dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

'Ganes d'escriure' #5: Toc, Toc. Qui hi ha? Sóc Catalunya

10 de juliol de 2012

Pel que sembla, l’Europeu que s’ha de disputar del 9 al 15 de setembre a Paredes, Portugal, corre el risc de no poder-se disputar. Motiu? La crisi. Una crisi que fa que alguns seleccions hi hagin renunciat o s’ho estiguin pensant i només Portugal, França i Espanya haurien confirmat la seva assistència. Algunes com Itàlia, Alemanya o Suïssa, entre d’altres, no ho tenen clar. Ho sento, però el que alguns veuran com una gran catàstrofe per l’hoquei sobre patins, jo ho veig com una oportunitat. No cal ser un científic de la NASA per adonar-se que l’hoquei s’ha de replantejar un munt de coses si vol sobreviure en condicions. No hi ha diners, i els pocs que hi ha hagut fins ara sempre han vingut gràcies a patrocinis d’ajuntaments o d’empreses que es podien permetre el luxe de patrocinar esports gràcies al bon moment econòmic. Però això s’ha acabat i les persones que gosen posar-se al capdavant d’un club d’hoquei, han de fer mans i mànigues per quadrar pressupostos i poder pagar els seus jugadors que competeixen en l’elit. I no és fàcil, mireu per exemple el que ha passat recentment amb el GEiEG i el CP Monjos, que han hagut de renunciar a la seva categoria.

Si realment aquest europeu acaba caient, serà el moment per reflexionar, però una reflexió autèntica no un d’aquells ‘ja ho estudiarem’ tan políticament correcte i que tots sabem que significa ‘no farem absolutament res per millorar això que està passant’. Tan de bo es pugui disputar aquest europeu, i ho dic de tot cor pensant en els jugadors que s’han guanyat el dret a ser-hi pels mèrits aconseguits durant aquest any. Però si finalment no tira endavant, serà el moment de moure’ns i canviar les coses. Sí, és allò de reinventar-se o morir, evolucionar per solucionar. Em vénen al cap un parell de mesures entre les moltes que es podrien prendre.

La primera mesura seria, d’una vegada per totes, posar els europeus i els mundials cada quatre anys, i no cada dos com ara. És una opulència excessiva i un desprestigi per l’hoquei de seleccions abusar de tal manera d’uns esdeveniments que haurien de tenir el cartell de: ‘únics i irrepetibles’. A algú li dóna trempera acutalment un mundial o un europeu? Com ja hem dit altres vegades, si volem donar prestigi a aquests dos campionats, fem-los cada quatre anys, llavors sí que creen expectació i potser aleshores totes les seleccions farien l’esforç de disputar aquest europeu de setembre malgrat la crisi. Perquè ara mateix em poso a la seva pell i imagino que deuen pensar alguna cosa així com: ‘ara mateix no tenim diners, l’any vinent ja hi ha un Mundial i d’aquí dos anys hi ha un altre europeu. Doncs saps què? Ja hi anirem a la propera.’

Mesura número dos i, si us plau, si em permeteu la ironia, tapeu-vos els ulls, atureu la lectura aquí o preneu una infusió els conservadors i els obsessionats en la màxima de ‘prohibit canviar res que s’acabaria el món’, no voldria causar-vos cap trauma. La solució número 2, té un nom propi: Catalunya. Sí, senyors, és el moment de deixar participar Catalunya de forma oficial en europeus i mundials. Aquest esport s’enfonsa, en especial a nivell de seleccions, on no es donen sorpreses i gairebé ja se sap abans de començar qui disputarà la final. Els que ens estan impedint fer aquest pas endavant són gent amb vestit i corbata que no són més que l’ombra allargada de polítics que es creuen que són on són per seguir alguna missió divina o d’algun ens superior, gent que, en el fons, no els importa en absolut el nostre esport –no n’han vist mai cap partit-, i que només tenen al cap sintagmes antiquats i anacrònics del tipus: ‘unidad de España’, ‘la parte contra el todo’, ‘no mezclar política con deporte’.

Hem fet bingo! Correcte, no barregem política i esport, passem dels mapes i dels nostres polítics, trenquem esquemes, xafem-ho tot i portem Catalunya on li toca. Perjudicis: Algú s’enfadarà, és clar, però això és inevitable. Si ham d'aturar tots els canvis cada cop que algú s'enfada, ara estaria escrivint amb paper de carbó. Beneficis: l’hoquei de seleccions pujaria de nivell al tenir una altra selecció d’elit competint; l’hoquei passaria a un primer pla mediàtic; un munt de gent, especialment a Catalunya, posaria l’ull en aquest esport, per no parlar d’empreses o administracions que s’hi llençarien de ple; i el més morbós de tot: una final Catalunya – Espanya en un campionat d’Europa o, millor encara, en un Mundial. Algú s’ho pot imaginar? Sí, possiblement hi ha gent que ara mateix corre cap a confessar-se per haver llegit aquestes línies blasfemes i ha esborrat OKCAT de la seva llista d’enllaços preferits. Però és innegable que aquest partit posaria el nostre esport, per primer cop en la història i potser només per uns breus dies, en la primera línia de l’actualitat esportiva. Tanqueu els ulls i imagineu-ho, no us passarà res, de debò, ningú us pot llegir la ment. Tot això són molts diners i aire fresc pel nostre esport, que és el que necessita. Perquè o canviem alguna cosa o d’aquí poc quedarem quatre nostàlgics lamentant-nos de tot el que haguéssim pogut fer però que no vam fer per manca de valor o per una lleialtat mal entesa. Sí, ho sé, és el discurs pessimista de sempre, però és hora d’escollir entre rellançar l’hoquei o fer el que ens manen els que estan allà, unes persones que, recordem-ho, han de treballar pels nostres interessos, i a mi l’hoquei m’interessa.

PD: Podeu posar el nom de qualsevol federació amb cara i ulls allà on diu Catalunya

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta