dc. 13

desembre 2017

Edició 4115 - Any X



Reportatge

'Ganes d'escriure' #10

16 d'agost de 2013

Mig agost. Tot i estar en ple estiu, el setembre queda prou a prop i en la majoria d’esports ja s’olora l’inici d’una nova temporada. Sense anar més lluny, la lliga de futbol engega aquest cap de setmana, però al nostre esport encara li queden unes llargues vacances. Per increïble que sembli, estem encara a dos mesos de començar una nova OK Lliga, o el que és el mateix, 60 dies. Tant la competició masculina com la femenina i la Primera Divisió se’n van molt enllà, a l’octubre, i només les competicions catalanes començaran abans, el 21 de setembre. El motiu del retard és el Mundial d’Angola que es disputa del 20 al 29 de setembre.

Ja ho he comentat més d’una vegada, però no està de més recordar la suggerència de fer una sèrie de canvis a nivell de seleccions. Un Europeu cada dos anys i un Mundial cada dos anys fan que cada estiu tinguem competició de seleccions. No cal dir que una de les primeres idees hauria de ser fer-los cada 4 anys per donar-los més solemnitat, i així trobar-nos seleccions un any sí i un any no. L’altra suggerència, que sembla que podríem veure efectiva aviat, és la disputa d’Europeus i Mundials al juny, a finals de temporada. Amb això què guanyem? Doncs, bàsicament, guanyem temps ja que els jugadors seleccionats no hauran de fer llargues preparacions al venir ja rodats de la lliga, i també perquè la lliga següent podrà començar molt abans. Personalment, penso que qualsevol esport seriós, per seguir sent precisament seriós, ha de començar la lliga durant el mes de setembre com a molt tard.

Quan penso en l’hoquei sobre patins i la gent que el segueix, penso en els que en som fanàtics, en el sentit més positiu de la paraula, i en la gent que el segueix d’una manera més allunyada, que no va a tots els partits, que no ho segueixe tot, però que més o menys paren atenció, en especial en els moments claus d’una temporada. Doncs bé, quan recordo que la lliga comença a mig mes d’octubre, m’imagino aquest segon grup d’aficionats mentre llegeix la premsa a finals de setembre -quan la majoria de coses ja estan en marxa-, i buscant sense sort resultats d’hoquei. O l’imagino arribant a la feina un dilluns i demanar a algun company o companya: Què ha fet el Noia aquest cap de setmana? Com va l’Igualada aquest any? I tot seguit imagino aquest company o companya, més ficats en el tema, dient-li que encara queden tres setmanes per començar la lliga mentre el nostre aficionat posa cara d’incredulitat.

Un altre tema per parlar és el de les seleccions, perquè algú em podria respondre “ei, la lliga comença tard, d’acord, però tindràs un Mundial del 20 al 29 de setembre”. Sí, és cert, però jo li preguntaria, “el veurem per televisió?” O haurem de viure de notes de premsa i de quatre fotografies? Tiro de memòria, però un dels millors Mundials, sobretot per l’impressionant suport des de les graderies, va ser el d’Argentina 2011 i per les raons que siguin no el vam veure per televisió. Em sembla recordar que tan sols un canal, Marca TV, va decidir a última hora retransmetre en directe la grandíssima final que va ser Argentina – Espanya. Fa pocs dies Marc TV va morir, per tant entenc que haurem de confiar que Teledeporte ens ensenyi alguna cosa d’aquest Mundial, almenys els enfrontaments que realment valen la pena, perquè no ens enganyem, la lligueta inicial és paper mullat i el que realment interessa són les semifinals i la final. Desconec com està el tema televisiu ara mateix, però de debò que desitjo que es faci per televisió. Per televisió, i no per Internet, que no té cap mena de glamur.

Tot i que seguiré el Mundial com pugui, també haig de confessar-vos a nivell personal que els Europeus i els Mundials no m’acaben de donar trempera perquè hi trobo a faltar la meva selecció, la de Catalunya. Que ningú s’enfadi ni encarregui cap exorcisme, tot plegat és una qüestió de sentiments. No cal repetir, o potser sí, el discurs de sempre dient que Catalunya donaria molt més valor i competitivitat als Mundials i als Europeus, perquè tothom ho sap de sobres, fins i tot els que són contraris a la participació de la selecció catalana perquè prefereixen mantenir una lleialtat a no se sap ben bé qui abans que donar un impuls bestial al nostre esport. Us asseguro que la participació de Catalunya a un Mundial o a un Europeu seria molt positiu i a nivell de mitjans de comunicació ocuparíem portades, encara que en alguns mitjans fos per vendre-ho com la fi del món o com la causa de l’atur i de la falta d’inversions estrangeres al nostre país. Però bé, tots sabem que la participació de Catalunya passa per la independència. Mentre això no passa, màxim respecte per totes, (totes!) les seleccions que seran a Angola, on desitjo que guanyi l’equip que faci l’aposta més decidida per oferir un joc ràpid, espectacular, ofensiu i amb gols.

Tinc ganes, moltes ganes, que comenci la temporada 2013/14 per veure la Lliga Sub’23 en marxa. Com a espectador em sembla una idea fascinant que recordo vagament haver vist ja fa molts anys quan jo era un nen. Poder viure una lliga paral·lela a l’OK Lliga amb els mateixos equips i calendari em sembla molt engrescador i una bona idea per reactivar l’hoquei. Llàstima que hi faltin Liceo i Cerceda, però entenc que els desplaçaments dels seus sub’23 seria un cost inassumible si cada dos per tres cal desplaçar-se a Catalunya. En tot cas, anar a veure un Vic – Barça o un Reus - Vilanova, per posar dos exemples, amb una prèvia d’un altre Vic – Barça i un altre Reus - Vilanova de jugadors joves em ve molt de gust. En part perquè m’agrada molt l’hoquei i a vegades un sol partit se’m fa curt, i més des del canvi de normes que ha fet que els partits siguin menys llargs a l’haver-hi menys faltes. Estic segur que descobrirem jugadors boníssims que fins ara jugaven amb molt menys públic que el que tindran ara abans d’un partit d’OK Lliga. D’aquí un any tots tindrem noms de joves jugadors al cap, ja ho veureu.

L’única cosa que demanaria és que entre el partit de la Lliga sub’23 i el d’OK Lliga no passi gaire estona. En principi, a les bases de la competició, es diu que els equips d’OK Lliga tindran la pista 35 minuts abans del partit per escalfar. Estaria bé, doncs, que tan bon punt el partit Sub’23 acabi, els jugadors d’OK Lliga ja comencessin l’escalfament. Per què ho dic tot això? Perquè com passi gaire estona entre un partit i l’altre matarem l’invent. Si els partits vénen pràcticament seguits un darrere l’altre vindrà molt de gust veure’ls tots dos. Com algú s’il·lumini en excés i decideixi que entre un partit i l’altre hi ha d’haver, per exemple, una hora entre mig, malament anirem. Perquè si em miro el primer i em diuen que falta una hora pel segon, marxaré. Perquè si vull veure el partit d’OK Lliga i em ve de gust el Sub’23, però em diuen que llavors m’hauré d’esperar una hora, doncs hi aniré quan comenci el segon partit. No sé si m’explico.

I bé, acabo amb un petit recordatori personal per a una persona que aquesta setmana ens ha deixat als 90 anys. No és ningú conegut, una persona anònima com tantes d’altres. És l’avi d’un amic d’infància amb qui fa molts anys anàvem a veure hoquei i sempre ens portava en cotxe. Fins i tot quan el meu amic va deixar d’anar als partits, em va seguir portant a hoquei on s’ho passava d’allò més bé. Ara ja fa molts anys que no hi anava però puc afirmar que, possiblement, és un dels responsables que a mi m’agradi tant aquest esport, tot i que reconec que als inicis gairebé no miràvem res del partit i el meu amic i jo ens passàvem l’estona jugant per dins i fora del pavelló. Fins i tot, ho confesso, un dia vam fer aturar un partit de Divisió d’Honor quan ens va caure una pilota dins la pista. Les meves més sinceres disculpes i una abraçada d’agraïment etern per l’Alfons.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta