dc. 13

desembre 2017

Edició 4115 - Any X



Reportatge

'Ganes d'escriure...' #1

22 de febrer de 2012
  • Noticia foto

    Foto: OKCAT

*Començo aquesta secció a OKCAT amb aquest títol tan curiós, ganes d’escriure. Després de rumiar sense èxit títols intel·ligents i jocs de paraules relacionats amb l’hoquei patins, m’he adonat que de fet, escriuré quan tingui temps i ganes de fer-ho, de forma totalment relaxada, així que el títol em sembla adequat. M’agrada portar una llibreta a la meva bossa on hi escric idees de tot tipus al llarg del dia, algunes de les quals són sobre aquest esport que tant m’agrada. Em sembla que potser val la pena explicar-les de tant en tant, encara que algunes puguin semblar realment absurdes. Som-hi!

*La Copa del Rei ja és aquí a la cantonada. Com cada any, promet emocions i tothom en té moltes ganes. Aquest dimarts se’n va fer el sorteig –déu n’hi do començar amb un Barça-Reus!- i finalment la sang no ha arribat al riu. Els rumors apocalíptics que veien impossible això de trobar una seu a temps han quedat en res com també sembla que s’ha apagat el rebombori originat primer per la impossibilitat de trobar algú amb ganes d’organitzar-la i després amb la renúncia del Patí Vic. Veurem què en surt de tot plegat i dels comunicats que han anat sorgint des dels diversos agents implicats. El futur dirà, no sé si a la llagra les coses canviaran molt, vull creure que sí perquè al nostre esport hi falten canvis, revulsius que ens ajudin a fer més atractives les diferents competicions que es juguen. El que sí canviarà sembla ser, és el muntatge per trobar seu. Que s’organitzi un torneig de gran tonagte com és la Copa del Rei i que no hi hagi un grapat de seus barallant-se per quedar-s’ho, és que alguna cosa fallava.

*Parlant de competicions, fa temps que en tinc una al cap. Sóc un gran fan, tot i que porta anys sense jugar-se, de la Lliga Catalana. Segueixo esperant que algun dia algú ressuciti una competició tan bonica com aquesta. Desconec si als clubs els interessaria jugar més partits, però m’ensumo que als aficionats sí. Si ens hi fixem bé, un aficionat d’un equip que no jugui a Europa, pot veure en tota la temporada el seu equip a casa només 13 partits! És una xifra irrisòria. Aquest any hauria estat fantàstic jugar la Lliga Catalana després de gairebé 6 mesos sense hoquei entre el final del curs passat i el retard en l’inici d’aquesta temporada per culpa d’un Mundial que al final ni ens van deixar veure per televisió. En un esport tan català com l’hoquei, i amb tants equips catalans de nivell, una lliga catalana seria fantàstica, almenys a mi em donaria trempera. Fa uns mesos en vam fer un reportatge que es titulava història i reivindicació de la lliga catalana.

*I parlant encara de competicions, i ja que hem citat la Copa del Rei només començar, també em ve de gust analitzar-ne algun aspecte. Sóc gran fan i partidari de les fases finals a vuit equips, em semblen apassionants! És cert que et permeten veure un munt d’equips bons, segurament els millors i els que justament s’ho han guanyat, però any rere any trobo a faltar-hi alguns equips. Certament, només poden ser vuit els escollits, però no m’ha agradat mai massa el sistema de classificació que, d’altra banda, s’utilitza en la majoria d’esports de pista. Què voleu que us digui, que un equip que està a l’elit no pugui ni tan sols ensumar-la la Copa, em sembla una llàstima. Se m’acut, per dir un equip, el cas del Voltregà, el cinquè equip amb millor palmarès en aquesta competició. Els osonencs porten uns anys a la part mitja baixa de la taula i penso que també, a l’igual que molts d’altres equips, haurien de poder-hi participar d’alguna manera. Personalment, i segurament sóc l’únic que pensa així, seria més partidari de disputar algunes eliminatòries prèvies fins arribar a la decisiva final a vuit. D’aquesta manera, inclús es podria donar l’oportunitat als equips de primera divisió i fins i tot a alguns equips de categories més petites. Per què no? Bé que es fa en el futbol, on hi participen els equips de segona A, alguns de segona B i fins i tot de tercera divisió. La visita d’equips grans a camps de futbol on mai han vist un equip de primera divisió és tot un esdeveniment. Us imagineu, seguint això sí un criteri geogràfic, el Barcelona d’hoquei visitant un dimecres la pista de l’Arenys, el Vic visitant el Tona, l’Alcoi visitant el Raspeig o el Noia visitant el Riudebitlles a partit únic? Segurament molts ja heu tancat aquesta pàgina llegint això, perquè us semblarà absurd, però prefereixo quedar-me amb la rellevància social i econòmica que tindria un esdeveniment així per a les petites poblacions on l’hoquei és part de la vida de molta gent. A mi la idea em sembla interessant.

*La Primera Divisió és la ruïna per a molts equips d’hoquei. Sense dubte, l’hoquei és car, fins i tot el d’elit, només cal mirar Itàlia i Portugal, on el Seregno i el Porto Santo han abandonat fa poques setmanes la competició, i fins i tot algun altre equip els podria seguir. Imagineu-vos, doncs, la Primera Divisió nostra. Fa uns dies parlava amb un company d’hoquei d’aquells que s’hi deixa la pell i part de la butxaca lluitant pel seu equip que milita a Primera. Em va fer la llista (llarga) de despeses que suposa aquesta categoria i després em va fer la llista (curtíssima) d’ingressos amb els qual compten. Potser estic massa trencador i reivindicatiu avui destrossant competicions, però aquesta també mereix alguns canvis crec. Potser fer diversos grups geogràfics que culminés amb una fase final dels millors? Un cop més, caldria rumiar-ho bé, però possiblement s’eliminarien tants desplaçaments, cars i a vegades perillosos perquè alguns equips fan centenars de quilòmetres en furgoneta per jugar un partit i tornar. A més, una reforma de la primera divisió potser podria donar sortida a alguns dels grans equips que tenim atrapats a la Lliga Nacional Catalana.

*Un parell de coses per acabar. La primera, destacar la Copa Generalitat i la Copa Catalana MiniFem que es va disputar diumenge a Masies de Voltregà, on es va demostrar que amb il·lusió es poden fer coses molt boniques. Durant tot diumenges’hi va veure bon hoquei i s’hi va reunir gent que estima aquest esport. Vull destacar en Xavier San Antonio, a qui vaig tenir l’honor de conèixer, ja que ens coneixíem només per la xarxa. En Xavier és dels que porta hoquei a la sang i dels que s’hi deixa la pell. Està al CH Mataró i, entre d’altres coses, i amb l’ajuda de la seva dona, retransmet els partits del Mataró per Twitter i en fa les cròniques. Aquest diumenge, amb un portàtil, mòbil en mà i uns entrepans, se’l van passar al pavelló de Masies des d’on ens van ajudar a fer arribar a tothom què estava passant. Sovint diem que l’hoquei està mig mort, però quan conec gent com en Xavier em nego a creure-ho.

*I finalment, parlant de bona gent, deixeu-me que citi alguns dels companys que estan ajudant a engrandir l’hoquei. Penso en El 9 Esportiu, que de la mà de l’Albert Camps i en Joan Martí fan uns articles magnífics. No és una columna publicitària aquesta, però penso que entre tots hem d’ajudar a créixer aquest dairi esportiu. És l’únic en la nostra llengua! Sovint posem a OKCAT alguns dels seus articles perquè realment són molt professionals i interessants. Abans, de petit, em pensava que l’hoquei no sortia molt als diaris perquè era un esport que generava poques notícies. Veient El 9 veig que l’hoquei dóna per molt. Bé, també vull citar Esports Penedès. L’Ernest Gili, en poc temps, ha convertit aquest portal en un referent, i no només al Penedès, sinó també a fora! També vull citar als amics d’Esports del Camp, on la Laia Solanellas i els seus companys fan una gran tasca a més d’ajudar-nos amb els directes del Tecnol Reus. I si mirem cap a fora, vull parlar-vos, per si no els coneixeu, del bloc de HockeyAsturias, que realment fan una feinada espectacular per parlar, no només del que passa a Astúries, sinó a tot arreu. I un altre menció per OKVAL, possiblement tamopc molt coneguts, però que fan una gran tasca per l’hoquei valencià. Per no parlar també de Twitter, on trobaríem a Som d’hoquei i a Hoquei Tweet, dos canals que fan difusió de tot el que es mou amb l’hoquei. I em deixo un munt de gent i mitjans -alguns expressament perquè ja en parlaré-, ja em disculpareu, però em falta temps i sobretot memòria. Segur que us acabo citant en un proper escrit!

  • Font: Jordi OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta