ds. 16

desembre 2017

Edició 4118 - Any X



Reportatge

Entrevista a Adam Puig, capità del CH Mataró

14 de febrer de 2013
  • Noticia foto

    Adam Puig, condueix la bola durant un partit (Foto 1/2)

    Foto: www.capgros.com

  • Noticia foto

    Els companys d'Adam Puig el feliciten després d'aconseguir un gol per al seu equip (Foto 2/2)

    Foto:

Tota una vida lligada al CH Mataró. Des dels 3 anys fins als 26, i els que falten... Ja sigui com a jugador o com a entrenador de la base, Adam Puig transmet als que l'envolten la seva passió per l'hoquei sobre patins. Capità del primer equip, enguany lluita per retornar el Mataró on li pertoca, l'OK Lliga. Adam Puig va ser campió de la Copa CERS fa unes temporades i aquest cap de setmana afronta la possibilitat d'aixecar un nou títol amb els seus companys: La Copa del Príncep.

Adam, explica’ns com vas començar a jugar a hoquei sobre patins.

Vaig començar en el món de l'hoquei als 3 anys i mig, una mica de casualitat, ja que la meva família venia del mon del bàsquet, que és segurament l’esport que jo hagués practicat de no haver-me topat amb l'hoquei. A l'escola bressol on jo anava de petit hi havia un nen que marxava alguns dies amb un estic a la mà, fet que a mi em cridava l'atenció, i no vaig parar d'insistir a casa fins que no em van apuntar a jugar a hoquei patins.

A més de l’hoquei, a què et dediques, què més fas?

Sóc Professor d'Educació Física de Secundària i Batxillerat, però en aquests moments sense feina, així que aprofito per continuar formant-me fent cursos relacionats amb la meva activitat. També m'estic traient el títol d'Entrenador Nacional d'Hoquei Patins.

Portes tota la vida al Mataró. Què significa per tu aquest club?

Sí, ja porto 23 anys al Club Hoquei Mataró i, com et pots imaginar, és la meva segona casa. Entrar al pavelló i conèixer a tothom fa que m'hi senti molt a gust. Sempre he prioritzat la satisfacció personal a la professional potser per això no he marxat mai del Mataró. Un altre motiu és que el fet d'entrenar a prop de casa m'ha permès seguir sense problemes els meus estudis universitaris.

Quins han estat els millors moments i els pitjors com a jugador d’hoquei a Mataró?

Els millors records generalment s'associen al triomf en alguns campionats. Recordo la il·lusió que teníem quan vam guanyar el Campionat de Catalunya Benjamí o el Campionat d'Espanya Aleví. De tots aquells anys jugant a la base en tinc grans records, tant del dia a dia dels entrenaments com dels partits de cada dissabte amb els meus companys.

Després, ja de sènior, tinc un gran record de l'ascens a l’OK Lliga i de la victòria a la Copa de la CERS 2009 en una temporada que va ser molt delicada pel Club. Tampoc vull oblidar-me del partit de la Supercopa d'Europa contra el Reus i el fet de poder jugar la Lliga Europea aquella mateixa temporada.

Els pitjors moments serien perdre la categoria l'any 2009 i, també, moments durs en l'etapa de base com no classificar-te per un campionat d'Espanya per només un gol, perdre la final d'un Campionat de Catalunya en l'últim minut... En 23 anys hi ha hagut moments durs però per sort els bons records superen els dolents amb escreix.

Quins han estat els teus ídols des que jugues a hoquei?

Quan jo era petit m’agradava molt un capità que va tenir el CH Mataró, es deia Jordi Calafell. També grandíssims jugadors com en Santi Carda o l’Enrico Mariotti van ser referents quan jo era més jove.

I què suposa per tu ser el capità de l’equip?

Bé, per un nen que passa per totes les categories de base d'un Club, arribar al primer equip és l'objectiu, i si a sobre tens l'oportunitat de ser-ne el capità, doncs és una il·lusió afegida i no deixa de ser també una responsabilitat.

L’hoquei viu moments complicats, en especial per la difícil situació econòmica. Amb aquest panorama, quin és l’estat de salut del Mataró a nivell esportiu?

El CH Mataró és un club consolidat en el món de l'hoquei. Actualment, com a tot arreu, s'han de fer filigranes per poder mantenir un equilibri esportiu i econòmic, per això el primer equip està format majoritàriament per jugadors de casa, complementat amb alguna incorporació molt puntual de fora. Crec que aquesta política és el futur d'un esport com el nostre en el panorama de crisi econòmica que estem patint.

A nivell de base, el club té molt bona salut, ja que aquesta temporada compta amb 21 equips federats amb uns 150 jugadors/es. El Mataró també està apostant molt fort per l'hoquei femení, amb 30 jugadores jugant en 4 equips femenins.-/

I la temporada actual del primer equip, com la valores?

Bé, sembla que per ara les coses estan sortint bé, no sabem on acabarem al final de temporada, però ara que ja hem acabat la primera volta estem molt contents d'estar entre els 4 primers i haver assolit la classificació per a la Copa del Príncep. No sé si estem on esperàvem a principi de temporada, però sí que estem on volíem estar.

L’objectiu al final de temporada és l’ascens després de no estar a l’OK lliga des de la 2008/09?

L'objectiu és estar a la part alta de la classificació, i quan quedin 4 ó 5 jornades valorar realment les possibilitats reals per aconseguir l’ascens. Per tant, toca anar partit a partit fins al final i veure si podem estar entre els 3 primers classificats quan acabi la lliga.

Perquè després d’aquell descens tu vas ser el primer que va decidir seguir a l’equip per retornar-lo on tocava, oi?

Sí, en cap moment em vaig plantejar marxar, jo estava molt a gust al Mataró i entenia les dificultats econòmiques que patia el Club. A part, també portava equips de base i no em venia de gust haver de fer quilòmetres per jugar a hoquei i que això em suposés un inconvenient en el tema dels estudis. També es va donar el fet que van pujar al primer equip jugadors que havien estat molts anys jugant amb mi en les categories de base i em feia il·lusió tornar a compartir vestidor amb ells.

L’any que vau baixar, es va donar la paradoxa que veu aixecar un títol europeu, la Copa CERS.

Va ser una any complicat a tots nivells, un any de sensacions contradictòries. Per una banda anàvem molt malament en la lliga i els problemes econòmics del Club van arribar a l'equip, però per altra banda, anàvem passant les eliminatòries de la CERS (Candelària, Geneve, Blanes,...) i ens vam plantar a la final quan ja era un fet que baixàvem de categoria. Crec que el secret d'aquella CERS va ser que no era un objectiu marcat a principi de temporada, sinó que vam anar partit rere partit sense cap pressió.

Quins són els punts forts i febles d’aquest Mataró?

Jo crec que el principal punt fort és el bloc que ha aconseguit i treballat el nostre entrenador, en Joan Carles Vadillo. Sense tenir jugadors de renom com poden tenir altres clubs de la categoria i amb la majoria de jugadors provinents de la base del Club, estem lluitant allà dalt i donant força guerra. Com a punt feble, penso que potser encara ens falta un punt de veterania i experiència per saber jugar o controlar algun tipus de partits, però estic segur que això ho anirem millorant mica en mica.

I tornant a la lliga, què va passar fa unes jornades a Vilafranca per caure tan estrepitosament tot i anar líders en aquells moments?

Nosaltres ja sabíem que el Vilafranca té una gran plantilla i que últimament havien agafat el ritme a la competició, però a vegades hi ha partits que se't giren d'esquena i no saps ben bé perquè. No semblava que estiguéssim fent les coses tant diferent d'altres dies, però a ells els sortia tot i a nosaltres res.

Aquella derrota potser va suposar un punt d’inflexió positiu?

Quan et passa, et quedes fotut i no hi veus res de positiu, però sovint les derrotes ensenyen més que les victòries i fan que ningú es relaxi. Allò ens va obligar a posar-nos les piles per evitar que torni a passar.

Amb aquesta gran primera volta heu aconseguit classificar-vos per a la Copa del Príncep que es disputa aquest proper cap de setmana. És un objectiu assolir aquest títol?

La Copa del Príncep és un premi, no l'hem jugada mai i sortirem a mort per guanyar-la, però no era el nostre objectiu, a priori. Ara bé, tenim molt clar de la qualitat i experiència dels nostres rivals, el Caixa Penedès Vilafranca, el Cerceda i l’Alcobendas.

Després de la primer volta, quin anàlisi faries d’aquesta lliga de Primera Divisió?

Jo he jugat bastants anys a Primera Nacional Espanyola i és una categoria molt igualada on el primer pot perdre amb l'últim perquè no hi ha grans diferències de nivell. Crec que al tram final d’aquesta primera volta els equips s’estan situant allà on es preveia abans de començar la lliga.

I amb els equips posicionats, amb quins creus que us haureu de barallar per assolir una de les tres places d’ascens?

Com he dit abans, és una lliga molt igualada i encara falta tota una volta sencera, però sembla que els que ens haurem de jugar les 3 places de dalt seran Vilafranca, Cerceda, Alcobendas, el Tordera i nosaltres. Veurem si s’hi afegeix algun altre equip.

I què opines d’aquesta lliga amb tant pocs equips i tants caps de setmana sense competir?

Crec que és una pena que aquest any només hi hagi 12 equips, això fa que hi hagi molts descansos i aquestes aturades no van bé a ningú. Potser hauria estat millor canviar el format de la Copa del Príncep, ampliar el nombre d’equips que hi participen o, fins i tot, fer una fase de lligueta on hi participessin tots els equips. D’aquesta manera hauríem pogut omplir aquests caps de setmana buits, concentrant la Copa a principi de temporada i llavors començar la lliga una mica més tard. Un altre fet que fa perdre una mica d’emoció a la lliga és el fet que només hi hagi un equip que baixi de categoria.

Si no m’equivoco, faràs els 27 anys pel març. Quins reptes de futur et marques? Et veus sempre al Mataró?

Ara que ja porto molts anys jugant, nou dels quals al primer equip del CH Mataró, penso que el més adequat és plantejar-se les coses any a any, valorant la il·lusió de jugar amb altres aspectes com poden ser la formació continuada, la feina, la parella, etc... ja porto força anys gaudint també de la tasca d'entrenador i aquest és per mi un repte il·lusionant de present i de futur.

Entrenes l’equip femení del Mataró. Quins són els reptes amb aquest equip?

Aquest any la temporada no està sortint com esperàvem, vàrem començar bé classificant-nos per a la fase final de la Copa de la Lliga i allà vam plantar cara i vam acabar perdent a les faltes directes contra el Sant Cugat, que va quedar campió. Finalment vam quedar tercers. Després, a la lliga vam començar amb un calendari molt dur i els resultats van ser fluixos i ara costa recuperar tot el que s'ha perdut. La passada temporada va ser molt bona, ja que vam guanyar la Copa Generalitat i vam estar a un pas de pujar l'equip a l’OK lliga. El mal inici que hem tingut ens ha d'ensenyar a no donar res per fet i a esforçar-nos cada dia per millorar el que no hem fet prou bé.

A més, Adam, ets el cunyat de l’Ivan Sanz i l’has tingut d’entrenador. Què en pots dir d’ell i què et sembla que hagi tornat a les banquetes?

Sí, l'Ivan és la parella de la meva germana i va ser el meu entrenador ja abans de ser el meu cunyat. Des que jo era aleví i fins arribar a l’OK Lliga ell ha sigut un entrenador de referència, no només per a mi, sinó per a molts companys del Club. L'Ivan va ser coordinador del Mataró durant molts anys i amb ell el Club va fer un pas endavant i va tenir l'impuls que li faltava per ser un dels Clubs importants en aquest món.

El seu retorn crec que és molt positiu per a l’hoquei, el seu treball i dedicació en allò que fa és enorme, i les seves ganes de millorar cada dia són tot un exemple. Crec que ha tornat a entrenar perquè estima aquest esport i perquè l'endemà de deixar-ho, en el fons, ja ho trobava a faltar. De totes maneres, ell treballa d'enginyer de Telecomunicacions, té dos fills molt petits i a vegades costa compaginar-ho tot. Ara que ja no és el meu entrenador, així que les sobretaules parlant d'hoquei són, com et pots imaginar, molt habituals. Estic content i orgullós de tenir-lo tan a prop, ja que amb ell aprenc molt en la meva tasca com a entrenador.

Ja per acabar, tot i ser encara molt jove, tens un munt d’experiència. Quin consell donaries als joves jugadors que venen per darrere?

Encara que sembli un tòpic, els diria que gaudeixin, que no estiguin preocupats per si arribaran a l’OK Lliga o a la Nacional Espanyola, perquè sovint aquesta pressió fa que es perdin el present. Jugar les categories de base amb els teus amics és molt bonic, i aquesta època després passa i ja no la pots recuperar mai més.

Adam, moltíssimes gràcies pel teu temps i molta sort en aquesta segona part de la temporada, començant per la Copa del Príncep d'aquest cap de setmana.

Gràcies a vosaltres, fins la propera!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta