dv. 15

desembre 2017

Edició 4117 - Any X



Reportatge

13 anys de la Copa del Rei del Blanes

19 de març de 2014

Xavier Serra - El 18 de març de 2001 el Blanes HC aixecava el primer títol de la seva història, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia. Els blanencs no sortien com a candidats al títol. En aquells moments ocupaven la setena posició a la lliga, però va saber donar la campanada i van guanyar el torneig del KO. En aquella edició de la Copa hi havia el FC Barcelona, que partia com a principal candidat al títol, però de prop el seguien l’Igualada i el Reus, que ocupaven la zona alta de la classificació. La resta d’equips van ser el Noia com a organitzador, el CP Vic, el Liceo de la Corunya i el CP Voltregà, que va ser un altre dels revulsius a la final.

No va ser una temporada massa fàcil pel Blanes. Feia poc que havia canviat d’entrenador després de la destitució de Clua. A la banqueta hi va arribar Xavi Albet, que tenia a les seves ordres una sèrie de joves jugadors amb una mitjana de 25,7 anys. Els porters eren Ernest Freixas i Quique Martín, acompanyats a la pista d'Ivan Tibau, Santi Pons, Sergi Roura, Javi Gutíerrez, Kimi Ridaura, Joan Feixas, Miquel Calero i Josep Martos. Els dos màxims golejadors de l’equip i referència al davant eren Pons, amb 27 gols, i Tibau, amb 22.

A una banda del quadre de competició hi havia els enfrontaments entre Liceo i Voltregà i FC Barcelona i Noia, que es disputarien el dia 15 de març. Per l’altra banda del quadre hi havia l’Igualada - Vic i un complicat Blanes - Reus. Del primer quadre va arribar a la final el Voltregà entrenat per Jordi Camps amb uns joves Trabal, Panadero, Teixidó i Armengol, entre d'altres.

El camí del Blanes es va iniciar el divendres 16 de març a les 22.45 hores en el seu duel contra un os dur, el Reus. En aquell Reus hi jugaven Mariotti, Jordi Garcia, Joan Sabater, Joan Carles Vadillo i Alejandro Domínguez. L'entrenador era Josep Maria Barberà. Era l’equip que partia en una millor situació per passar a les semifinals. Els àrbitres del duel van ser Molina i Gustems. El partit va ser dominat pels blanencs tot i que es va haver de resoldre als penals. En una primera part dominada pel Blanes van marcar Calero i Martos situant un 2-0. Ja en el segon temps es va recuperar el Reus i Garcia va situar el 2-1  minut 28, però Calero al minut 30 marcava el 3-1. Encara hi hauria temps suficient perquè el Reus aconseguís l’empat al minut 42 després dels gols de Domínguez i Mariotti. Tot quedava en mans dels penals, que van somriure al Blanes. Santi Pons i Joan Feixas eren els protagonistes en marcar els seus penals. Pel Reus només ho faria Mariotti.

Un cop superats els quarts, a semifinals no ho tindria gens fàcil perquè arribava un altre rival dur, l’Igualada. Segon a la lliga, tenia una plantilla amb homes com Càceres, Jordi Guillén, Eduard Polan, Jaume Llaverola o Santi Carda, entre alguns dels noms més destacats. Albert Folguera s’asseia a la banqueta. Va ser un partit dur i no es va resoldre fins als instants finals. El Blanes obria la llauna al minut dos gràcies a un gol de Martos. No seria fins als últims 10 minuts de partit que van arribar els altres gols. Al 41 Càceres feia l’empat a u, Santi Pons situava el 2-1 al minut 43. L’empat a dos arribava al minut 48 gràcies a Guillen, però quan tot semblava que els portaria a una nova pròrroga, Santi Pons feia el definitiu 3-2 que els portava a una final per primer cop a la seva història. El Voltregà l’esperava.

Els dos equips eren la sorpresa de la final. De fet, cap dels dos entrava a les travesses per ser el guanyador de la Copa, gairebé ni per disputar la final. A més, Jordi Camps tenia el problema de dues baixes importants com la de Xevi Armengol que justament es casava aquell dia, i de Viñas sancionat. Els àrbitres van ser Vidal i Garcia.

El partit va començar amb avantatge pels de Sant Hipòlit, que van obrir el marcador al minut 10 gràcies a un gol de Marc Tibau. Però la rèplica vindria al minut 19 quan Joan Feixas aprofita una bola de Freixas per batre a Trabal. La clau del partit va ser quan faltaven 5 segons pel descans, Calero va agafar la bola i va situar el 2-1 al marcador. Un gol psicològic.

Ja a la segona part caldria esperar fins al minut 42 quan Santi Pons va fer una passada per darrere la porteria que va aprofitar perfectament Joan Feixas per situar el 3-1. Tot i que el Voltregà va buscar retallar diferències amb una pressió a tota la pista, no seria fins al tram final del partit que aconseguiria marcar. Lluís Teixidó va fer el definitiu 3-2 amb un xut que va sorprendre Freixas, però era qüestió de segons perquè la Copa anés a parar a mans del Blanes. Joan Feixas seria designat el millor jugador de la final.

El Blanes aconseguia així el seu primer títol de la història i el president de l’entitat, Josep Ridaura, va dedicar el títol al vicepresident de l’entitat, Àlex Ros que estava a l’hospital on va rebre la visita de tota la plantilla i una reproducció de la copa. L’homenatge de la població de la Costa Brava seria dimecres amb l’arribada a l’Ajuntament i els parlaments a la balconada dels protagonistes d’aquella gesta de fa 13 anys, un 18 de març de 2001. Només feia 2 anys que el Blanes havia tornat a la màxima competició i ja tenia el primer títol a les vitrines, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia.

  • Font: Xavier Serra

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta