dc. 23

agost 2017

Edició 4003 - Any X



Reportatge

Entrevista a Roger Acsensi, jugador del CH Caldes Recam Làser

2 de març de 2016
  • Noticia foto

    Roger Acsensi

    Foto: CH Caldes

Amb només 19 anys ja és a l'OK Lliga amb el club on ha jugat tota la vida, el CH Caldes. Roger Acsensi és un estudiant de segon medicina i apassionat per l'hoquei sobre patins des dels dos anys. Parlant amb ell el temps passa volant i la seva alegria i il·lusió per tot es fan encomanadissos. No en va, aquest jove jugador que fa només dues temporades jugava a Nacional Catalana i que aquest dijous viurà la seva primera Copa, ens confessa que és molt feliç amb la vida que porta i la gent que l'envolta.

Roger, com comences a jugar a hoquei?

Doncs vaig començar a patinar ben aviat, als dos anys. Vaig començar gràcies al meu germà, l’Alexandre, que té tres anys més que jo. Aleshores ell en tenia cinc i havia començat a jugar a hoquei per un amic seu que l’havia animat a apuntar-s’hi, i com que jo sempre el veia jugant a hoquei, ho vaig voler provar i em va encantar. I des de llavors fins ara que tinc 19 anys, pràcticament jugant sempre amb els mateixos companys, gairebé tots d’aquí Caldes. Va ser a partir de juvenils que vaig començar a anar també amb l’equip júnior, que era l’equip del meu germà, i ara tots dos estem al primer equip. Amb aquest equip júnior vam anar al Campionat d’Espanya i vam quedar segons contra el Barça.

De Campionats de Catalunya i d’Espanya en deus haver jugat molts.

Sí, te’n faig cinc cèntims. Sent aleví de segon any vaig quedar campió de Catalunya per primer cop a Lleida contra el Reus Deportiu. Després ens vam tornar a trobar amb ells al Campionat d’Espanya de La Corunya, però vam perdre la final amb un gol d’or. A les semifinals havíem guanyat el Liceo, també amb un gol d’or, que tenia jugadors com Adrián Candamio o César Carballeira. L’any següent, encara com a alevins, vam quedar segons al Campionat de Catalunya contra el Castellar del Vallès a Centelles. Al Campionat d’Espanya de Burgos vam guanyar-los. Crec que aquell va ser el primer Campionat d’Espanya de la història del Caldes.

Com a infantils vam guanyar el Campionat de Catalunya a Riudebtilles contra el Vic de Ferran Font, Martí Serra... Però llavors al Campionat d’Espanya celebrat a Ripoll el Vic ens la va tornar i ens va guanyar a la final. Ja com a juvenil vam guanyar el Campionat de Catalunya al Vendrell contra el Manlleu i el d’Espanya contra el Compañía de María a Sant Vicent del Raspeig. I a categoria júnior, el més destacat van ser dos subcampionats més: a Sant Hipòlit contra el Barça en el Campionat de Catalunya, i a Oviedo altre cop contra el Barça en el Campionat d’Espanya.

Déu n’hi do. I amb seleccions també tens un bon palmarès, oi?

Sí, també tinc un Campionat d’Espanya de comunitats autònomes amb la selecció catalana. Va ser a Cocentaina i vaig jugar al costat de jugadors com Ferran Font, Jordi Burgaya..., jugadors que avui estan ja consolidats a l’OK Lliga. Amb la selecció espanyola sub-17 he sigut dos cops campió d’Europa amb en Catxo Ordeig d’entrenador. Va ser a Ginebra i a Ploufragan. I amb la sub-20 he estat subcampió d’Europa i del món a Portugal.

Parlant de seleccions, fa poc dies que t’han convocat amb la selecció sub-23 per jugar la Copa Llatina.

Sí, en Quim Paüls m’ha convocat per aquest torneig que es juga cada dos anys. Anirem a Follonica i ens enfrontarem a Portugal, França i Itàlia en un format de lligueta, tots contra tots. Sempre fa molta il·lusió quan et convoquen per jugar un campionat. Amb els jugadors convocats que són de la meva edat ja hi he jugat altres cops. Amb els més grans, jugadors com Pau Bargalló, David Torres, Adrià Català i Marc Grau, mai hem coincidit fins ara. Serà interessant.

Selecció catalana o espanyola?

No tinc problemes en jugar amb una o altra. Tinc les meves idees polítiques molt clares, però les separo de l’hoquei, perquè l’hoquei m’encanta i jo el que vull és jugar tantes competicions com pugui. A més, jugar al costat de jugadors tan bons dels que en puc aprendre tant és una gran sort.

Tens algun ídol o algun jugador en qui t’emmirallis?

Jo mai he tingut un referent. Sempre he jugat a hoquei, però és ara en aquests darrers anys que he començat a posar l’ull a l’OK Lliga. Sí que sempre sentia a dir algun que altre nom de jugadors importants, però no m’hi fixava. Jo anava jugant a la meva categoria i m’ho passava bé sense posar atenció enlloc més. Mai he tingut un referent, però sí que és cert que ara que jugo a l’OK Lliga vaig coneixent jugadors i em vaig fixant en el que fan quan m’hi enfronto. Per exemple recordo que tothom em parlava d’en Jordi Bargalló, i jo tenia moltes ganes d’enfrontar-m’hi per veure què fa a la pista. I és clar, acabes al·lucinat amb alguns d’aquests grans jugadors quan els tens al davant.

Perquè és clar, fa només dues temporades éreu a Nacional Catalana.

Sí, la temporada 2013/14 tot just érem a Nacional Catalana. La 2014/15, o sigui l’any passat, érem a Primera Divisió, i ara ja a l’OK Lliga. Han estat dos ascensos seguits. Aleshores veies l’OK Lliga llunyíssim perquè jugàvem contra el Taradell, per exemple. Allà em podia fixar amb en Miquel Masoliver perquè havia jugat a alt nivell. Alguns companys potser em parlaven de Lucas Ordóñez i jo no tenia ni idea de qui era. I ara ja som a l'OK Lliga, jugues contra ell i veus que és boníssim.

Així és ara que vas descobrint tot aquest reguitzell de grans jugadors.

I tant! Per exemple, en Pablo Álvarez, que m’encanta! És molt determinant, és un jugador que agafa la bola i diu: “va, et faig un gol i resolc el partit”. És simplement boníssim. Però em fixo en molts altres jugadors com Mia Ordeig o Sergi Panadero, que també m’agraden molt.

Ets un jugador d’equip, no ets un golejador, però fa poc vas fer el gol de la victòria davant el Calafell a pocs segons del final.

Sí, faltaven deu segons i vaig fer el gol de la victòria. És una sensació molt maca fer un gol així de decisiu. Com bé dius, no sóc de fer gaires gols. En porto quatre tot i que n’hi han que vaig fer a Maçanet que l’han apuntat al meu germà Alexandre (riu). Jo jugo una mica a tot arreu, però últimament faig més davanter. Fa un parell d’anys, l’Eduard Candami, l’entrenador, em va començar a posar a dins l’àrea perquè sóc prou hàbil amb la bola i quan rebo a dins intento crear perill.

El començament a l’OK Lliga no va ser gaire bo perquè vau perdre els quatre primers partits, però després us vau refer.

Cert, vam començar perdent contra Barça, Vendrell, Vic i Igualada, però de la jornada 5 a la 12 no vam perdre cap més partit. El punt d’inflexió va ser la gran victòria contra el Liceo. Aquesta és una lliga molt disputada i interessant on qualsevol pot guanyar a qui sigui. A més, la classificació està força ajustada. Fixa’t, per exemple, que anem desens i estem fent una bona temporada, però som a només tres punts del descens. Guanyar o perdre un parell de partits seguits pot suposar està a la part alta o a la baixa de la taula. La primera volta vam acabar-la setens i fins i tot vam classificar-nos per jugar la Copa del Rei. Ara hem tornat a perdre quatre partits seguits i estem perdent posicions, però confiem en tornar a anar amunt.

De totes formes esteu donant la talla en tots els partits: guanyeu o perdeu, presenteu batalla.

Sí, no hem pedut mai per golejada, els partits que hem perdut sempre ha estat per poc i lluitant fins al final. Al Palau sí que vam perdre per un clar 8 a 4. Va ser un partit especial. Aquell dia estàvem tots una mica nerviosos. Tot just era la segona jornada de lliga i sabíem que al Barça tots són boníssims i rapidíssims. Que l’OK Lliga és un altre nivell, vaja. Però llavors perds amb el Vendrell 1 a 2, plantes cara a Vic i perds 3 a 1 però amb opcions de puntuar fins al final...

De tots aquests equips s’aprèn encara que hi perdis.

I tant! El Vic mateix, per exemple, és un equip que m’encanta. Té jugadors molt joves que estan fent una temporada increïble. És un equip contra el que costa molt jugar, defensen molt bé i hi hagi qui hi hagi a pista, és un mateix bloc, van tots a una, i ni te n’adones que ja t’han pres la bola i t’han marcat. Té jugadors com en Ferran Font, que és una passada, té molt talent i és molt descarat de cara a porteria. Si el Vic pot mantenir aquest equip l’any vinent serà encara més difícil batre’ls.

Tornant al Caldes, quin és el vostre objectiu en el que queda de temporada?

L’objectiu principal era i és estar a l’OK Lliga tants anys com sigui possible. Vam començar malament, però ens hem estabilitzat i volem fer de la nostra pista un lloc difícil de puntuar, en part aprofitant que és una pista que els jugadors i equips de l’OK Lliga no coneixen. És una pista petita i la gent està molt a sobre. Com que ens està anant força bé i fins i tot hem entrat a la Copa, ara voldríem classificar-nos per jugar a Europa si abans som capaços de lligar la permanència, evidentment. Poder jugar la CERS seria un altre somni, seria fer història pel club. S’ha d’anar pas a pas i tocant sempre de peus a terra, és clar, però hem fet una bona primera volta i penso que hem de ser una mica ambiciosos.

El públic està responent en aquesta gran temporada, oi?

Sí, la gent està molt il·lusionada perquè a més poden veure equips que mai han vingut aquí, com l’altre dia el Barça, que va crear una gran expectació. En general sempre està força ple, i no només amb els equips punters de la lliga. A més tenim una afició molt familiar. Som un equip amb un dels millors planters de Catalunya i això fa que hi hagi molta gent vinculada a l’hoquei. Som com una gran família i hi ha un ambient molt maco.

A més a Caldes teniu un munt d’equips. Fins a tres sèniors.

Sí, hi ha el d’OK Lliga, el de Nacional Catalana i el de Primera Catalana. I també un munt d’equips de base. Jo encara sóc júnior, és el meu últim any, i molts caps de setmana, a més de jugar amb el primer equip també jugo amb el júnior. Enguany anem primers.

Segueixes l’hoquei per la televisió?

Doncs mai l’he seguit gaire per la tele. M’encanta jugar-hi, però potser segueixo més l’NBA, algun partit de futbol de Champions, l’altre dia em vaig mirar la Superbowl... Però curiosament mai he seguit gaire hoquei per la tele.

Parlem una mica de la Copa del Rei que comença avui dijous. Esperàveu classificar-vos-hi?

No, gens ni mica. Però ara que hi som anirem a totes. El rival de quarts és el Noia i ho donarem tot per guanyar-los i passar a semifinals. A més amb el Noia tinc una espineta clavada perquè en lliga vam perdre a Sant Sadurní per 6 a 4, però jugant molt i molt bé. Em vaig quedar amb un mal gust de boca, perquè crec que hauríem pogut merèixer la victòria o almenys un empat, però cal dir que en Luis Gil va estar esplèndid sota pals i va parar molt. La Copa és un torneig molt difícil perquè hi van els millors i si passéssim ens tocaria un altre os: Igualada o Barça. Jo mai he estat en una fase final de la Copa del Rei, ni com a públic ni com a jugador, i em fa molta il·lusió formar-ne part. Esperem tenir una mica de sort.

Somies a guanyar-la?

Sí, i tant, seria un somni! Imagina’t, primer any a l’OK Lliga i guanyem la Copa. Sona molt bé, sí, però és molt complicat. L’objectiu no és guanyar-la, sinó gaudir al màxim de l’experiència.

Abans has parlat de l'Alexandre, el teu germà gran. Suposo que és molt important per a tu.

Moltíssim. Malauradament ara porta uns dies lesionat, des del partit del Calafell, i es troba a faltar molt. És una peça molt important, m’encanta com juga. Mira, abans em parlaves de referents, i ell en seria un per a mi. Sempre ha estat tres anys per davant meu i sempre m’hi he emmirallat. Tots dos tenim característiques semblants, tenim un bon patí, per exemple. Davant el Calafell va fer-se una fissura al radi i ara comença a entrenar, però encara no pot xutar bé. Quan el tinguem l’equip tornarà a guanyar molt.

I amb la resta de companys, com va?

L’equip és una pinya i l’ambient és magnífic. Però no només dins l’equip, sinó en tot el club. És un club molt unit i molt de casa, i tots els que hi arriben s’hi integren molt bé. En Jassel, en Jacint Molera i l’Urbano de seguida que van arribar van ser un mes de l’equip i van entrar en aquest grup tan maco. També s'ha de destacar la porteria, on tenim en Cesc Campor, que està fent una temporada brutal. És un porter poc conegut i recordo que el dia que vam guanyar contra el Liceo, a mig partit en Toni Pérez em diu: “este portero está que se sale”, i jo que li responc: “es que es muy bueno!”.

I què tal amb l’entrenador?

Molt bé! L’Eduard Candami porta molts anys entrenant-nos i a mi m’agrada molt. És un tècnic que et dóna molta confiança. Potser des d’infantil que estic amb ell i crec que si no fos per ell, no estaríem on som ara. Hem anat pujant fins a l’OK Lliga gràcies a la seva feina.

I parlant de tu i del teu joc, notes molt el canvi de qualitat a l’OK Lliga?

Bé, hi ha el Barça i el Liceo que són equips top. L’altre dia contra ells a casa nostra vaig veure un Barça d’un nivell altíssim. Eren molt forts, molt ràpids i físicament estaven a un altre nivell. En canvi jo als quinze minuts de la primera part ja estava fos... Si mires els altres equips, crec que sí que estic al nivell, i ho demostra el fet que estem fent una temporada molt bona. A més, som un equip molt jove i encara podem progressar molt.

Quines diries que són les teves virtuts.

Crec que sóc un jugador ràpid, hàbil amb la bola, sóc bon patinador, tinc una bona visió de joc...

I els teus punts febles?

Bàsicament que sóc petit i això, a l’hora de defensar, fa que em costi més si haig de marcar algun jugador més corpulent. Intento millorar-ho treballant al gimnàs. Perquè és clar, si has de defensar gegants com Sergi Miras o Jordi Bargalló, amb poca cosa ja t’han tombat. Una altra cosa a millorar és el xut. Xuto bé, però xuto fluix, i això també ho haig de millorar. I lògicament, també haig de millorar de cara a porteria perquè faig pocs gols. Tinc moltes coses a millorar.

Heu viscut dos ascensos consecutius, com es viu això?

L’ascens a l’OK Lliga va ser el millor. En part perquè vam pujar a la pista del Sant Feliu de Codines, amb qui hi ha molta rivalitat perquè és el derbi. Va ser un partit històric i va venir molta gent de Caldes. Després vam retrobar-nos al nostre pavelló i vam fer una festa amb tots, grans i petits. Allà es va veure aquesta unió i familiaritat que hi ha al club.

I tens alguna oferta per a la temporada vinent?

És increïble perquè queda un món per acabar la temporada i ja fa un mes que sento rumors de fitxatges arreu. No hem fet ni la primera volta i la gent ja està marxant dels seus equips? Em sembla increïble. Jo ara mateix em veig al Caldes la temporada vinent. Aquí encara ens queda molta feina per fer i crec que encara em queda molt per aprendre. I tampoc vull oblidar que estic estudiant medicina a la UAB, que és aquí al costat, i que amb l’hoquei, tot i que m’encanta, difícilment m’hi guanyaré la vida perquè és un esport on hi ha pocs diners, així que la prioritat ara són els estudis. A més, tot el que tinc aquí és impagable ara mateix: la família, els amics, el CH Caldes, la universitat...

Vaja, que ets molt feliç al Caldes.

Sí, sóc molt feliç i estic tan bé aquí a casa... Per anar-me’n a un altre club m’haurien d’oferir moltes coses per poder superar això que ara mateix tinc la sort de tenir. Ho hauria de posar tot en una balança i crec que costaria molt superar el que tinc. Hi ha jugadors de la meva edat que viuen aventures increïbles jugant a hoquei a l’estranger. Jo una cosa així potser la faria pensant sobretot en la possibilitat d’aprendre un altre idioma. Però ara com, ja et dic, sóc molt feliç aquí, molt feliç.

I que ho siguis per molt de temps, Roger. Moltes gràcies i moltíssima sort a la Copa i en aquest final de temporada.

Gràcies a vosaltres!

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta