dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Entrevista a Ferran Guimerà, jugador de l'RSV Weil Am Rhein

31 de març de 2014
  • Noticia foto

    Ferran Guimerà juga aquesta temporada a Alemanya

    Foto:

Ferran Guimerà (29 de novembre de1988) és un dels jugadors catalans que se n'ha anat a jugador fora. El principal motiu, com el de tanta altra gent, és trobar una bona sortida professional, però l'hoquei segueix sent una part important de la seva vida. El destí ha estat Alemanya, on treballa i juga al Weil Am Rhein amb la lliga Suïssa. Hem tingut la sort de conversar amb ell perquè ens expliqui una mica aquesta aventura personal.

Ferran, explica'ns quins van ser els teus inicis amb l'hoquei sobre patins.

Vaig començar de ben petit perquè de seguida vaig sentir curiositat per aquest esport. De tant en tant agafava l’estic al meu pare i començava a xutar tot allò que em trobava pel mig. I així va ser com em van apuntar a hoquei a La Salle Bonanova, una escola de Barcelona. Tenia només quatre anys.

I en tot aquest temps has jugat a un bon grapat d'equips, oi?

Doncs sí. Després de La Salle Bonanova vaig anar als Maristes de Sant Joan, després al Club Laietà on jugava i compaginava amb entrenaments al FC Barcelona. Més tard vaig anar al Sant Just, que era un equip juvenil “satèl·lit” del Barça. Un any després vaig arribar al Noia i m’hi vaig estar fins a finalitzar l’etapa de júnior. Allà vam aconseguir el subcampionat de Catalunya i el campionat d’Espanya júnior. El primer any de sènior vaig jugar amb el Piera a Nacional Catalana i després al CP Vilanova fins a jugar a L’OK Lliga. Amb el Vilanova vam quedar subcampions de la CERS. Tot seguit vaig fitxar pel Lloret. Allà vàrem aconseguir l’ascens a l’OK Lliga i vam obtenir el subcampionat de la Copa del Príncep. I el meu últim equip a Catalunya ha estat el CP Taradell. Són molts clubs, però sempre he dit que ser de Barcelona ciutat és una dificultat més alhora d’assentar-te a un equip, perquè la majoria prefereixen jugadors de casa.

I ara ets a Alemanya. Com va aparèixer l’opció d’anar-hi?

A casa nostra, l'hoquei sobre patins cada vegada és més un esport amateur que no pas professional. Per tant, no t’hi pots guanyar la vida i s’han de buscar altres opcions, és a dir, una bona feina. Així que un cop vaig acabar la carrera vaig preferir buscar feina fora a més d'intentar seguir jugant a hoquei. I així va sorgir la possibilitat de treballar a Alemanya en una empresa molt important a escala mundial. Aquest és el primer any que sóc aquí, vaig arribar el passat setembre.

I com és la vida a Alemanya? T'ha costat adaptar-t'hi?

La vida aquí és molt diferent de Catalunya. A quasi totes les feines es comença molt d’hora per poder sortir abans a la tarda i tenir-la lliure per fer coses o per estar amb família. Els àpats també són bastant mes d’hora, encara que jo continuo vivint amb l'horari català. Pel que fa l’adaptació, no m’ha costat gens, però sí que has de canviar el xip amb l'idioma. De moment parlo en anglès.

I això de viure lluny de la família, com ho portes? Pots anar a casa de tant en tant?

Aquest tema sempre és el més difícil de tots. És complicat estar separat dels familiars i dels amics, però tinc la gran sort que va venir amb mi la Cristina, la meva parella. Aquest Nadal vaig venir a passar les festes, però no tinc gaire temps per venir a Catalunya perquè els caps de setmana hi ha partits. Afortunadament, són ells que solen venir a veure'm.

I es pot viure de l'hoquei a Alemanya?

No, com t'he dit abans, vaig venir principalment per trobar feina de la meva professió. Aquí es pot dir que jugo a hoquei per diversió i no per guanyar-m’hi la vida. No pots viure de l'hoquei enlloc, crec jo, en aquests moments.

Jugues al Weil alemany, però jugueu la lliga Suïssa, com és això?

Sí, jugo a l'RSV Weil Am Rhein, una població que es troba situada a només 5 quilòmetres de Basel (Suïssa) i a 5 quilòmetres de França. La zona és anomenada Dreiland perquè hi ha el vèrtex d’unió entre els 3 països: Alemanya, Suïssa i França. Per aquest motiu, fa anys que el club va demanar permís a la federació suïssa per poder participar en la seva lliga per no haver de fer desplaçaments de 7 hores a l'Alemanya interior i nord. D’aquesta manera, només hem de fer desplaçaments màxims de 2 hores i això ens beneficia.

A la lliga suïssa hi ha 10 equips. El nivell d’hoquei és diferent que el de Catalunya, però en tots els equips hi ha un parell de jugadors, com a mínim, de fora (Portugal, Espanya, Catalunya, Brasil...) que destaquen per sobre de tots, elevant així el nivell. També hi ha jugadors suïssos amb qualitat, per descomptat. Es pot seguir aquesta lliga a RH News i a la web de la federació suïssa.

Però sembla que el fet de competir a la lliga suïssa us complica una mica l'accés a les competicions europees, oi?

Sí, la copa CERS és un punt d’inflexió en el nostre club. Es pot dir que la federació suïssa no ho permet tot. La primera plaça de la lliga té accés a la Lliga Europea i els altres quatre classificats tenen accés a la CERS. Si el nostre equip estigués en una d’aquestes posicions al final de temporada ens tocaria anar-hi, però el fet és que tenen abans preferència els suïssos pel fet que és la seva lliga. Si algun equip renunciés, llavors podríem optar a jugar-la.

T'has trobat amb més jugadors catalans per aquí?

No, al meu equip sóc l’únic català, però tenim un jugador asturià.

I què em pots dir del teu equip?

El Weil és un equip format per jugadors de diverses edats, des de jugadors amb 18 anys fins a jugadors de 30. Es pot dir que la balança està força equilibrada. Pel que fa al nivell, cada jugador explota les seves millors qualitats dins la pista i en general tots ho fan força bé. També tenim la gran sort de disposar d'un grandíssim porter, que és el titular de la selecció suïssa. En resum, l’equip és bastant complet. Hem anat tot el campionat líders fins a les últimes dues jornades i finalment hem acabat en tercera posició, en zona d'accés al play-off. També et puc dir que ens hem classificat per a la final a quatre de la copa Suïssa, on hi trobarem també el Genève, el Diessbach i el Montreux.

I quins objectius et marques de cara al futur? Tens pensat quedar-te aquí per força temps o potser tornaràs aviat?

De moment encara em trobo en fase d’adaptació, ja que tinc en ment aprendre bé l'idioma d’aquí. Intento pensar el mínim amb el futur, prefereixo centrar-me i gaudir del present i el que hagi de venir ja vindrà.

Segueixes l'OK Lliga des de la distància?

Sí, cada setmana miro els resultats per Internet i també miro els diversos resums que hi ha.

I què creus que es pot fer en països europeus com Suïssa o Alemanya per millorar el seu hoquei i potser igualar-se una mica al nivell de Catalunya, Portugal, Itàlia...

Primer de tot, intentar cuidar la base, ja que normalment aquí l'hoquei base no està dividit per categories. Diguem que només hi ha 3 categories, és a dir, un noi de 10 anys pot jugar contra nois de 18 anys.

Ara que ja portes uns mesos aquí, com es viu l'hoquei a Alemanya/Suïssa? Hi ha públic als pavellons?

La veritat és que en comparació amb Catalunya, l'hoquei està molt més valorat. La gent va als pavellons per veure hoquei, per sopar i per passar-ho bé prenent alguna cosa amb els seus amics. Com que la major part dels equips estan en pobles petits, tothom sol anar als partits i els pavellons s'omplen.

I els mitjans de comunicació parlen d'hoquei a Alemanya?

Als mitjans escrits sol sortir cada setmana un resum dels partits i alguna fotografia. Quant a la televisió, també sol sortir alguna cosa.

I en general, què necessita l'hoquei per ser més mediàtic i perquè tingui més públic i més ressò?

Jo crec que l’hoquei aquí està força valorat, de públic no en falta mai. Crec que Suïssa és un país molt petit i per aquest motiu se’n sent a parlar, d’hoquei. Per descomptat que sempre tindràs l'hoquei gel per davant de tot, perquè Suïssa és un país de neu, però si a partir de petites coses com aquesta entrevista la gent comença a interessar-se per aquesta petita lliga, ja serà molt per l’esport aquí.

Ferran, moltíssimes gràcies pel teu temps, molta sort en aquest tram final de temporada i esperem retrobar-te aviat.

Moltes gràcies a vosaltres!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta