dj. 29

juny 2017

Edició 3948 - Any X



Reportatge

Entrevista a David Carles, nou jugador de l'RHC Diessbach

6 d'agost de 2014
  • Noticia foto

    Una galeria d'onze fotografies de David Carles, gentilesa d'Alba Tarrés (1/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Les fotografies són de la recent Copa ACHP (2/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Amb la bola enganxada a l'estic (3/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    David Carles fent una passada en profunditat (4/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Quan l'equip no té la bola, toca defensar (5/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Buscant un company a qui fer la passada (6/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Surt de darrere la porteria, aixeca la bola i... (7/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    ...golàs de David Carles! (8/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Entremig de dos adversaris (9/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Controlant la bola en terreny enemic (10/11)

    Foto: Alba Tarrés

  • Noticia foto

    Aquí, amb la copa de subcampió de la Copa ACHP (11/11)

    Foto: Alba Tarrés

Si passes un vespre a Igualada amb en David Carles t'adones que allà és una persona estimada. No pots recórrer més de deu passes que algú ja l'atura i li fa la pregunta del milió: <<Quan marxes cap a Suïssa?>>. Perquè aquest jove jugador, després de tota una vida al club del seu cor, l'Igualada HC, és a punt de començar una nova aventura que el portarà a l'hoquei suís, concretament a l'RHC Diessbach. Hem pogut conversar amb ell perquè ens expliqués això i molt més.

David, com ha estat que deixis l'Igualada?

A finals de maig vaig parlar sobre la pròxima temporada amb en Cesc Monclús i en Manel Buron i em van comentar que la intenció era fer com aquest any passat: renovar els sis jugadors sèniors que tenien aquest any i que jo i un altre jugador de la base completéssim les vuit posicions de l'equip. En saber això em vaig plantejar de seguida marxar per buscar minuts, ja fos a l'OK Lliga o a l'estranger. Vaig donar veus i vaig rebre algunes ofertes que vaig començar a estudiar, però aleshores l'Oriol Vives va dir que se n'anava al Liceo i ràpidament vaig parlar de nou amb l'entrenador, ja que aquella baixa deixava l'equip només amb cinc jugadors. Però em van dir que ells seguien amb la intenció de ser sis jugadors i que en fitxarien un altre, i que si em volia quedar, aquell era el plantejament.

Has jugat molt aquest any amb el primer equip?

He jugat 19 partits, en alguns potser només cinc minuts i en d'altres, com el dia del Liceo, gairebé trenta. Però és clar, jo tinc 21 anys i necessito jugar. No puc fer un altre any jugant amb l'equip sub'23 i amb el primer equip a estones.

I un cop decideixes no seguir a l'Igualada, com apareix l'oportunitat de jugar a Suïssa?

Doncs a través d'un amic que és a Àustria. Hi ha equips d'Àustria que per qüestions de proximitat també juguen a la lliga suïssa i li vaig demanar que comentés a dos o tres equips de nivell de Suïssa que jo buscava equip. En un principi tant me feia Suïssa, França, Alemanya, Itàlia..., però a Suïssa vaig veure que podia seguir estudiant la carrera, aprendre idiomes i jugar a hoquei.

I un dels equips que va posar-se en contacte amb tu va ser el Diessbach.

Sí, es van posar en contacte amb mi i van mostrar molt interès. El Diessbach és un bon equip de la lliga Suïssa, n'és l'actual campió, juga la Copa CERS i a les seves files té un bon porter i jugadors de la selecció suïssa i de la brasilera. Ens vam enviar molts correus electrònics, ens vam telefonar i em van convidar 3 o 4 dies de juny per conèixer l'equip i la ciutat. Un cop allà vaig entrenar amb ells i vam fer algun partit.

I a no vas rebre cap oferta d'OK Lliga o de Primera Divisió?

En vaig rebre un parell de Primera Divisió, però m'atreia molt més l'aventura d'anar a viure a l'estranger i poder jugar la Copa CERS, encara que la lliga potser no sigui tan competitiva. Tot i això, últimament la lliga suïssa ha millorat molt amb l'arribada de molts jugadors de fora. De fet, la idea d'anar fora ja fa un any que em voltava pel cap, però l'any passat en Cesc Monclús em va dir que comptava amb mi. Ara penso que ha arribat el moment. És una cosa que si la vols fer, l'has de fer aviat, perquè com més tardis més complicat és. I ja et dic, ara mateix anar a Suïssa, viure una vida diferent, aprendre un nou idioma i fer la carrera allà em motiva molt.

Exactament on estaràs de Suïssa?

M'estaré a la capital, Berna. Allà em puc comunicar en anglès, però parlen sobretot alemany. Diessbach és a deu o quinze minuts en cotxe, però jo viuré a Berna. Allà aniré a fer algunes classes a la universitat de Berna per seguir amb la carrera d'econòmiques. Fer-ho en una altra llengua no serà fàcil, així que aquest primer any també faré alguna assignatura a distància. L'any vinent, si tot em va bé i segueixo allà, estudiar serà més fàcil amb l'idioma més per mà, sigui l'anglès o l'alemany.

I amb la visita al Diessbach ja et vas decidir de seguida?

Bé, ho vaig acabar de decidir un cop vaig tornar a casa, perquè també tenia ofertes d'aquí, com ja t'he dit, i alguna altra de França. Llavors ens vam asseure amb el meu pare, que d'això en sap moltíssim. Ho vam parlar i vam veure que pel tema d'estudis la millor opció era Suïssa. I bé, ens vam posar en contacte amb ells, vam pactar les condicions, ens vam posar d'acord i em van enviar una camiseta perquè em fes la fotografia oficial.

I la teva mare, què en diu de tot plegat?

Tant el meu pare com la meva mare sempre han sigut molt estrictes en tot el que no és l'hoquei, així que el primer que vam mirar van ser els estudis, i si es podia combinar amb l'hoquei, millor que millor. El primer que em va dir la mare és: <<tinc por que marxis i que després no vulguis tornar>>, perquè ella i el meu pare saben que allà a Suïssa es viu força bé i tenen aquesta por, que no torni. Però segur que algun dia tornaré.

I quan tornis, imagino que intentaràs fer-te un lloc a l'OK Lliga, oi?

Bona pregunta. A veure, qualsevol jugador vol jugar a l'OK Lliga perquè és la millor del món. Però ja et dic, la idea ara és estar allà mentre m'hi trobi a gust. Si les coses no m'anessin bé o m'oferissin tornar, ja m'ho plantejaria. Però bé, ara he fitxat pel Diessbach, així que viuré, estudiaré i jugaré a Suïssa, i no vull pensar més enllà.

L'oferta econòmica que t'han fet també t'ha ajudat a fer el pas?

No, cal dir que no vaig a Suïssa pels diners. Sí que les condicions són bones, perquè a més em posen un pis i em donen un sou per poder mantenir-me allà. Però els diners són una cosa secundària, per mi el principal ara és viure allà, jugar en un bon equip i aprendre molt en tots els àmbits.

I a Suïssa, hi viuràs sol?

Sí, en principi sí. De moment encara m'estan buscant pis i jo els he dit que m'agradaria poder compartir-lo amb algú d'allà que parlés anglès o alemany, per poder aprendre l'idioma. Ja ho veurem.

Què en pots dir dels jugadors del Diessbach? Els coneixes?

Hi ha l'Albert Galan, que és cosí d'en Jordi Galan del Vilafranca. L'Albert havia jugat a l'Arenys i al Mollet i se'n va anar a Suïssa, on també treballa, amb la seva xicota. Hi ha en Michel Dantas, que és un brasiler que sempre ha estat internacional i també viu amb la seva xicota. Hi ha dos portuguesos que no vaig poder conèixer perquè no eren allà quan hi vaig anar a passar uns dies, i la resta són jugadors suïssos. El porter és el que va anar amb la selecció suïssa al Mundial d'Angola. També tenim l'actual capità de la selecció.

Pel que veig, en tens moltes ganes de començar l'aventura.

Sí, moltes! Però també sé que un cop allà serà complicat sense la família i els amics. Ja m'han dit que em vindran a veure sempre que puguin, però no és el mateix que tenir-los aquí i veure'ls cada dia.

Pel que deies, has fitxat per només una temporada.

Sí, he signat contracte per un any, però si veig que l'equip està bé, que hi ha un bon grup i entrenem bé, que visc bé a Berna i els estudis tiren endavant, potser m'hi quedo més temps. Com a mínim, un any l'haig de fer. Estic convençut que m'anirà bé. Vaig conèixer el president i la gent del club i són tots molt bona gent, segur que estaré molt bé!

Quan temps has jugat a l'Igualada? No estàs trist de marxar-ne?

He jugat a l'Igualada des dels tres anys! Són pràcticament 18 anys. Ja ho veus, tota la meva vida a l'Igualada... Aquí hi he jugat i hi he entrenat i si les coses haguessin estat diferents, m'hauria encantat seguir aquí tota la vida perquè és el club on he viscut i que més m'estimo. Aquí m'he format i sempre estaré agraït a l'Igualada, però ara toca marxar per poder jugar més. Estic una mica trist per no poder-me quedar i disposar dels minuts que voldria, però ho torno a dir: me'n vaig molt agraït de tot el que m'ha donat aquest club tots aquests anys.

Com funciona la lliga suïssa?

Hi ha 14 equips. Es fa una lliga regular en què els darrers fan eliminatòries amb equips d'Àustria, perquè en aquest país hi ha pocs equips. Quan acaba la lliga regular hi ha els play-offs. És un sistema de lliga força atraient, recordo quan es disputava a l'OK Lliga, eren espectaculars!

Heu parlat del teu rol dins l'equip?

Jo espero guanyar-me el lloc. No vaig allà a jugar tots els minuts perquè sí. Jo sé qui si no estic bé, potser no jugaré. Vaig al Diessbach a donar el meu millor hoquei i, sobretot, a aprendre molt. També estic segur que els podré ensenyar algunes coses perquè allà l'hoquei és molt diferent. Per exemple, hi ha molts contraatacs, a diferència d'aquí. El dia que vaig jugar allà vaig acabar molt cansat. Bé, i a més de jugar, també entrenaré un o dos equips de base del Diessbach.

I quan comença tota aquesta aventura?

Marxo la primera setmana de setembre, que és quan comença la pretemporada. En principi m'hi estaré fins Nadal, llavors tornaré per veure família i amics. Potser també vinc algun cap de setmana si no hi ha partit. Per setmana santa també tindré alguns dies per venir perquè la lliga s'atura.

Abans ens has parlat del teu pare, exjugador de l'Igualada, el Liceo, el Barcelona i el Lleida. Com ha influït en la teva carrera esportiva?

Si vols que et digui la veritat, ell mai m'ha pressionat per res en l'hoquei. Només m'ha exigit que compleixi i no falli als entrenaments. Mai m'ha dit: <<has de jugar d'aquesta manera o d'aquesta altra>> o <<avui has fet això malament>>. Sempre s'ha mantingut molt al marge, m'ha deixat fer la meva i no s'hi ha ficat gaire.

Tu el vas veure jugar?

Ara tinc 21 anys. El meu pare va plegar de jugar a 37 anys, en fa 11 ja. Jo era petit quan jugava, però me'n recordo molt bé. Havia jugat amb Pujalte, Martinazzo... Encara a vegades en miro alguns vídeos de com jugava. Recordo el dia que va venir a jugar a Igualada amb el Liceo. Jo era molt petit. Aquell dia el pavelló de Les Comes estava pleníssim. Ara el meu pare, després d'haver entrenat el Lleida i l'Igualada es dedica només a venir a veure'm a mi quan jugo.

Quin palmarès tens, David?

Tinc un campionat d'Espanya sub'17 amb la selecció catalana. Per la resta he jugat els campionats de Catalunya juvenils i júniors, però sempre ens hem quedat a les portes de guanyar. Aquest any a la final de la Copa ACHP sub'23 vam perdre la final amb el Voltregà tot i que vam estar molt a prop de guanyar.

Com ha anat la temporada amb el sub'23?

Bé, m'ha agradat molt, sobretot la Copa ACHP, que va ser un bon torneig perquè hi havia els millors equips. A la lliga potser hi ha hagut més desigualtats perquè alguns equips no tenen gaire base i això feia que t'enfrontessis a nois de 16 o 17 anys, i jo ja en tinc 21, així que hi havia una mica de diferència. Però els partits contra equips que tenen sèniors forts a l'OK Lliga com Barça, Reus, Vic, etc., eren realment apassionants de jugar. En general la lliga ACHP ha estat bé, perquè la gent que gaudeix de l'hoquei pot veure dos partits, encara que entre un i altre potser hi ha massa estona.

Has jugat amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola absolutes?

Amb la catalana, hi he anat a un parell de partits d'exhibició en què algun club celebra alguna cosa i convida la selecció. I amb l'espanyola, amb 17 anys vaig anar al CAR de Sant Cugat, però no em van seleccionar.

I la pregunta del milió, prefereixes l'una o l'altra? És complicat per a un esportista parlar d'aquest tema?

Jo sempre m'he sentit molt català i independentista i la veritat és que mai m'he trobat amb cap problema de cap tipus per aquest tema. Per exemple, he portat el braçalet de capità amb l'estelada i mai ningú no m'ha dit res. Però és un tema delicat, certament. Hi ha jugadors que han tingut problemes. Per exemple, a la Copa Tricentenari es rumorejava que hi podria haver sancions per haver-se celebrat. Jo penso que cada jugador ha de ser lliure de jugar amb qui vulgui i això s'ha de respectar. Personalment, si la selecció catalana pogués competir en tots els campionats, no dubtaria ni un instant amb quina selecció jugar. Però mentre això no passi no tinc cap problema de jugar amb l'espanyola.

Has seguit el recent Europeu de seleccions d'Alcobendas?

He estat treballant, però l'he anat seguint com he pogut. Llàstima això de perdre el campionat sense haver perdut cap partit. A la selecció espanyola hi havia en Ton Baliu de l'Igualada i estic molt content que l'hagin convocat perquè s'ho mereix. Em sap greu que no hagi pogut aconseguir el títol.

Com veus el nivell de l'hoquei sobre patins de seleccions?

Fluixet. Tret d'Espanya, Itàlia, Portugal i França, els altres equips tenen un nivell més aviat baix. Vaig anar a la Copa Tricentenari perquè hi tenia un company del Diessbach i França em va agradar força. Excepte algun veterà, la majoria són jugadors entre 18 i 23 anys, tenen un bon porter i en un parell d'anys crec que donaran guerra. Van cap amunt. Pel que fa a Suïssa, enguany no hi anaven els millors jugadors i això també ha ajudat a abaixar el nivell de l'Europeu. Hi ha hagut resultats escandalosos que no ajuden gens. I també s'ha de dir que el format de lligueta, sense semifinals i final, afavoreix molt poc l'espectacle. El públic vol emoció.

Per sort Itàlia ha millorat...

Sí, crec que feia 24 anys que no guanyaven un Europeu. Últimament, Itàlia està apujant el nivell. A la lliga italiana hi ha grandíssims jugadors. A la final a quatre de la CERS ens vam trobar el Breganze i als vuitens el Prato, dos grans equips que em van agradar molt. A més, hi ha jugadors d'aquí que se'n van cap a Itàlia, com és el cas ara d'en Jordi Adroher. Enguany ha estat el meu debut a la CERS i vaig fer un gol en l'eliminatòria amb el Wimmis.

Ara que ho esmentes, hi ha un bon èxode de gent d'aquí cap a altres països...

Doncs sí, estic veient que hi ha molts jugadors fora. L'Adroher al Breganze, en Cabestany que ha demostrat ser un gran entrenador també, Trabal és al Benfica, Casanovas a l'Oliveirense... Aquí no hi ha diners i tot està com està. En canvi, a fora possiblement troben millors ofertes, però l'OK Lliga, per mi, seguirà sent la millor del món, encara que potser estigui perdent una miqueta. Aquí hi continua havent jugadors amb una qualitat espectacular i equipassos com Barça, Liceo, Reus, Igualada, Noia, Vic... I a més, l'OK Lliga té equips que tenen molt bona base, hi ha equips que la cuiden molt.

I tenim bons porters.

Sí, aquí fer un gol costa molt més que a altres països. Hi ha molta diferència entre els porters de la nostra lliga i la d'altres països.

Quins ídols tens o has tingut en el món de l'hoquei?

De petit el meu ídol era el meu pare. Quan tenia 5 o 6 anys i fins als 10 que el vaig veure a jugar, em fixava amb ell, era el meu referent. Quan ell va plegar vaig perdre una mica el meu referent i em fixava una mica en les millors coses de cada jugador per anar aprenent. Dels jugadors actuals, per mi el més complet és en Sergi Panadero, em fixo molt en ell, sobretot a l'hora de defensar. És un gran jugador. També m'agradava molt l'Alberto Borregán perquè era superdecisiu als partits. Em va saber greu que es retirés perquè encara hauria pogut fer un parell d'anys bons d'hoquei, crec.

I quan vas arribar al primer equip de l'Igualada, com va ser això de jugar amb els grans del club?

Quan vaig començar a entrenar amb ells, tots els jugadors que hi havia, Pelicano, Edu Fernández, Navarro, Marín, etc., em van ajudar molt i em van ensenyar moltíssimes coses. Em quedaria amb tots. Aquest any també, sobretot perquè ens ho hem passat molt bé amb l'equip, hem estat una autèntica pinya, sobretot en els viatges de la CERS. Aquest any per mi ha estat esportivament el millor, perquè mai havia jugat tant amb els grans, he viatjat amb la CERS a Itàlia, també vaig anar de pretemporada a Portugal, també he anat a Galícia... M'ho he passat molt bé. Perquè heu de saber que jo vaig néixer a La Corunya perquè el meu pare jugava al Liceo aleshores! Pràcticament no me'n recordo perquè era molt petit, però m'ha fet il·lusió tornar-hi 20 anys després.

David, moltes gràcies per aquesta entrevista. Et desitgem tota la sort del món en aquesta aventura a Suïssa. Fins aviat!

Moltes gràcies a vosaltres i fins aviat!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta