dt. 17

octubre 2017

Edició 4058 - Any X



Reportatge

Una mirada a l'hoquei italià

10 de gener de 2013
  • Noticia foto

    El Novara de fa un bon grapat d'anys

    Foto: Gloquei

Avui volem compartir amb vosaltres un reportatge dels companys de Gloquei sobre l'hoquei sobre patins a Itàlia:

'La segona Federació d'hoquei més antiga del món, després d'Anglaterra, que va ser fundada el 1896, cumplirà enguany 90 anys d'existència. Es tracta de la FIHP, la Federació italiana, l'única juntament amb Portugal que fins avui no ha fallat en cap Mundial. Tant Itàlia com Portugal formen part del lot dels 5 únics equips que han aconseguit guanyar un Campionat del Món. Els altres són Espanya, l'Argentina i Anglaterra. L'hoquei italià però, en aquests 90 anys d'història, tot i tenir equips de primera línia poques vegades ha assolit l'èxit en forma de títols, tant a nivell de clubs com de seleccions.

Pel que fa a les competicions internacionals de seleccions, el país transalpí va començar la seva participació al Campionat d'Europa (no oficial) l'any 1925. Va arribar al podi per primera vegada en aquesta competició l'any 1929. El 1930 i 1932 no participà en l'Europeu, però des del 1933 ha estat en tots els Mundials i Europeus sense interrupció. Els anys 30 i 40 estan marcats per bones classificacions dels italians. El primer èxit va arribar el 1953, a la ciutat de Ginebra (Suïssa) on Itàlia va guanyar l'Europeu i el Mundial, ja que aleshores el mateix torneig servia per als dos títols. A més, fins l'any 1960, l'equip nacional italià no va fallar en cap podi, a excepció de Lisboa 1947. A partir del 1960, va començar una etapa negativa per a l'hoquei italià i era més habitual veure'l fora del podi que no a dalt. Així, entre 1960 i 1982, només dues vegades els Azzurro van aconseguir quedar entre els tres primers. El 1978 va ser el pitjor any de tots, ja que només es va aconseguir un vuitè lloc al Mundial de San Juan.

Aquest fosc període va culminar amb l'aparició del jugador més virtuós de l'Itàlia de tots els temps, l'actual entrenador de l'Amatori Lodi, Pino Marzella. Natural de Giovinazzo, Marzella debutà amb la camiseta de la selecció l'any 1980 a Xile, tres anys després d'haver guanyat amb la selecció juvenil l'Europeu de Den Haag (Holanda). L'any 1982 fou el segon màxim golejador del Mundial de Portugal (Braga i Lisboa) i amb 23 gols al Mundial de 1984, a Novara, ajudà l'equip itàlia a tornar al podi en una Copa del Món, concretament un subcampionat.

La primera generació d'or de l'hoquei italià es compon de Marzella (màxim golejador del Mundial '86), Enrico Bernardini, Franco Girardelli, Stefano Dal Lago, Tommaso Colamaria, Massimo Mariotti i, uns anys més tard s'hi unirien Roberto Crudeli, Alessandro Cupisti, Francesco Amato, Alessandro Milani i Enrico Mariotti, entre d'altres. Aquesta generació va guanyar dos títols mundials consecutius (1986 i 1988) i un Europeu (1990). També en les categories inferiors es van guanyar molts títols durant els anys 80 i principis dels 90. Per exemple, els Europeus júnior '82, '83, '85, '87, '88, '90 i ' 91; i els Europeu juvenils '82, '83, '84, '88 i '92. El del 1992 a Viareggio va ser l'últim títol internacional italià en categories de joves. Amb aquests resultats es preveia una dècada dels '90 prolífica per a l'hoquei italià, en part per una nova generació de grans jugadors com els germans Bertolucci, els germans Michielon, Darío Rigo, Alberto Orlandi, Franco Polverini, Gigio Bresciani i Massimo Cunegatti. Aquests jugadors van tornar a guanyar el Mundial l'any 1997 a Wuppertal, en el que va ser l'últim títol internacional guanyat per Itàlia fins al moment pel que fa a seleccions.

El Mundial d'Oliveira de Azeméis el 2003 i l'Europeu de La Roche Sur Yon van ser les últimes competicions importants en què els Azzurri van lluitar colze a colze amb les grans potències. En ambdues ocasions van ser finalistes. A partir d'aquí, l'hoquei italià ha anat deixant de ser un referent, destacant només un podi l'any 2005 i el 2012 en l'Europeu Júnior. Una situació similar succeeix a nivell sènior. Fins i tot, el 2009 a Vigo va aconseguir-se una mala setena posició.

Els resultats reflecteixen la caiguda de la popularitat d'aquest esport a Itàlia, com s'evidencia als Europeus celebrats a Florència (2002) i a Monza (2006), que van rebre pocs visitants durant tota la competició. Com s'explica aquesta caiguda de la popularitat de l'hoquei italià que, de retruc, afecten també els resultats del combinat nacional?

El panorama de l'hoquei italià

L'hoquei es practica principalment al nord i al centre-oest d'Itàlia, amb prop de 2.000 practicants en 60 clubs, sent de les quatre grans potències la que menys jugadors té i sent fins i tot superada pels 5.000 de França. Per si això no fos suficient, l'arribada massiva de jugadors estrangers a la lliga italiana explica la manca d'inversió a llarg termini en els més joves. A Itàlia s'opta més aviat per la importació a gran escala de portuguesos, suïssos, espanyols i argentins de bon nivell, enlloc de donar oportunitats als joves italians. La planificació i la inversió en el jovent és més aviat escassa. En aquests moments, la lliga italiana és la que té més jugadors no nascuts al país. En l'actualitat es compta amb 38 jugadors en aquestes circumstàncies. França té actualment 36 jugadors de fora i Portugal i Espanya són els que en tenen menys, amb nou i set, respectivament. Així, la temporada 2012/2013 és la que tindrà més jugadors que no van néixer a Itàlia a la Sèrie A1. En els últims anys la mitjana no s'ha allunyat massa. N'hi havia 28 la temporada 2011/2012, 29 la 2010/2011, 36 la 2009/2010 i 37 la 2008/2009). El 2006 la Federació Italiana (FIHP) va dictaminar que cada equip de la Sèrie A1 només podria tenir fins a quatre estrangers. Aquest limit es va reduir a tan sols tres l'any 2008. Naturalment, amb la nacionalització d'estrangers, el nombre de jugadors no italians segueix sent bastant gran, i tot plegat és perjudicial per a als joves jugadors d'hoquei transalpins, que tenen molt poques oportunitats. Però, és excessiva la importació de jugadors de fora? Serveix per millorar la qualitat de les competicions italianes? Proporciona una major notorietat de l'hoquei a Itàlia?

Tot i haver arribat a 14 finals de la Copa d'Europa / Lliga Europea, de 47 possibles, l'Hoquei Follonica és fins ara l'únic equip italià que ha guanyat la competició de clubs més important d'Europa. Va ser l'any 2006. D'altra banda, a la Copa CERS, Itàlia és el segon país d'Europa amb més títols. En té 10, pels 13 d'Espanya i els 9 de Portugal. Cal destacar també que el Bassano va guanyar el Mundial de Clubs d'Hoquei el 2006. Per tant, l'èxit és poquet quan es tracta del més alt nivell i una mica més bo en un segon nivell com la Copa CERS. Però en tot cas, no justifica la inversió dels equips italians en jugadors foranis, perquè els resultats són discrets.

Pel que fa a la difusió de l'hoquei, Itàlia sí que va a millor. Els dos grans campionats des de 2006 tenen un lloc web oficial (Lega Hockey) on hi ha els registres de tots els partits disputats, i la RAI (televisió pública italiana) retransmet partits de grans lligues des del 2000, així com les principals competicions internacionals. Juntament amb Portugal i Angola, són l'únic país on l'hoquei s'emet en un canal públic en obert per a tot el país.

El campionat italià és la Lega Nazionale Hoquei / Sèrie A1, actualment l'únic campionat d'hoquei professional. Compta amb 14 equips i també és la lliga més antiga del món. La d'enguany és l'edició número 88. Es va iniciar el 1922 i només el 1943 i 1944 no es va celebrar. El Hoquei Novara és l'equip que ha guanyat més títols (32), seguit del Triestina amb 19. La lliga italiana ha treballat per fer més atractiu l'hoquei, no només a nivell de màrqueting i organització, sinó també intentant millorar la qualitat de l'hoquei. Això s'ha vist reflectit en l'assistència dels espectadors. La temporada 2007/2008 el nombre d'aficionats als partits de la Sèrie A1 va augmentar un 33% respecte a la temporada passada. I aquesta temporada 2012/2013 la mitjana d'aficionats per partit està sent de 575 persones, xifres molt més baixes les temporades 2008/09 i 2009/10.

Però no tot són flors i violes en l'hoquei italià. Les temporades 2006/2007 i 2008 2009 / hi va haver alguns problemes amb les aficions més radicals -part de l'espectacle de l'hoquei italià- que van causar alguns problemes als pavellons, arribant-se al punt de prohibir a algunes aficions visitar determinats pavellons on la rivalitat amb l'equip de casa podria ser molt sana si es volgués. Aquesta temporada, la FIHP ha decidit tornar a habilitar l'entrada per a les aficions visitants en aquests partits de rivalitat. Això es va iniciar amb èxit al Valdagno - Lodi de la Supercopa italiana.

L'escàndol Aracu

El 2008 es va donar un cas en l'hoquei italià que encara roda. Sabatino Aracu, president de la FIHP durant 20 anys, va ser acusat fa quatre anys de fer mal ús de diners en efectiu i estris com telèfons mòbils i vehicles de la FIHP. El cas es va destapar a partir de cartes anònimes lliurades a la justícia italiana. A principis de l'any 2012 va ser acusat pel fiscal general del Tribunal de Lazio (Roma), Raffaele De Dominicis, de la mala gestió a la FIHP, a causa d'un "ús anormal dels recursos federals, despeses de representació excessives, mal ús de les targetes de crèdit federals i d'altres". Viatges, sopars, estades en hotels, compra de joies i molts altres moviments que haurien suposat uns 380 mil euros de danys al CONI (Comitè Olímpic Italià), a la FIHP i a la FIRS, també presidida per Aracu. Juntament amb Aracu hi havia altres noms implicats. No obstant això, malgrat l'informe Raffaele De Dominicis, el CONI no va suspendre de Aracu, afirmant el seu president, Gianni Petrucci, que hi havia manca d'evidències per prendre cap mesura disciplinar amb Aracu. Sabatino Aracu, membre del partit de Silvio Berlusconi, Popolo Della Libertà, sempre ha negat qualsevol ús de fons públics per a fins privats. Aracu es va presentar per a un nou mandat de quatre anys a la FIHP i va ser reelegit el passat 25 novembre 2012 al ser l'únic candidat que es va presentar. Aquesta elecció ha causat indignació entre alguns membres de les Associacions de la FIHP, que no volen que Aracu continuï en el càrrec. I així és com es troba l'hoquei italià, farcit de contrastos entre l'èxit marcat per l'alta inversió interna, la visibilitat, l'organització i l'evolució d'aquest esport, i el que ha estat el fracàs a nivell internacional, ja sigui per equips o clubs. A més, hi ha aquests vincles poc clars amb la justícia.'

L'article original a Gloquei.

  • Font: Gloquei

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta