dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

'Ganes d'escriure #7': 2013, evolució

2 de gener de 2013

2013. Acabem d’encetar un nou any que juntament amb el 2014 obren un munt d’expectatives a nivell de país. El nostre país, Catalunya, està format políticament per una majoria nacionalista i tenim moltes ganes d’exercir, com en qualsevol democràcia sana i adulta, el nostre dret a decidir com a poble, malgrat els discursos apocalíptics i amenaçadors d’alguns, que cada dia fan menys por, la veritat. No em posaré a parlar de política, no patiu, tot i que no em sap gens de greu fer-ho ja que la política és un element transversal a les nostres vides. Vull parlar d’hoquei en un to reivindicatiu, òbviament, des d’una visió subjectiva. Sí, sóc independentista.

Si tot va bé i tard o d’hora Catalunya torna a tenir estat propi, com fa 300 anys, el nostre esport, com tots els altres, patirà canvis. I els canvis, penso jo, gairebé sempre són bons, poques vegades són dolents perquè el que realment és nociu és l’immobilisme. I en el cas de l’hoquei ens pot anar bé tot plegat, dubto que puguem anar a pitjor. Què ens podria passar? Perdre televisions i patrocinadors? Vindrà menys gent a les pistes? Però si de tele ja no en tenim, de patrocinadors que vulguin acompanyar el nom del nostre equip ja no en corren i els pavellons estan força buits molts dies. Així doncs, és l‘hora de canviar coses, els canvis ens poden ajudar, no en tinc cap dubte. Cada decisió, cada canvi a la vida, obre un ampli paisatge de possibilitats i l’hoquei és l’esport que tindrà un ventall més gran.

Podríem parlar de què passaria a nivell de competicions locals –lliga, copa...-, algun dia d’aquests ho faré, però avui parlaré del que potser destacarà més, una cosa per la qual fa molts anys que es lluita: la selecció pròpia. N’hem parlat mil vegades aquí i se n’ha parlat a molts altres llocs. Catalunya amb selecció pròpia oficial seria una potència i un referent, com de fet ja és ara, de l’hoquei patins mundial. Creieu-me que és bo, Catalunya té molt a oferir a l’hoquei sobre patins, més enllà de si pot guanyar o no els tornejos oficials, això és el que m’amoïna menys.

Aquest reconeixement, tot i els somnis que hem tingut i hem alimentat aquests darrers anys, només arriba amb la independència. Més clar l’aigua. Deixem-nos estar de pensar en cap altra via. Qualsevol intent que ha fet i que pugui fer l’hoquei català ha estat i serà sistemàticament boicotejat per la maquinària política espanyola, aquella que diu que no s’ha de barrejar esport i política però que no ha parat de fer-ho per mantenir l’statu quo actual de l’hoquei mundial, un status quo conservador que ja fa temps que demana a crits canvis perquè la terra és erma i ja no hi creix massa res. Però pocs ho veuen.

Per tant, si volem selecció pròpia, la solució és començar per l’estat propi. Pels que no ho veuen del tot clar, deixeu-me recordar l’escàndol de Fresno on Espanya, si em permeteu la metàfora, va fer el paper del nen milhomes que tots vam tenir a la nostra classe de petits. Aquell nen que quan vols jugar a futbol a l’hora de pati no et deixa perquè la pilota és seva, i la resta de nens, encara que volen que juguis amb ells, no diuen res perquè si ho fan s’emportarà la pilota cap a una altra banda i el partit s’haurà acabat. Quan Catalunya va estar a punt de ser ratificada com a membre de ple dret van passar coses molt estranyes i indignes. Només cal mirar el documental ‘Fora de joc’. Aquells dies, un munt de polítics espanyols van posar el crit al cel davant el possible ingrés de Catalunya, això sí, entrant abans a la viquipèdia per veure què és això de l’hoquei patins, perquè dubto que cap d’ells n’hagi vist avui encara cap partit.

En motiu de l’onzè aniversari, a l’edició d’avui dimecres, 2 de gener de 2013, d’El 9 Esportiu de Catalunya, apareixen dues pàgines dedicades a Ivan Tibau i Miquel Masoliver, dos esportistes que van rebre cops per tot arreu per dir el que pensaven i sentien. Són casos aïllats perquè pocs esportistes d’elit poden expressar cap opinió que sigui mal vista des de dalt. I ho entenc. Em quedo amb les paraules d’Ivan Tibau: “No recomano als esportistes d'elit que facin el mateix que vaig fer jo. Se'ls acabarà la carrera esportiva, que és molt curta. Les coses clares. Avui per avui, si volen estar al primer nivell, han de competir amb Espanya. No els podem posar entre l'espasa i la paret. Ara, si algú es pronuncia voluntàriament, perfecte.

El problema és que alguns han confós les demandes de l’hoquei català amb un episodi més de la interminable disputa Catalunya – Espanya, i no és així, ni molt menys. Qualsevol persona que s’estimi l’hoquei ha de ser favorable als canvis que aportin coses bones al nostre esport, i no estic parlant de títols. Si el que fa por és que Espanya deixi de guanyar europeus i mundials, és que no s’ha entès res. Ens ho hem de fer mirar. A mi m’és ben igual qui guanyi el Mundial d’Angola, el que vull és que funcioni, estic fart de bunyols d’esport de tercera categoria. Us posaré un exemple: sabeu quan es juga el Mundial d’Angola? No podreu respondre, perquè encara no té dates. I no falta gaire per disputar-se, crec que serà a l’estiu. Passa en cap altre esport una cosa com aquesta? Per això us dic, jo el que vull és que l’hoquei funcioni, que enganxi com més gent millor, que els tornejos siguin disputats i un llarg etcètera que segur que compartiu amb mi. El que menys m’interessa és qui aixeca la copa després de la final, tot i el glamur del moment si és l’equip que més t’estimes el que guanya. N’he parlat molts cops, però el Catalunya – Espanya que alguns temen tant és una màquina de fer diners i una promoció espectacular per a l’hoquei patins. I alguns s’hi oposen per una suposada fidelitat a una gent que no mourà mai ni un dit en favor de l’hoquei.

Suposo que alguns ja estaran dient que he barrejat política i esport, si més no per defugir el quid de la qüestió. Bé, no és la meva intenció, però en tot cas és inevitable perquè les traves que l’esport català té per sortir, córrer i competir són, precisament, polítiques i si les volem vèncer, n'hem de parlar. Tinc ganes d'escriure i tinc ganes de veure canvis! Com deia aquell americà: 'You know, evolution... is your solution'!

Feliç 2013 a tots els amants de l’hoquei, porteu la camiseta que porteu!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta