dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Entrevista a Marc Nuri Pradell, jugador del CP Taradell

Aquest dissabte, Taradell i FM Oviedo juguen un partit clau per la permanència

3 de maig de 2013
  • Noticia foto

    Marc Nuri en un partit d'aquesta temporada amb el CP Taradell (Foto 1/2)

    Foto: CP Taradell

  • Noticia foto

    La plantilla del CP Taradell (Foto 2/2)

    Foto: Hockey Asturias

Aquest diumenge, CP Taradell i FM Roller Oviedo disputen un dels partits més importants de la temporada, ja que es juguen l’única plaça de descens de la Primera Divisió. Aprofitant l’avinentesa, hem parlat amb Marc Nuri Pradell, un dels joves jugadors de l’equip osonenc. Té 20 anys i juga molt bé a hoquei, esport que combina amb els seus estudis universitaris. Ha jugat tota la vida al CP Vic i enguany s’ha enrolat en aquest il·lusionant projecte que busca consolidar-se a la categoria de plata de l’hoquei sobre patins.

Marc, parla’ns una mica de tu, com vas començar en aquest món de l’hoquei sobre patins?

Vaig començar a patinar als 3 anys. Els pares em van portar a l’escola de patinatge del CP Vic i va ser en agafar un estic per primera vegada quan els meus pares van veure que el meu esport seria l’hoquei patins.

Vas passar tota la base al mateix Vic, oi? Què destacaries d’aquesta etapa de la teva vida?

La base adquirida durant tota l’etapa que vaig estar al Vic va ser molt important per a mi i una gran experiència que, a més a més, m’ha servit moltíssim i em servirà també de cara al futur.

A més dels títols que vas guanyar durant aquella època al Vic, quins records guardes?

La veritat és que sempre recordaré amb molt d’afecte tota aquella etapa, però si haig de destacar una temporada seria la 2004-2005. Aquell any vam quedar subcampions de Catalunya i campions d’Espanya. Teníem un gran equip format per 5 dels que ara estem al CP Taradell de Nacional Espanyola: l’Eduard Genís, l’Albert Benito, en Marc Soler, l’Eudald Bover i jo mateix. També hi havia l’Elagi Deitg, que ara juga a l’Igualada i en Roger Amorós.

Què significa per tu el Vic?

El Vic significa més de la meitat de la meva carrera com a esportista. Abans era el meu club i m’encantava lluir el blanc i el vermell, però al marxar cap al Taradell això va anar quedant enrere, tot i que en tinc molts bons records.

Actualment, compagines els estudis i hoquei. És complicat?

Sí, ara mateix estic estudiant a la UVic, estic a 3r curs de Comunicació Audiovisual i ho compagino amb el CP Taradell. Entrenem tres dies a la setmana i la veritat és que puc compaginar l’hoquei i l’estudi perfectament, en gran part perquè Taradell està a tocar de Vic, a uns 10-15 minuts amb cotxe, així que el desplaçament tampoc em suposa cap molèstia.

Com va sorgir el projecte del Taradell i com va ser que decidissis enrolar-t’hi?

Doncs se’ns va plantejar l’oportunitat de jugar en una categoria superior a la que estàvem en el Vic (Nacional Catalana) i a més hi havia la possibilitat de seguir jugant amb l’equip de tota la vida. Així que tant l’Edu, com en ‘Beni’, en ‘Sule’, en Bover i jo vam decidir marxar del CP Vic i començar una nova experiència amb el Club Patí Taradell.

Va costar deixar el Vic? Vas tenir l'opció de seguir allà?

Al principi em costava de fer-me’n a la idea, ja que havia sigut el club on havia jugat tota la meva vida. Em van proposar de quedar-me i seguir jugant al Nacional Catalana, però una oportunitat com la que m’oferia el CP Taradell de jugar en una categoria per sobre em va fer decidir ràpidament.

I ara, mesos després, com valores l’experiència d’aquest primer any en aquesta dura Primera Divisió?

La valoració que en trec d’aquesta primera temporada a Nacional Espanyola és molt positiva. He pogut comprovar que els equips que estan en aquesta categoria no hi són perquè sí, són equips que exploten al màxim les seves possibilitats. Poden ser més o menys bons, però cada equip té una manera pròpia de jugar que els fa estar en aquesta categoria. Cada partit és una lluita i si et descuides un segon ets pell. Però en fi, a base d’anar cometent errors, ja et dic jo que acabes aprenent el que has de fer i el que no has de fer.

És pesat fer els desplaçaments que heu de fer? Astúries, Madrid, Galícia...

En absolut, els desplaçaments no se’ns han fet gens pesats. Al ser el primer any, estàvem molt il•lusionats d’anar a jugar a fora. És la primera vegada que ens trobem amb sortides així llargues per anar a jugar a fora i és per això que fins i tot ens agradava quan s’acostava un desplaçament.

Enguany, a la lliga sempre heu fet resultats molt ajustats, però gairebé sempre acabeu perdent pels pèls. Què us passa? Com ja he comentat abans, el que marca el partit són petits detalls. Normalment, solen ser moments en què desconnectem del partit, i és precisament en aquest instant quan el rival aprofita l’ocasió per marcar-te gol. A banda d’això, els àrbitres tampoc és que ens hagin ajudat massa.

Què destacaries del teu equip i dels teus companys?

Són tots uns personatges! Som un equip molt unit. Us puc assegurar que tot i les derrotes que hem hagut de patir segueix el bon rollo al vestidor. Si no fos per això, no sé pas que faríem! Som un equip amb molta esperança i no ens donem mai per vençuts encara que la cosa es compliqui. Intentem lluitar en cada partit i entrenar a consciència per sortir de la zona de descens ben aviat.

L’altre dia amb el Sant Cugat vau guanyar. La victòria era clau per seguir aspirant a mantenir-se, oi?

Sí, era un partit importantíssim. El ‘míster’ va adaptar l’entrenament de cara a aquest partit. Vam entrenar fort, com cada setmana, i per fi vam poder sumar els primers 3 punts de tota la temporada a casa, al Pujoló. Ens va fer molta il•lusió poder donar aquesta alegria a les persones que vénen cada partit a veure’ns jugar a casa.

I ara arriba un altre partit a casa, una autèntica final amb l’FM Roller Oviedo. Si perdeu ho tindreu molt complicat i si guanyeu no hi haurà res fet, però serà un pas de gegant. Com plantegeu el partit?

Com bé dius, aquest partit serà com una final, però estic convençut que tot l’equip sortirà a la pista com lleons. Si tot això es compleix no tinc cap dubte que podem sortir de la posició de descens.

Com heu treballat aquesta setmana?

Vam entrenar dilluns com és habitual, tot fent una mica de físic. Dimecres, tot i ser festiu, vam fer una sessió d’entrenament pel matí i després vam anar a esmorzar tot l’equip. I aquest dijous fèiem l’últim entrenament per acabar de preparar el partit de dissabte a les 6 de la tarda.

Explica’ns a quins jugadors d’hoquei admires.

Doncs et diré Lucas Ordóñez, un jugador boníssim tècnicament i, a més de ser un lluitador nat. I si com a jugador d’hoquei és bo, encara és milor com a persona.

Ja per acabar Marc, quin es el teu futur a curt termini?

M’agradaria molt seguir a Nacional Espanyola amb el Taradell. És un club on estic molt bé i no m’agradaria canviar-lo per res. El repte que tinc, de moment, és sumar tres punts aquest dissabte. El considero un repte de vital importància. I a nivell personal, en un futur m’agradaria acabar a l’OK Lliga, a qui no li agradaria poder jugar a la màxima categoria de l’hoquei.

Marc, moltes gràcies pel teu temps i moltíssima sort pel partit de dissabte.

Moltes gràcies a vosaltres!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta