dv. 15

desembre 2017

Edició 4117 - Any X



Reportatge

Quan l'Igualada i el Mollet van debutar a Europa

5 de març de 2017
  • Noticia foto

    El capità Jordi Llorach aixecant la primera copa de campions de lliga de l'Igualada

    Foto: El Mundo Deportivo

Fullejar les pàgines d’El 9 Esportiu a diari és sovint interessant pel que fa a l’hoquei sobre patins. Potser no sempre hi ha notícies sobre aquest esport, però a la secció de Jordi Camps titulada Avui fa... gairebé sempre hi ha algun petit record per a l’hoquei. Aquest dissabte mateix ens recordava que feia 28 anys dels debuts a Europa de dos equips catalans: el Sant Genís Igualada i el Mudespa Mollet. Tots dos ho feien als vuitens de final de la copa CERS.

El Mudespa Mollet, avui dia a Nacional Catalana debutava contra el Vercelli, que tenia a les seves pistes un nom important i que segur que us sona, Pablo Cairo, a qui vam veure a la nostra lliga ja fa anys a les files del Reus Deportiu. El Mollet no va poder amb el Vercelli i va caure 3 a 4. Aquell Mollet jugava amb Martínez a la porteria i jugadors com Cunill, Caminal i Bordas, que si la memòria no ens falla, van acabar jugant al Patí Vic i els dos darrers també al Piera. Cairo va fer tres dels quatre gols dels italians. A la tornada no hi va haver opcions per als catalans, que van caure per un contundent 6 a 2. L’entrenador del Mollet era Josep Maria Roca, que no va poder viatjar amb l’equip per motius personals. Els gols del Mollet van ser obra de Cunill i Bordas.

L’Igualada rebia a vuitens de final el Trissino italià. Consultant l’hemeroteca de Mundo Deportivo, un diari que abans tractava molt i molt bé l’hoquei, trobem que a Igualada s’esperava un dia històric i que fins i tot ja feia dies que no quedava ni una sola entrada, una altra cosa gens habitual als nostres dies ja que, malauradament, els pavellons només ofereixen bones entrades en comptats partits importants. Aquell Igualada, a més, liderava la Divisió d’Honor –l’actual OK Lliga-, una lliga que acabaria guanyant per primera vegada a la seva història, la primera de les cinc que posseeixen els igualadins. Els arlequinats eren entrenats per Roc Mestres i aquella setmana van iniciar la campanya Tu ets indispensable, similar a la que aquesta mateixa setmana ha posat en marxa el conjunt ara dirigit per Ferran López per remuntar el 4 a 1 obtingut a la pista del Viareggio.

L’Igualada, que finalment no va poder comptar per lesió amb l’actual entrenador del Lleida, Albert Folguera, va vèncer per 4 a 2 amb gols d’un bon grapat d’històrics: Joan Carles, Xavi Gimeno, Ton Tarrida i Pep Benito. I la tornada quinze dies més tard no va ser gens fàcil, perquè l’Igualada va perdre 3 a 1. Tot i que Benito avançava els arlequinats, dos gols de Chiarello i un de Cartinelli igualaven l’eliminatòria. L’estrella del partit, segons conten les cròniques, va ser el jove porter Carles Folguera, que va fer un munt d’aturades i va ser decisiu a la tanda de penals en què van marcar Joan Carles, Benito, Tarrida i Gimeno. Com a anècdota, la crònica de Mundo Deportivo deia que l’entrenador del Noia, Siscu Prats, havia anat a Itàlia per veure el partit i fixar-se en Cartinelli, a qui els de Sant Sadurní volien fitxar.

Als quarts de final d’aquella CERS 1988/89 l’Igualada es va topar amb el potent Benfica. Els portuguesos van clavar un 4 a 0 a l’anada que ho deixava tot sentenciat. Però no. L’Igualada estava eufòric després de guanyar uns dies abans a La Corunya la primera lliga de la seva història, i el 23 d’abril, Sant Jordi, amb un ple fins a la bandera i després de rebre la copa de campions de lliga, els de Roc Mestres van destrossar el Benfica amb un 8 a 3. La primera part va acabar ja 4 a 0 i Gabaldón va fer el cinquè a la represa, però llavors el Benfica va posar-se amb un inquietant 5 a 3 que els igualadins, un equip amb una mitjana de només 21 anys, van saber neutralitzar.

A semifinals, l’Igualada se les veuria amb l’actual campió de la CERS, el Vercelli, botxí del Mollet com abans heu pogut llegir. L’Igualada se’ls va cruspir a Les Comes amb un 9 a 3 que deixava sentenciada aquella semifinal. A la tornada, festival de gols i un empat difícil de veure actualment, 7 a 7. A la final ja l’esperava el Hockey Monza, que no s’ha de confondre amb el Roller Monza, que aquell any jugava la Copa d’Europa. Els italians s’havien desfet en semifinals del Reus Deportiu, al que van guanyar 2 a 5 a l’anada i 7 a 2 a la tornada. Aquell Monza era temible i l’Igualada arribava tocat a la final després de perdre la final de la Copa del Rei davant el Liceo Caixa Galícia. L’Igualada havia empatat 7 a 7 en el partit d’anada a Riazor, un partit que havia arribat a guanyar 1 a 6 al descans, i a la tornada va caure 3 a 4 a Les Comes.

El Monza, entrenat per Gianni Massari, feia por amb homes com Marzella, els germans Massimo i Enrico Mariotti, el brasiler Santos i un català: Santi Carda. L’anada a Itàlia va ser un desastre i els catalans es van emportar un 13 a 4 impossible de remuntar. La mitja part acabava amb un 5 a 3 i l’Igualada es va posar 5 a 4 a la segona, però llavors va ser atropellat. Santi Carda, que la temporada següent jugaria a l’Igualada, va ser l’autor de cinc gols pels italians. El partit de tornada va ser per l’Igualada (5 a 4), però el títol mai va perillar pels italians. Al final del partit el públic igualadí va ovacionar els seus i al campió Monza.

L’Igualada tot i tenir una altra final de la CERS perduda l’any 1991/92, aquest cop davant el Novara italià, no ha guanyat mai aquest torneig, en part perquè aquell superequip va dedicar la dècada dels noranta a col·leccionar fins a sis copes d’Europa. El campió de lliga 1988/89 i subcampió de CERS i Copa del Rei, perdria aquella temporada al capità Jordi Llorach, que es retirava tot just als 27 anys per motius professionals i familiars.

  • Font: OKCAT / Hemeroteca EMD

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta