dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Entrevista a Octavi Tarrés, porter del FC Barcelona

24 d'octubre de 2012
  • Noticia foto

    Octavi Tarrés celebrant un títol amb els companys del Barcelona B

    Foto:

Octavi Tarrés (12-8-1977) és potser qui coneix millor el Barcelona i la seva secció d’hoquei. Amb anys d’experiència i amb la visió privilegiada que té des de la porteria del Barcelona B, Tarrés ens explica com va començar, com veu l’hoquei sobre patins i què suposa per ell el Barça, club on s’hi ha passat més de mitja vida. Somrient i optimista de mena, l’Octavi ens ha explicat un munt de coses de la seva carrera i del nostre esport.

Octavi, explica’ns com vas començar a jugar hoquei.

Doncs mira, hi vaig començar a jugar pels amics de l’escola, que em van deixar els seus patins i ràpidament em vaig enganxar a aquest esport tant dinàmic, emocionant i alegre.

Com va ser que escollissis la porteria?

Diguem que jo volia ser davanter, volia marcar gols, però vaig començar als 8 anys, i a aquesta edat els equips ja estaven fets. Només necessitaven un porter... Mons pares, per altra banda, no volien que jugués a hoquei, i no m’hi volien deixar anar. Em deien que primer aprengués a patinar i que després ja veuríem... Quan en vaig haver après amb els patins d’un company al pati de l’escola, vaig fer-me fort perquè em portessin al Cerdanyola. A l’arribar a la pista, com ja he dit, no hi havia cap altra posició lliure que no fos porter, i em van dir que si volia jugar aquell mateix dia, seria sota pals... I entre mons pares dient que marxéssim i entre la delegada de l’equip, la senyora Ramona, dient-me que em posés les guardes, vaig pensar: ‘Noi, o et poses a la porteria o te’n vas cap a casa!’ Aquell dia enlloc de perdre 10-0, vam perdre 9-1, i em van dir que ho havia fet molt bé... Estava clar que volien que fos porter...

Quins referents tenies de petit?

De petit m’encantava la màgia i el caràcter de José Luis Huelves, ja que m’agradava el Liceo. De Cerdanyola també hi havia el porter del primer equip, un gran amic meu, l’admirat Xavi Subirats, que era un gat amb un munt de reflexos i agilitat a la porteria.

En quins equips has jugat?

Sí, he jugat a molts equips, però m’agrada pensar i dir que on m’he sentit més a gust és a casa. He estat a Cerdanyola, al Barça, a Lleida i a Itàlia, al Prato, on encara hi vaig cada any a veure els companys. A tots aquests llocs puc dir que ha quedat una part de mi.

Però on més has estat és al FC Barcelona, què significa per tu el Barça?

Per mi el Barça és una manera d’entendre la vida, és una filosofia, és un orgull que des de ben petit vaig viure a casa. És com la relació que tens amb un amor platònic i que un dia acabes fent realitat. Només hi ha una cosa més bonica que fitxar per al Barça, i saps quina és? Doncs poder-ho explicar a la teva família, a mons pares i a ma germana. Poder-los donar la notícia i veure’ls la cara... El Barça significa això i molt més... Ja fa més de 20 anys que vaig entrar en aquest club. Era el 1992 i amb 15 anys vaig fitxar pels juvenils. Va ser el mateix dia del gol de Koeman a Wembley que va suposar la primera Copa d'Europa de futbol. I quan als 27 anys fitxo pel primer equip del Barça va ser l’any de la final a Paris, la segona copa d’Europa de futbol. Recordo també l’any que em presenten com a fitxatge el David Godayol, en Quim Paüls i en Joan Laporta, i vam guanyar tots els títols possibles com a equip... són dies que no oblides mai i et fan sentir un privilegiat. Ja des del moment que surts de casa per anar a entrenar i fas la ronda de Dalt de Barcelona, i més encara quan ja veus la silueta del Camp Nou... Quan entres a les instal·lacions i obres la porta del vestidor per compartir-lo amb Panaderos, Reinaldos, Davids i Negros Paez, Benitos i Riverolas, etc...És un autèntic privilegi.

La posició de porter és força especial. La majoria d’equips tenen un porter titular i el segon juga molt poc, com es viu quan et toca aquest rol?

A veure, jo crec que aquest rol no es porta mai bé. Jo sempre he lluitat per ser titular i ho he acabat aconseguint, excepte al Barça. El lloc de segon crec que és un rol interessant, però a la vegada molt exigent mentalment. Tot i així, penso que dec ser un dels porters no titular que més ha jugat al Barça. Vaig jugar molts partits, per lesions i/o descans del gran Aitor, i puc dir que vaig jugar molt. Fins i tot vaig ser titular un munt de cops fins al punt de sentir-me part important de l’equip, tant en els entrenaments com en els partits i títols assolits.

El Barça és un cas curiós perquè no té un titular fix, sinó que va combinant Sergi Fernández i Aitor Egurrola, dos grans porters. Creus que és bona aquesta competitivitat?

Crec que el Barça d’hoquei és un cas a part en tots els exemples que es puguin posar, i de cap manera se’n pot fer un cas normal. Crec que el primer any que van estar junts no es van acabar d’adaptar ni l’un ni l’altre al seu nou rol, fins que amb el temps han anant acostumant-s’hi i ara se’ls veu molt més còmodes en aquesta situació. Val a dir que la porteria té un plus de complexitat que cap altra posició al camp té. El porter ha d’estar inspirat i ha de sentir-se segur, elements que no s’adquireixen si no jugues i si no tens ritme de partits. Però és clar, això només s’agafa si jugues, per tant, és un peix que es mossega la cua... Si jugues les vas adquirint i si no jugues les vas perdent, i es requereix almenys un parell de partits per adquirir aquestes qualitats i aquestes sensacions... En general, però, ser porter del Barça és una altra cosa... Sempre has d'estar a punt i no cremar-te mai... Requereix molt d'art!

Com vas viure l’arribada de Sergi Fernández, que va fer que passessis al Barça B?

Bé, de fet en Sergi ja era del Barça des de feia anys, per tant era una qüestió de temps que acabés venint... La veritat, crec que és normal la seva arribada, encara que com ja he comentat, el primer any, per la seva projecció, rol i necessitat de jugar minuts, no sé si era un pelet prematur, però els esdeveniments van anar així i cada any que passa se’l veu més afiançat a la porteria. Per part meva, jo vaig ser el que va demanar recalar al Barça B, si el club creia que podia ser d’utilitat jugant al segon equip. La veritat és que m’hi he trobat molt bé sempre al Barça i no volia començar una nova etapa fora del club. Diguem que tot i tenir ofertes bones, vaig preferir iniciar una nova etapa, sense canviar de club.

En cap moment et vas plantejar marxar a algun altre equip?

Quan entres en una dinàmica de quedar-te en una entitat on et sents identificat amb els valors del club, on et sents a gust, prop de casa, i on t’has format com a jugador i persona, doncs la decisió es pren per si sola. Si hi sumem que ja tens una certa experiència d’haver jugat fora (Alcobendas de Madrid, Macarena de Sevilla, Prato d’Itàlia) i si a més aquest indret és el Barça, què més pots demanar? La veritat és que ja tenia ganes de quedar-me a un lloc.

Però has rebut i vas rebent ofertes?

Sí, sí que en vaig rebre, cada any surt alguna possibilitat! Haig d’agrair molt als clubs que s’interessen i es van interessar per mi, però la decisió de jugar al Barça B la vaig prendre amb la il·lusió d'acabar la meva carrera esportiva a la casa on em vaig formar.

Tens 35 anys, quanta corda et queda com a porter d’hoquei?

Mentre els tècnics confiïn en mi i jo m’ho pugui permetre... Em sento útil i molt integrat en l’ambient de les joves promeses i dels companys... Els intento transmetre aquells valors i l'esperit, l'essència del que crec que els pot servir en la vida i al Barça. És una feina molt enriquidora. I no et pensis, que molts cops em donen la lliçó ells a mi!

Sí, perquè jugues amb companys molt més joves que tu, així que tens més experiència, a l’igual que Quim Pujadas, que enguany també juga al Barcelona B. Com es viu dins un equip aquesta barreja de joventut i veterania?

Crec que és l’encert més gran que he pogut fer, quedar-me entre aquests nois que pugen i que tenen aquesta gran qualitat... Avui en dia els nois pugen amb unes inquietuds diferents a les d’abans, però en el fons els veus venir i no han canviat tant les coses. Els que tenen més ganes i hi posen el que cal posar, acaben arribant a dalt. Em sento molt orgullós d’haver pogut compartir vestidor amb els ‘cracks’ del futur i haver pogut defensar la seva porteria. M’agrada pensar que he participat en la seva formació com a jugadors i, sobretot, com a persones. Ara penso en figures com en Xavi Barroso, en Kílian Aguilar, en Marc Julià, l’Àlex Martínez i els que vindran, com en Pol, en Fox, l’Ignasi, en Genís, en Gabarra, en David Martínez...

Enguany debuteu a la Primera Divisió dels 12 equips? Com ho afrontes?

Fa molts anys que no hi jugo i la veritat és que tinc ganes de viure aquesta experiència i veure com reaccionen els nois de l’equip d’aquest gran repte que tenim davant.

I quin és el vostre objectiu, tenint en compte que no podeu pujar?

Crec que el nostre gran objectiu passa per la formació de futurs ‘cracks’ que puguin adquirir el nivell del primer equip. Però sempre passant per la formació com a persones, persones capaces de competir, amb uns valors i un ADN Barça. Més enllà d'aquests punts, intentarem assolir la permanència al més aviat possible.

Tornant a la teva carrera esportiva, quin ha estat el millor i el pitjor moment que has viscut?

No em quedaria amb cap de concret. Els millors moments són sempre aquells que vius quan guanyes i notes que has estat concentrat durant tot el partit i que has pogut influenciar en el marcador, que has pogut decantar la balança cap al teu equip. I els pitjors, bé, els pitjors són quan no ho has pogut fer, encara que a vegades la bola té unes ganes terribles d’entrar a la porteria i res no la pot aturar, és ben bé com si tingués vida pròpia!

Per acabar, Octavi, com veus actualment l’hoquei patins i quin futur li veus?

L’hoquei patins, la nostra gran passió i el nostre mal de cap. Per què no és allà on hauria de ser? Per què no hi ha més ingressos i per què és un esport fonamentalment català? A vegades penso que l’únic problema és que no és un esport americà. Si fos americà de ben segur que l’estaríem mirant tots per la televisió. Crec realment que s’està treballant molt, sobretot la gent nova que està gestionant les federacions, i des de l’ombra dels despatxos s’està fent molta feina. Crec que anem en la bona línia, però ens falta molt de camí... tant...

Octavi, moltes gràcies pel teu temps i per atendre’ns. I molta sort en aquesta Primera Divisió, on de moment heu començat molt bé!

Sí, és cert. És molt important començar bé i de moment ja tenim sis punts, esperem seguir en aquesta línia. Gràcies i fins la propera!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta