria dels aleshores vigents campions del món donava el primer lloc de grup i, el més important, evitar l’amfitrió Portugal en el creuament de semifinals, una Portugal que estava vivint també partits plàcids al seu grup, on cap rival li feia ombra.

Després d’una jornada de descans merescuda, arribaren els quarts, els fatídics quarts on Espanya es trobava una Holanda feble i desconeguda, que amb prou feines havia preparat el Mundial una setmana abans de començar-lo. I passà el que mai ningú hauria imaginat, Holanda va convertir aquella nit en la més negra de l’hoquei patins espanyol al llarg de la seva història. Tot i que Trullols havia avisat davant qualsevol possible relaxamanet dient que “l’exhibició davant Itàlia quedaria com a simple record si no es donava la talla a partir d’aquell moment”, Espanya va caure, fos per relaxament, desmotivació, excés de confiança o perquè realment aquella Holanda estava en estat de gràcia.

Trullols va donar la cara i va entonar el mea culpa admetent la superioritat dels holandesos en aquella derrota per 4 gols a 5. Holanda es va posar 1 a 3 al primer temps, però poc abans del descans Espanya va empatar. A la segona, quan semblava que els favortis resoldrien, Holanda es va avançar de nou per 3 a 5, el temps va començar a córrer i els nervis es van apoderar dels jugadors espanyols, que només van ser capaços de fer un gol més a un esplèndid porter Hartkamp, que ho va parar tot. Aquest nom i d’altres com els dels golejadors Van Gerven, Grijseels o Lugtenburg van passar a la història dels mundials d’hoquei.

Però allò no va ser tot, perquè els quarts de final van tenir més sorpreses. L’Argentina va passar pels pèls davant els Estats Units. Els penals els van salvar d’una derrota històrica. Qui no se’n va salvar va ser Itàlia, que va caure també de forma inesperada davant Brasil. Les semifinals que tothom esperava no es van complir.

En aquest punt, una Espanya que encara no es creia el que havia passat, es va dedicar a lluitar per la cinquena plaça. Primer va vèncer els Estats Units per 3 a 2 sense pena ni glòria i en el partit final va caure davant d’Itàlia tot i fer un bon matx. Itàlia va quedar cinquena i Espanya va assolir el sisè lloc, el pitjor de la història. I és que durant dies es va parlar del partit amb Holanda. Ningú entenia perquè aquell equip espanyol tan bo havia rendit tant per sota de les seves possibilitats. Alguns culpaven al canvi de pista a partir de quarts, d’altres culpaven el gran porter Huelves, a qui Trullols va defensar de valent recordant que venia de guanyar una lliga i una copa amb el Liceo. L’explicació més clara sembla l’excés de confiança.

Mentre tot això passava, les sorpreses continuaven en aquell estrany Mundial. Holanada no en va tenir prou i a les semifinals va guanyar l’Argentina als penals després d’empatar el partit a un gol. Holanda s’havia convertit en un matagegants mentre els portuguesos es fregaven les manes veient com els orange els eliminaven els rivals. Portugal guanyava la seva semifinal per 5 a 1 davant una Alemanya que, segons diuen, va passar algunes nits de festa fins força tard. A la gran final no hi va haver color. Portugal va endosar un 7 a 0 a una Holanda que, tot i la golejada, ja havia passat a la història.

Aquell Mundial número 30 va veure com Portugal guanyava sense enfrontar-se a cap dels grans: Espanya, Itàlia i l’Argentina. Era el novè Mundial organitzat pels lusos i tots els havia guanyat. En l’actualitat la xifra ja s’ha ampliat a 10 mundials guanyats a casa. I és que Portugal és molt Portugal a casa seva.

L’espina clavada amb Holanda es va solventar l’any següent en l’Europeu. Espanya va golejar sense pietat per 14 a 3 els holandesos. Després d’això, Espanya va encarar els Jocs Olímpics de Barcelona. Eren els primers i fins ara únics en què l’hoquei s’hi va jugar. L’Espanya de Trullols només va assolir la plata, perquè l’Argentina els va derrotar en la final al palau blaugrana.

Amb aquells Jocs, Carlos Trullols acabava la seva estada com a seleccionador espanyol. Hi va estar de l’any 1987 fins al 31 de desembre de 1992, dia en què expirava el seu contracte. Durant aquells quatre anys es va aconseguir un Mundial i una Copa de les Nacions, un bagatge que no es va considerar suficient, ja que pel camí s’havien deixat escapar dos Mundials més i 3 Europeus. Trullols va sonar l’any següent pel Barça, però es va agafar un any sabàtic. El seu lloc al capdavant de la selecció el va ocupar tot un històric, el ja desaparegut Andrés Caramés.

  • Font: OKCAT / Hemeroteca Mundo Deportivo

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta