dt. 17

octubre 2017

Edició 4058 - Any X



Reportatge

'Ganes d'escriure #11: Comença el Mundial d'Angola'

27 de setembre de 2013

Després de setmanes de preparació, els equips ja són a Angola i aquest divendres comença el Mundial d’Angola d’hoquei sobre patins amb els partits Espanya – Xile (18.15 h) i l’Argentina – Portugal (22.15 h)...

No patiu, que el Mundial ja ha començat fa dies, no ho heu pas somiat! Però aquest podria molt ben ser el començament d’un article sobre el Mundial d’Angola perquè la pura realitat és que ara ve el més interessant, el que s’ha disputat fins ara del Campionat del Món ha estat més o menys sobrer i, sobretot, previsible. Us puc fins i tot assegurar que la gran part d’aquest escrit l’he realitzat abans de finalitzar la primera fase, perquè ja sabia que no l’hauria pas d’enviar a la paperera. Tot i que haig de dir que he quedat força fotut amb l’eliminació d’Itàlia i m’he vist obligat a fer uns retocs, abans de dinar, a aquest article que tenia planejat publicar la passada matinada. Sincerament,no comptava massa amb Itàlia en la lluita pel títol, però estava convençut que estaria entre els quatre primers. Bé, intentaré no ser negatiu en aquest article, perquè les semifinals que veurem divendres són realment d’alt calibre, apassionants, i tinc moltes ganes de veure-les, en especial l’Argentina - Portugal. Per molt que Xile hagi arribat aquí de forma sorprenent tombant Angola i Itàlia, no el veig capaç de vèncer a Espanya. Però segur que tindran una il·lusió màxima que pot fer el partit prou interessant.

Tiro enrere. Recordo haver vist per primera vegada enfrontaments entre les quatre grans seleccions del món (Espanya, Portugal, l’Argentina i Itàlia), sent jo força jove, als Jocs Olímpics de Barcelona’92, a la subseu Olímpica de Vic. Allà hi jugaven tots excepte Espanya, que ho feia a Sant Sadurní d’Anoia. Els enfrontaments entre els tres equips van ser espectaculars, crec que mai fins aleshores havia vist hoquei d’alt nivell pel que fa a seleccions. Portugal – Argentina, Itàlia – Portugal, Argentina – Itàlia. Quins partidassos! Allà hi vaig descobrir un José Luis Páez molt jove que, com ja vaig explicar un dia, el van canviar en un moment del partit i el van haver d’auxiliar mentre ell s’estirava sobre el banc de fusta perquè estava exhaust de l’esforç físic, de la calor d’aquell estiu del 92 i d’un partit que era un anar i venir sense treva. Hoquei ofensiu al màxim. Perquè tots volien guanyar fos com fos. També recordo haver passat una jornada seient al costat d’un dels germans Cairo, crec que el més gran, que venia a veure els seus germans Gabriel i Pablo. Si no em falla la memòria, és clar. Crec que vaig aprendre més d’hoquei en aquell parell d’hores que en tots els anys anteriors. Certament, els enfrontaments actuals entre les grans seleccions no són tan bestials com els que vaig veure –això em sembla-, però sí que es conserva l’instint de voler guanyar sí o sí, i una qualitat única en cadascun dels jugadors. En aquells Jocs, com en tots els Mundials i Europeus, estava molt clar què passaria fins al tram final, però els quatre grans no volien perdre ni a la fase prèvia. La meva gran decepció va ser no poder accedir a la final del Palau Blaugrana i em vaig quedar amb les ganes de veure el que va acabar sent un partit ja històric entre l’Argentina i Espanya. Fisn i tot i havia reventa, imagineu!, reventa en un partit d’hoquei! Ens demanaven unes 20.000 pessetes per entrada, el que ara serien gairebé 200 euros.

Tornem al present. Sí, el que ha passat fins ara al Mundial ha estat francament molt avorrit perquè, amb l’excepció de la derrota d’Itàlia, les semifinals sebmlaven pràcticament definides des del mateix dia que es va sortejar el calendari. Potser algú s’empiparà en llegir això, perquè en l’esport tot costa, però jo ho veig així. Espanya, Portugal i l'Argentina han arribat aquí sense haver-se d'esforçar. Deixa’t estar que si l’hoquei francès ha millorat, que si Brasil té grans jugadors, que si Angola ha fet un gran equip i tindrà 12.000 espectadors animant-los... Detalls, detalls. Sí que han millorat aquests equips, i tant!, i és per celebrar-ho perquè significa que estan fent una gran feina a la base, però de moment només han millorat prou com per evitar les golejades d’altres èpoques. Els falta alguna generació més per atrapar els grans. De tant, en tant, però, apareix una sorpresa agradable com la de Xile o la d’aquella Holanda que l’any 1991 es va carregar Espanya. Un exemple d’aquest domini, sense anar més lluny. Ahir dijous, durant l’Espanya – França de quarts de final, comentaven a Teledeporte que Espanya i França han jugat 83 ocasions al llarg de la història i sempre, sempre, ha guanyat el combinat espanyol... amb això queda tot dit. Al final sempre hi ha els mateixos, els de sempre, i m’ensumo que fins i tot podria dir-vos l’ordre en què quedaran uns i altres. Va, m’hi llanço, tot i que aquí sí que no hi ha res escrit i la imprevisibilitat dels duels entre els tres grans que queden fa molt difícil saber què passarà: 1.-Espanya 2.-Portugal 3.-Argentina 4.-Xile. Aquesta seria la meva aposta, però tampoc m’hi jugaria ni un euro. Bàsicament, perquè sóc incapaç de dir-vos quina de les grans seleccions està més ben preparades. S’han entrenat de valent, sí, ja m’ho imagino, i han fet molts amistosos, però fins ara no s’han pogut posar massa a prova i, desenganyem-nos, han jugat a mig gas, cosa que s’agraeix, perquè almenys no hem presenciat les golejades patètiques d’altres campionats en què la diferència de gols era important. L’Argentina, Itàlia i Espanya començaran a treure tot el que porten dins en aquestes semifinals de divendres. Oblideu el que hagueu vist o sentit fins ara, ara comença el millor.

La millor notícia és que Teledeporte hagi fet partits en directe, en aquest els d’Espanya. També s’han pogut seguir per Internet a través del FIRS. Pel que fa als de Teledeporte, cal dir que s’han ofert amb una qualitat més que notable, amb una bona narració d’Àngel Cárceles i els bons comentaris d’Alberto Borregan. Els felicito per la seva feina, perquè no és fàcil retransmetre partits amb tan poca emoció pel que fa al resultat. M’ensumo, això sí, que ells s’ho estan passant superbé, com dedueixo per les seves piulades a la xarxa. M’agrada que interactuïn amb d’altres usuaris. I més bé que s’ho passaran durant les semifinals i la final on ja hi haurà més emoció. Felicitar també a Teledeporte per la retransmissió. Tan de bo fessin hoquei més sovint, tot i que m’ensumo que no passarà, perquè el més important per la cadena, imagino que és Espanya i no tant l’hoquei patins. El temps dirà.

I bé, per la resta, recomano a tothom que miri les semifinals de divendres. Prometen ser espectaculars, sobretot l’Argentina – Portugal, perquè veurem hoquei del bo. Si fins ara no he recomanat ningú que miri els partits del Mundial d’Angola per evitar que s’emporti una imatge equivocada i avorrida de l’hoquei –si em permeteu la ironia, fins ara qui més promoció ha fet per l’hoquei ha estat l’home de la mopa-, ara sí que recomano, millor dit, obligo qualsevol amant o no amant de l’hoquei a mirar aquestes semifinals i la final de dissabte. Desitjo que hi hagi més públic, perquè des de l’eliminació d’Angola les graderies han afluixat molt. Unes graderies d’uns pavellons genials, déu n’hi do el que han estat capaços de fer els angolesos per promoure aquest Mundial, construint uns immensos pavellons que en alguns moments, com el de la inauguració, han fet molt goig. Us iamgineu tenir pavellons així cada cap de setmana i ben plens a l'OK Lliga? Seria increïble.

Doncs som-hi, que avui divendres comença el Mundial de debò!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta