dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Entrevista a Edu Fernández, jugador de La Vendéenne

19 de febrer de 2013
  • Noticia foto

    Edu Fernández en el partit de dissabte passat a Vic (1/2)

    Foto: Àlex Liáñez

  • Noticia foto

    Edu Fernández marcant de prop Cristian Rodríguez (2/2)

    Foto: Joan Planàs

Sergi Punset, Borja López i Edu Fernández són els tres catalans que enguany són a l’hoquei francès, concretament a La Vendéenne. Després de dues grans eliminatòries, s’han plantat als quarts de final de la CERS on la sort els ha emparellat amb un equip català, el CP Vic, fet que els ha permès tornar uns dies a casa. Poc abans del partit de dissabte, l’Edu Fernández ens rebia a l’hotel de concentració per concedir-nos aquesta entrevista. Amb senzillesa, humilitat i simpatia, aquest grandíssim jugador ens ha explicat algunes coses de la seva aventura a França.

Content d’enfrontar-te al Vic, suposo, més que tot per poder tornar a Catalunya.

Sí, i tant! A principi de temporada quan vam saber el quadre de competició de la CERS vam veure que si passàvem eliminatòries ens tocaria el Vic o el Maçanet. En tots dos equips hi tinc excompanys d’Igualada. Poder venir aquí ens agrada, però sobretot és especial per en Borja López, que havia jugat aquí un munt d’anys. També estic molt content perquè ser a quarts de final significa que hem passat dues eliminatòries, contra Follonica i Braga, senyal que estem fent les coses bé. A més a més, aquesta visita també em permet veure els amics i la família.

Déu n’hi do haver eliminat als italians i als portuguesos...

Doncs sí, no ens plantejàvem arribar tant lluny, però sabíem que si treballàvem i fèiem les coses ben fetes, tindríem opcions, les vam aprofitar i aquí estem! Amb el Follonica vam passar pel gol d’or i amb el Braga ens va anar fantàstic al partit d’anada, que vam guanyar de tres gols. Llavors a la tornada vam perdre d’un gol però l’eliminatòria va acabar amb 10 a 8. No va ser fàcil.

Com us plantegeu l’eliminatòria amb el Vic?

Com tots els partits, s’han de jugar i sobre el paper sabem que el Vic té un equip potent, amb jugadors que fan les coses bé i un bon entrenador que fa un bon treball tàctic. Nosaltres no estem al mateix nivell que el Vic, però intentarem jugar les nostres cartes i treure un bon resultat a la seva pista ( aquest partit d’anada jugat dissabte va acabar amb empat a dos gols) i deprés a la tornada, jugant a casa amb el pavelló ple, veure què podem fer.

Hi ha afició a França?

Sí, als partits europeus sempre està ple, amb 700-800 persones, que és l’aforament màxim del nostre pavelló. Als partits de lliga potser no s’omple tant però sempre hi ha gent. Segur que el dia que vingui el Vic estarà pleníssim i és fàcil que hi hagi gent que es quedi fora perquè ja està ple. És clar, això no passa en pavellons com el del Vic, ja que és molt gran.

Després d’uns mesos a La Vendéenne, et penedeixes d’haver fet el salt a l’hoquei francès o n’estàs content?

Estic content, no me’n penedeixo pas. Tant jo, com en Borja López i en Sergi Punset, el nostre entrenador, tenim un repte bonic a França. Els objectius d’allà no són els que tindria a l’OK Lliga, però són uns objectius interessants tant per al club com per a nosaltres. I no són fàcils d’aconseguir, es requereix molt treball i esforç.

Entreneu molts dies?

Vam començar entrenant quatre dies a la setmana, més que tot perquè al ser un projecte nou, amb entrenador i jugadors nous, calia posar unes bases i entrenar força per aclimatar-nos. Ara estem entrenant tres dies a la setmana. Perquè s’ha de tenir en compte que els jugadors francesos de l’equip tenen la seva feina i després l’hoquei. L’hoquei és un a més a més, hi juguen perquè estimen aquest esport i no hi poden dedicar tant temps com aquí a Catalunya.

Estàs vivint allà amb la teva dona, us ha costat acostumar-vos al canvi?

Al principi és com tot, els canvis costen: el canvi d’idioma, el canvi de manera de viure, el canvi de mentalitat... són moltes coses. Sempre necessites un temps, però t’hi acabes acostumant, estem molt contents.

En el context actual de crisi, hi ha més diners a l’hoquei francès en l’actualitat?

No, en general no hi ha més diners. Cal tenir en compte que al nostre equip en Sergi, en Borja i jo som els únics que cobrem per jugar. Així que si sumes tots els diners d’un equip d’OK Lliga segur que són molts més diners que no pas hi ha en un equip de França. Però bé, allà estan invertint per apujar el nivell de tota la lliga.

Sí, perquè l’hoquei francès ha evolucionat molt. Abans quan tocava un equip d’aquest país ja es donava l’eliminatòria guanyada. Ara això ja no passa.

Tot i així encara estem per sota dels equips catalans i espanyols. Però bé, es van veient cosetes. Per exemple, el Quevert va guanyar a la pista del Candelária en Lliga Europea, nosaltres vam eliminar el Follonica i el Braga... també cal dir que el nivell de Portugal i Itàlia ha afluixat una mica en el mateix moment que el nivell de França augmentava, així que s’han igualat les forces. A l’OK Lliga també han canviat algunes coses i aquesta temporada qualsevol equip pot guanyar a qualsevol equip.

A la lliga aneu quarts, però força lluny del líder Saint Omer. L’objectiu era la lliga o anar creixent?

L’objectiu allà és construir un equip de mica en mica, no de cop i volta, per anar acostant-nos al títol. L’any passat va guanyar la lliga el Quevert i enguany és líder el Saint Omer. Són dos equips molt potents on els jugadors francesos són de selecció i tenen bastants estrangers. El Saint Omer té fins a 5 estrangers amb algun de nacionalitzat. Per tant, de moment estan per sobre. La Vendéenne l’any passat va quedar en cinquè lloc i aquesta temporada es volia aspirar a una mica més. Enguany anem quarts i som a quarts de final de la CERS, tot i que l’objectiu del club no era tant aquesta competició, sinó la lliga i la Copa de França, on ja som a la final a quatre i ens enfrontarem en semifinals contra el Quevert.

I el francès com el portes?

Bé, bé. Al principi costava però gramaticalment és molt semblant al català. El que costa més és la fonètica. Pronunciar-lo bé i entendre’l costa un xic, però si un hi posa de la seva part se n’acaba sortint.

I d’aquí Catalunya què enyores?

Evidentment, la família. Esportivament, a França em sento realitzat. Ja sabem que l’OK Lliga és la millor del món i des d’allà la vaig seguint. Sempre miro què fa el meu exequip, l’Igualada, i els equips on hi tinc amics, amb els quals vaig parlant regularment.

Com veus aquesta OK Lliga des de la distància?

L’OK Lliga està molt irregular i es donen resultats de tot tipus. Ho veig, per exemple, amb el Noia, que va fer una mala primera volta i ara ha aconseguit una bona ratxa de victòries. El Blanes sembla que ara li està costant, el SHUM està patint amb pràcticament el mateix equip que el va portar a ser revelació l’any passat, el Lleida que acaba de pujar i està fent una gran temporada tot i no haver-se reforçat, el Barça que tot i ser un equipàs no acaba de rutllar... També veig el nostre rival de la CERS, un Vic a qui l’any passat no li van sortir les coses però que enguany, amb el retorn de Pujalte i jugadors de qualitat, torna a estar a dalt. A més, s’ha reforçat amb grans jugadors com Rocasalbas o Cristian Rodríguez i té un gran porter.

Què destacaries de l’hoquei francès i de França?

Bé, l’hoquei francès està augmentant el nivell gràcies en part a l’arribada de jugadors de fora. A més, hi ha moltes ganes de seguir creixent i aprenent. Allà el món de l’esport és molt diferent, no està tan valorat com aquí i això fa difícils algunes coses, però bé, allà els pavellons s’omplen, la gent respon i s’agraeix. I de França, dir-te que el lloc on estem ens agrada, la gent és oberta i ens han ajudat molt a integrar-nos. Estem molt contents.

I l’aventura per França, continuarà l’any vinent?

De moment m’ho plantejo any a any. Ara mateix no sé què passarà l’any següent. Aquest primer any era per provar i a final de temporada valoraré què faig, però de moment l’experiència és positiva.

Edu, moltíssimes gràcies pel teu temps i molta sort en aquesta eliminatòria de la CERS i amb la teva estada a França.

Gràcies a vosaltres i fins la propera!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta