dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Entrevista a Ferran Font, jugador del Club Patí Vic

9 de juliol de 2014
  • Noticia foto

    Ferran Font durant la copa ACHP a Sant Hipòlit (1/5)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    (2/5)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    (3/5)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    (4/5)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    (5/5)

    Foto: Alba Tarrés

Ferran Font, amb només 17 anys, és una de les promeses del Club Patí Vic i de l'OK Lliga. Senzill i humil de caràcter, però descarat a la pista, a aquest jove golejador se li il·lumina la cara quan parla d'hoquei patins, sens dubte, la seva gran passió. Aquesta setmana ha estat presentat al costat de Jordi i hem pogut conversar amb ell. Us convidem a conèixe'l una mica perquè, de ben segur, en sentirem a parlar aquesta propera temporada 2014/15. Ferran, com vas començar a jugar hoquei?

Doncs de ben petit! Gairebé no sabia ni caminar que el meu pare ja em va posar uns patins. Érem a Sant Hipòlit. Fa molts anys que jugo al Vic, però vaig començar allà. Quan era aleví de primer any, amb nou o deu anys em van trucar del Patí Vic perquè estaven interessats en mi, en vam parlar a casa i ens vam decidir a venir. I des de llavors que no m’he mogut.

I aleshores et pensaves que un dia arribaries al primer equip?

Pensar-m’ho no, perquè sabia que era molt difícil, però des de sempre ha estat la meva il·lusió. M’ha sortit bé de moment i espero que hi hagi continuïtat.

Tot just tens 17 anys i vas debutar molt jove amb el primer equip del Vic, oi?

Sí, va ser a la Copa CERS el 24 de novembre de 2012, amb 16 anys acabats de fer! El meu aniversari és el 12 de novembre. Aquell vam jugar a casa contra el Weil i vaig fer un gol. Vaig estar molt content. Amb l’OK Lliga vaig debutar més endavant contra l’Alcoi i aquell dia vaig poder fer dos gols.

Sembla que ara els equips miren molt més a la base, potser per la crisi i els pocs diners que hi ha?

Sí, potser si fóssim deu anys enrere encara no hauria tingut l’oportunitat de debutar a l’OK Lliga sent tan jove. En tots aquests anys són pocs els que han aconseguit arribar al primer equip, els exemples més recents potser són en Titi Roca, en Mia Ordeig, en Sergi Fernández... Penso que a la base dels equips d’hoquei sempre hi ha jugadors molt bons, però sovint se n’han d’anar a jugar fora per falta d’oportunitats.

El teu primer any amb el Vic has jugat a estones, però Déu n’hi do els gols que has fet. Fins i tot un parell de hat-tricks...

Sí, en total he fet una dotzena de gols, aproximadament. Vaig fer un hat-trick a Igualada i un altre aquí casa davant del Vilanova. Em va fer especial il·lusió el de Les Comes perquè és una pista històrica. Vaig sortir-ne molt i molt content. Això dels gols va com va, a vegades tens la sort de cara i a vegades no hi ha manera que la bola entri.

Després del teu debut, en quin moment t’adones que la cosa va bé i que tens recorregut al primer equip del Vic?

Me n’adono a mesura que les coses em van sortint bé als entrenaments. Aquesta passada temporada ja he entrenat sempre amb el primer equip i, de mica en mica, l’entrenador, en Ferran Pujalte, m’anava donant cada cop més minuts i, sobretot, confiança. Tot plegat fa que cada cop tingui més i més ganes d’entrenar i aprendre.

És molt exigent en Ferran Pujalte?

És molt exigent, però ell sempre et dóna confiança i et diu que si dins la pista veus que pots fer una cosa, que la facis sense por. Si tens clar que pot sortir bé, sempre et diu que ho intentis. En aquest sentit et dóna confiança. A més, sempre t’anima molt, cosa que fa que et sentis segur i que les coses et surtin més bé. En Pujalte és un entrenador amb molt de caràcter.

I a més de l’hoquei què més fas?

Estic treballant. Després d’acabar l’ESO vaig estudiar un mòdul i ara faig de jardiner aquí Vic mateix en una empresa. Treballo de matins i la tarda la dedico tota a l’hoquei! Aquest any també entrenaré un equip de Prebenjamí Iniciació. Serà el meu primer any com a entrenador de la base. Entre això i els tres o quatre entrenaments amb el primer equip, passo un munt d’hores al club.

Ets molt jove però ja comences a tenir un bon palmarès.

De moment he aconseguit dos campionats d’Espanya i un Campionat de Catalunya amb el Club Patí Vic. Amb la selecció he guanyat dos europeus.

Quan vas començar a anar a la selecció d’Espanya? Com és l’experiència?

Des del primer any d’infantil que hi vaig. El primer cop que em van convocar em va fer moltíssima il·lusió. Va ser dur, tot sigui dit, perquè jo era dels petits i em costava força, t’exigeixen molt. Ens entrenava en Catxo Ordeig. Anar amb la selecció m’agrada t’ofereix l’experiència única de jugar europeus i mundials. Aquest any també he anat a la Copa Llatina amb la selecció sènior que entrena en Quim Paüls. Aquí ja es nota una diferència gran perquè encara que sigui un torneig sub’23, la majoria de jugadors que participen a la Copa Llatina ja juguen a la màxima categoria al seu país. Vulguis o no, es nota molt. A vegades un simple any o dos de diferència fa que el nivell sigui molt diferent.

Selecció espanyola o catalana?

Encara no m’he aturat a pensar-ho. Si em fan anar amb l’espanyola hi vaig i si em diuen d’anar a la catalana també hi aniré. Però sincerament, és un tema amb el qual no he pensat encara. Si més endavant es planteja el dilema, ja hi rumiaré.

També has disputat la primera edició de la lliga sub’23, què t’ha sembla l’experiència?

Sí, a més de jugar amb el primer equip he jugat lliga ACHP sub’23 i amb el júnior. Ho anàvem compaginant bastant. A la lliga sub’23 hi he jugat més durant la primera volta. Parlant amb els meus companys coincidim que aquesta lliga és molt interessant perquè jugues just abans dels partits d’OK Lliga i això ja fa que hi hagi una mica més de caliu als pavellons. A més, és una lliga competitiva amb grans jugadors. El fet que el sistema sigui de lliga regular també agrada perquè estem acostumats a fer grups i campionats en les categories de base. La Copa sub’23 que van fer a Sant Hipòlit també va estar molt bé, hi havia un gran ambient.

L’any que ve ja estaràs 100% al primer equip? Quin tipus de contracte tens?

En principi sí, estaré sempre amb el primer equip, però si cal em faran baixar. I pel que fa al contracte, aquest any he signat un contracte per tres anys.

Com és això de jugar al costat de veterans com en Titi Roca, en Mia Ordeig, en Roger Rocasalbas, en Romà Bancells...

S’aprèn moltíssim d’ells. En saben moltíssim! A més, quan t’han de tocar el crostó te’l toquen i quan t’han de donar ànims també ho fan. Tinc la sort que aquí ens portem tots molt bé i tots ens tenim prou confiança tant dins com fora de la pista.

Enguany fitxeu en Roger Presas del SHUM i en David Torres del Cerceda. Un equip ben jove.

Sí, amb els dos ja he coincidit a la selecció, així que ja ens coneixem i sabem jugar junts. Amb en David Torres van anar a disputar el mundial de Colòmbia l’any passat. Amb ell, en Cristian i jo farem l’atac del Vic i intentarem fer tants gols com puguem. Jo crec que tindrem un equip molt equilibrat enguany. Tindrem jugadors com en Titi, en Mia o en Romà, que et donen la veterania necessària, i els joves que entrem amb molta il·lusió i força.

I personalment, com et veus l’any vinent?

El meu rol crec que serà sent el mateix. Aniré entrenant al màxim i intentaré agradar a l’entrenador per jugar el màxim de minuts possibles. A l’equip són molts i tot i que segurament ja estic més adaptat que la temporada passada, el temps dirà si les coses sortiran més o menys bé. Intentaré aprofitar totes les oportunitats que em donin.

Quins objectius et marques?

Els objectius són millorar molt i ajudar al màxim l’equip. El temps i la feina feta ja diran si hem d’estar més amunt o més avall i si hem de guanyar algun títol.

De petit o fins i tot ara, quins han estat els teus ídols, en quins jugadors t’has emmirallat?

Un dels jugadors que admirava més és en Jordi Corominas, gran davanter del Vic que feia un munt de gols. Des de petit també m’ha marcat molt en Dani Rodríguez. Ara som amics i fins i tot m’havia fet d’entrenador.

I, ja que parles d’entrenadors, a quin destacaries?

Em va ajudar molt en Gerard Pujol, que ara entrena al Maçanet i és qui em va fer venir aquí Vic amb ell. M’ha entrenat un parell d’anys i sempre m’ha ajudat molt. Va intentar endur-se’m a Maçanet, però per ara vull seguir al Patí Vic.

Com et definiries com a jugador? Quins són els teus punts forts i què creus que has de millorar?

Haig de millorar molt en defensa, encara em falta molt. És un punt on m’insisteixen molt perquè millori i ho intento dia a dia. El nostre és un equip que treballa molt defensivament i ja porto un parell d’anys treballant i millorant en aquest aspecte del joc. Amb els veterans de l’equip se n’aprèn molt. En atac m’agrada quan el partit es dispara i hi ha contraatacs i ocasions a dojo.

Tens la sensació que tot i la teva joventut i que encara tens molt per aprendre, alguns equips ja comencen a tenir clissat el teu joc?

Suposo que cada cop m’aniran clissant més, però això passa amb tots els jugadors. El món de l’hoquei és tan petit que ens coneixem tots perquè ens hem enfrontat moltes vegades. Intentaré sorprendre sempre que pugui i quan no, caldrà espavilar-se. Això que em preguntes s’observa molt en les faltes directes, en què tant jugadors com porters són molt estudiats. Durant la setmana es miren molts vídeos. A vegades tires un penal amb una idea i a mig fer ja veus que el porter t’està tapant i has d’improvisar una mica. Picar una falta directa és molt difícil, però també hi influencia molt el teu estat d’ànim i confiança. Són molt importants les faltes directes, aquesta passada temporada n’hem fallat força, així que les haurem de millorar, però bé, si no ens entren haurem de fer els gols d’una altra manera.

Un dels al·licients de l’any que ve serà debutar a la Lliga Europea, oi?

Sí, i tant! Quan penses que et pot tocar anar a pistes com les del Porto, el Benfica o el Valdagno, entre d’altres, fa molta il·lusió. És un altre món. Jugar contra un equip gran motiva moltíssim, més si és de fora, perquè equips com el Liceo, el Reus o el Barça saps que els trobaràs cada any, en canvi els grans equips europeus no te’ls trobes pas cada dia.

Parlant del Barça, no t’han pas fet cap oferta, ja?

Em van telefonar un cop quan era infantil, però vaig decidir quedar-me i estic content de la decisió perquè ara per ara aquí hi estic molt bé.

Com et mantens en forma durant l’estiu?

Comencem la pretemporada a l’agost. Mentrestant, el preparador físic ens ha fet un programa per anar treballant durant l’estiu, cadascú pel seu compte, ja sigui anant al gimnàs o a córrer. Com que també aniré a la preselecció de l’europeu sub’20 del 7 a l’11 de juliol, crec que estaré a punt quan comenci la temporada.

La pregunta del milió: què ha de fer l’hoquei sobre patins per créixer i arribar a més gent?

Jo crec la clau és la televisió. En temps de crisi els patrocinadors han baixat molt, però crec que si les televisions fessin més partits, hi hauria més afició i els patrocinadors s’hi tornarien a agafar. A mi sempre em diuen que l’hoquei per la tele no agrada, però jo em miro tots els partits que donen.

Enguany l’OK Lliga pateix una fuga de talents i diuen que potser ja no serà la millor lliga del món.

Sí que han marxat jugadors, però penso que a l’OK Lliga hi ha un nivell altíssim. Tampoc he jugat a les altres lligues per comparar-ho, però et mires les competicions europees i gairebé sempre guanya un equip català. El Barça es va endur la Lliga Europea, el Vendrell va arribar a la final a quatre, el Noia es va emportar la CERS... Tots són equips d’aquí. No sé si l’OK Lliga és la millor del món, però el nivell és molt alt.

I si mai t’arribés una oferta d’un altre país, què agafaries?

Lògicament, primer de tot la valoraria, però la veritat és que a mi em costa molt estar lluny de la família i dels amics. Si aquí hi estigués bé, no tindria per què anar-me’n. Una altra cosa és que no tinguis feina i al país on vagin et donin les dues coses: un equip per jugar i un lloc on treballar, però si no és el cas, com a casa enlloc!

Ferran Font, moltíssimes gràcies pel teu temps i sort la temporada vinent, fins aviat!

Gràcies a vosaltres i fins aviat!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta